Archive for juliol 2009

El turisme, en crisi

Demà divendres es celebra a Palma un Consell de Ministres monogràfic sobre el Turisme. Alguns importants personatges, com el president del Grupo Iberostar, Miquel Fluxà, consideren que aquesta reunió “arriba tard”, segons diu avui el diari especialitzat en el sector turístic, Hosteltur.com. Segurament sigui cert. La crisi va començar a treure el nas molt abans de l’estiu passat, i els símptomes de “cansament” de la indústria turística a Espanya fa temps que es veuen: pèrdua de competitivitat, pèrdua de poder de maniobra a l’hora de comercialitzar, poc ús dels nous canals de comercialització i promoció, destinacions massificades, productes no diversificats, estacionalitat, destrucció de la costa…, tot això unit a un turista de cada vegada més expert que empra internet per “saltar-se” els intermediaris i confeccionar-se una viatge a la seva mesura. A Espanya seguim parlant de quantitat de turistes, en tost de parlar del seu grau de satisfacció, i encara […]

Llegir més

“We choose the Moon”

“Triam anar a la Lluna”, va dir J.F. Kennedy el 12 de setembre de 1962, iniciant un somni que hauria d’acomplir un altre president, ni tan carismàtic, ni tan estimat, ni assassinat en el càrrec, sinó que va haver de dimitir de la Presidència amb bastant de deshonor després de l’escàndol del Watergate. Va arribar a ser conegut com a “Tricky Dick”, Dick el Trampós: Richard Nixon. Ahir, dia 20 de juliol, es van celebrar els 40 anys de l’arribada del primer home a la Lluna. Va ser Neil Armstrong, amb el seu company Buzz Aldrin. TVE va emetre anit un bon programa, presentat per Jesús Hermida, i que em va recordar els bons programes de tele d’abans: gent intel.ligent, pausada, parlant de coses que coneixen, o de sensacions, o de records, amb imatges, entrevistes, documents gràfics i sonors de 1969, música…, un programa dels que ja se’n fan molt […]

Llegir més

LLibertat per seguretat, la gran trampa

No sé si haureu vist una pel.lícula que es va dir a Espanya “En el nombre de todos”, i que en anglès tenia com a títol “Strip search” (una expressió que vol dir despullar-se i ser registrat). Es tracta d’un telefilm (una pel.lícula produïda expressament per a la tele) dirigit per Sidney Lumet (http://www.laguiatv.com/pelicula/ficha/nombre-todos/75301) i interpretat, entre d’altres, per Glenn Close. Només l’he pogut veure una vegada, mai més hem coincidit aquest film i jo, però me va impressionar. Comença la història en una classe d’un institut, o tal vegada d’una universitat qualsevol dels Estats Units. És poc després dels tràgics atemptats de l’11-S i el país, i amb ell el món occidental, es troba en plena paranoia. Un professor demana als seus alumnes: “Si vos diguessin que a canvi de renunciar durant un any als vostres drets civils, seria possible acabar amb el terrorisme, què contestarieu?”. El joves es […]

Llegir més

I tu, de quin partit ets?

Fa anys vaig tenir la sort d’entrevistar a un home excepcional. Era ja major, havia lluitat a la guerra en el bàndol que la va perdre, i va passar per tota la tortura que imposà el règim als vençuts. Va viure en un temps molt difícil, com tants d’altres homes i dones que van patir la guerra… però molts, després, van haver de suportar a més la presó, l’exili, l’assassinat, la incertesa, la por, la injustícia més absoluta durant anys i anys… Li vaig demanar que si seguia militant i de quin partit era. Una pregunta molt mal plantejada, perquè militar no té res que veure amb formar part d’un partit. Es pot militar socialment i políticament sense abraçar el dogma d’unes sigles i una estructura. Per sort, tot i que a alguns els interessa fer veure que ja no hi ha diferències entre la dreta i l’esquerra, sí que […]

Llegir més

Ara li diuen “slow”

Consumir és el nostre màxim objectiu: consumir béns, objectes, productes, aliments, persones, conceptes…, és molt habitual que de cop, un dia sorgeix una expressió nova per referir-nos a coses que havíem fet tota la vida però sense posar-lis un nom…, normalment aquestes paraules noves són angleses, i de cop ens alegram perquè una cosa que féiem però que no sabiem que tenia nom, ara la podem anomenar. Com que tots l’empram, el concepte es posa de moda i la paraula que el defineix encara més. La sentim per tot, la llegim, l’empram…, fins el punt que un dia, s’empra aquesta expressió de forma interessada per qualificar coses que estan molt enfora del concepte inicial…, és la caiguda en desgràcia de l’expressió, l’inici del seu final, de la glòria al descrèdit en temps rècord (també som experts en fer aquestes coses, avui en dia). Aquell concepte que un dia vam associar […]

Llegir més