Archive for octubre 2009

Spasiva, Sr. Nazarbayev

Escric aquest post de de la XVIII Assemblea General de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), que es celebra durant aquesta setmana a Astana, la nova i lluenta capital de Kazajstán. Ara mateix acaba de ser elegit el jordà Taleb Rifai com a secretari general, el primer procedent d’un país del món àrab. Però mentre els delegats i ministres dels diversos països van parlant, quan a Astana és migdia (la diferència horària és de 4 hores), em vé de gust parlar-vos una mica d’aquesta increïble ciutat. Fa 10 anys, aquesta ciutat no existia. Hi havia hagut alguna fortalesa al llarg de la història en aquest punt, i hi havia un petit nucli habitat, però no una ciutat important. Es troba enmig del país, en plena estepa, una explanada immensa i buida, sense gairebé vegetació però amb un riu, sotmesa a temperatures bastant extremes. Bé, idò fa 10 anys, el president ara vitalici […]

Llegir més

El jardiner japonès

No sé on vaig llegir que la cosa que més fascina als éssers humans són els altres éssers humans. I pens que és cert, ens encanta observar, analitzar, preveure, desitjar, criticar…, realment moltes vegades ho fem des del més absolut desconeixement i per això els nostres judicis solen ser errats. També he llegit –i tampoc m’enrecord d’on!- que allò que veim en els altres és el que realmente duim nosaltres a dins, així que quan no tenim compassió criticant algú, el que fem realment és llençar contra aquesta persona allò que no ens agrada de nosaltres. Um! Complicat…. Resulta que l’altre dia em van explicar una anècdota de pel.lícula. Tenc un amic que va néixer a Filipines, a les afores de Manila. La seva família tenia terres, i els seus avis vivien a una espècie de casa d’aquelles de “Lo que el viento se llevó”, amb servei i molta gent […]

Llegir més