Archive for març 2010

La “intimitat” dels menors

Com podem protegir els menors? Aquesta societat realment es preocupa per ells? Quins menors ens preocupen? Els pares han de respectar el “dret a la intimitat” d’un menor? Hem de tractar tots els cassos com si fossin iguals, en iguals circumstàncies familiars, socials, educatives, emocionals? Un dret és un reconeixement entre iguals. Ens atorgam drets i deures com a membres iguals d’una societat. Dins d’una família, són iguals tots els membres? Pot ser políticament incorrecte, però a mí em sembla que no, que els menors tenen uns drets i unes obligacions diferents dels adults. Me xoca el debat que s’ha obert en torn del cas del Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, Arturo Canalda, qui abans de deixar que la seva filla, menor, entràs a la xarxa social Tuenti, hi va entrar ell amb un perfil fals per veure què s’hi coïa… Alguns l’acusen de no respectar el […]

Llegir més

Coherències

“Ser coherent és un rotllo!!”, em deia ahir una amiga, amb un mig somriure que en el fons volia dir “he triat el camí més complicat però n’estic satisfeta”. No era una queixa, sinó una constatació, per això somreia. I té raó. La coherència no és fàcil, és incòmoda i moltes vegades dolorosa. Però també és necessària. Co-herència. L’herència que ens és pròpia, que recau damunt nosaltres, que ens es comú com humans que som, que ens ve donada i hem d’assumir. L’heretat, el patrimoni ètic, que no podem defugir si no volem burlar-nos del que som, enganar-nos a nosaltres mateixos, trair-nos d’alguna manera. Però requereix vàries coses. Coratge per fer front als reptes que planteja, la constant contraposició entre el que sabem que ha de ser i el que podria ser. Sinceritat per acceptar que de vegades el repte ens pot superar, ens pot semblar tan feixuc i gran […]

Llegir més

Ous i flors d’ametller

Aquest hivern tan llarg i tan dur, estic descobrint que viure al camp és fantàstic, i que ser cada dia a prop de la natura és com un petit miracle. En ple hivern, en uns dies freds i ventosos, el petit ametller que vam sembrar fa quinze dies brota per tot i ha florit. No me direu que no és una meravella que quan tot a la natura és tancat, enterrat, silenciós, amagat, un arbret que no fa un metre i mig d’alt i amb un tronc ben prim, floreixi d’aquesta manera. I les gallines? Quin descobriment! Quatre gallines de raça menorquina i un gall preciós, que nom Kraus (canta molt i molt bé, a totes hores!), me tenen ben admirada. Jo no faig res! Només els hi don un bol amb blat d’indi i un poc de pinso cada dia, i de vegades m’entretenc a recollir llençons, o bledes […]

Llegir més