Archive for gener 2012

Nocturn per a una illa

Nocturn per a una illa

Tota una declaració d’amor… i de guerra si cal! Na Maria Àngels Gornés interpreta aquesta cançó en directe, en el concert que va tenir lloc a Ciutadella el 23 de desembre. L’edició del vídeo és de n’Enric Taltavull i la cançó, un poema den Pere Gomila. Vídeo de la cançó “Nocturn per a una illa”, de na Maria Àngels Gornés. I aquesta altra també és una cançó especial, encara que no sigui reivindicativa: poesia i sensibilitat  en aquest vídeo “El mercat de les algues”. Me vaig aixecar uns quants dies amb la tonada dins del cap! Segur que en algun lloc existeix aquest mercat d’algues que es va imaginar el poeta Gumersind Gomila. Tot el concert va ser un regal. La veu de na Maria Àngels, més plena i poderosa que mai, i ella, tan menuda i suau, amb aquella força i convicció dalt l’escenari, cantant amb aquella determinació, amb […]

Llegir més

¿Es el sector turístico de Menorca capaz de trabajar a una?

¿Es el sector turístico de Menorca capaz de trabajar a una?

Hoy publica HOSTELTUR noticias turismo que el “Todo inlcuido será el producto con más potencial en 2012“. Bien, nos guste o no nos guste, es un hecho y discutir los hechos es bastante inútil, lo mejor es afrontarlos y actuar. El todo incluido es una de las bestias negras de un destino como Menorca, donde la economía basada en el turismo hace que cualquier comercio, cualquier restaurante, cualquier servicio, sea parte del sector turístico aun sin que sus propietarios, quizá, se den cuenta de ello. Todo incluido: el demonio La oferta complementaria, especialmente comercios y restaurantes, se queja cada año del incremento del todo incluido, sobre todo en estos años de crisis, como puede verse en “Los comerciantes de Menorca critican los convenios con mayoristas que fomentan el todo incluido“. Y deben tener razón en quejarse, porque la facturación de ese comercio sigue bajando: en junio pasado, por ejemplo, lo […]

Llegir més

Dret a viure… dignament

Dret a viure… dignament

L’altre dia parlàvem aquí del “Dret a viure, dret a morir“ dignament. Ens referíem, tant en el post com en els comentaris que el post va generar, a les persones que es troben en situacions d’immobilitat gairebé total i que necessiten assistència permanent. Jo deia que per a mi és el mateix dret, el de viure i el de morir dignament, no són dos drets diferents. I feia incidència en la “darrera part” d’aquest dret si el consideram una línia cronològica: el dret a morir dignament quan el sofriment ja és prou. Un bon amic, en José Antonio Fortuny, a qui el meu post i tota aquesta qüestió toca de forma molt especial, me va fer veure dissabte, en una conversa, que en aquest país no està resolt encara el dret a VIURE dignament per a les persones amb necessitats especials, com ell. Per què demanar el dret a morir […]

Llegir més

Fantasmes i infraestructures fantasma… on són els nostres doblers?

Fantasmes i infraestructures fantasma… on són els nostres doblers?

Un amic m’ha fet arribar una presentació en “power point” (per això no la puc pujar aquí, puc posar només l’enllaç) que fa posar els pèls de punta. Si molts vos demanau on han anat a parar els doblers dels espanyols durant aquests anys de “vaques grasses”, aquí en teniu la resposta. Les infraestructures fantasma són moltes (i molts els fantasmes que les han permeses i aprovades i que s’han omplert les butxaques): aeroports, estacions de tren, museus, palaus de congressos (a Palma en tenim una mostra! Bé, més d’una: Palma Arena, metro…), AVE…, però sens dubte els aeroports són els reis del femer, molts, però especialment els de LLeida, Castelló i Ciudad Real, tal i com hem recollir en vàries ocasions a HOSTELTUR noticias de turismo: “Aeropuertos fantasma en España: la resaca de la crisis“. Ahir mateix, sortia aquesta notícia als mitjans: l’aeroport de Castelló, que va costar 150 […]

Llegir més

Dret a viure, dret a morir

Dret a viure, dret a morir

Veig a El País que una comissió britànica, l’anomenada Comission on Assited Dying, proposa al Regne Unit la despenalització, en alguns casos, del suïcidi amb ajuda mèdica. L’actual legislació britànica preveu penes de fins a 14 anys de presó per a qui ajudi a un altre a suïcidar-se. Aquesta llei es duu fins a les darreres conseqüències, pel que sembla, i si hi ha hagut algun malalt terminal que hagi viatjat a Suïssa, únic país on és permés el suïcidi assistit, a la tornada el familiar o amic que l’acompanava podia haver estat processat (casos de Debbie Purdy i Diane Pretty). A Espanya la pena prevista per suïcidi assistit és de 4 a 8 anys, amb una rebaixa si “la persona que indueix a un altre al suïcidi”, ho fa “per la petició expressa, seriosa i inequívoca d’aquest, en cas que la víctima patís una malaltia greu que conduís necessàriament a […]

Llegir més