Archive for març 2012

Obligació i obediència

Obligació i obediència

Tenc un amic a qui li agrada jugar amb les paraules. Les agafa suaument amb les seves manasses, les capgira, les talla i refà, les pronuncia en veu alta…, té la teoría de que les paraules tenen una màgia especial que pot ser descoberta gràcies al fet de separar-ne l’esperit de la lletra. I l’esperit de les paraules es coneix gràcies a la seva etimologia i a la seva pronúncia, que parlen més de l’autèntic significat que no la lletra escrita. Aquest amic meu és capaç de desvelar  significats autèntics, profunds i de vegades, oblidats o amagats. L’altre dia, el meu amic em va deixar llegir un text que ha escrit sobre dues paraules que pateixen gran incomprensió: obligació i obediència. Són paraules que ens semblen dures, desagradables, que ens remeten a  fer coses de forma no voluntària, a un retall en la nostra llibertat d’elecció. Són paraules que no ens […]

Llegir més

Una d’extraterrestres…

Una d’extraterrestres…

Hola amics i amigues! Creis en els extraterrestres? Sembla una pregunta molt tonta, però no ho és tant, o tal vegada sí… La diferència entre respondre “sí” i “no” és enorme!! Si contestau “no”, i n’estau convençuts, tal vegada no faci falta que seguiu llegint… el tema dels extraterrestres és molt suggerent, però tal vegada no sigui un post per a vosaltres… éssers d’un altre planeta, misteris de l’antic Egipte, geometria sagrada, un coneixement molt antic i oblidat… tot molt esotèric, que només vol dir interior, íntim, contraposat a exotèric. Si la vostra resposta a la pregunta inicial és un “sí” ben categòric, convençut, esperançat o curiós… seguiu llegint… La idea que no estem tots sols a l’Univers és suggerent i tal vegada fins i tot necessària… com podríem ser els únics essers conscients en un Univers infinit? Pensar que no és possible, que sí que estem tot sols,  tal […]

Llegir més

Cinemes Canal Salat, la millor notícia de l’any!

Cinemes Canal Salat, la millor notícia de l’any!

M’encanta anar al cine. És un ritual que pas a pas promet emoció, històries, experiències, expressions, músiques, paisatges, visions del món… Des que arribes al cine, compres l’entrada, dónes una ullada a la cartellera, et fas amb les “palomitas” (mai no he dit crispetes, deman disculpes a qui es senti ofès) calentetes, salades i cruixents, dónes l’entrada, treus el nas a la sala per entre les cortines gruixades de vellut vermell… t’asseus… els cinemes fan una olor especial… És una sensació màgica. Es tanquen els llums, s’il.lumina la pantalla… i pot passar qualsevol cosa. És com si algú et donés una pàgina en blanc que s’anirà omplint poc a poc, sense que tu sàpigues res de res del que hi arribaràs a escriure… és anar-te’n a un país llunyà amb companys de viatge que no coneixes… Què trist que ha estat no tenir cine a Ciutadella durant tant de temps! […]

Llegir més