Archive for desembre 2012

La innocència

La innocència

Avui una molt estimada amiga m’ha explicat que el seu fill de 8 anys tot just complerts, de tant en tant es planta davant del naixement de casa seva, i canta una cançó. Ella, de vegades, li deixa un carmel… i el nen interpreta que el carmel és un regal del Bon Jesús per la cançó… quan el troba, se’n va corrents tot emocionat a sa mare i li diu que el Nen li ha regalat un carmel… El fill de la meva amiga li canta molt, al Nen Jesús. Però sa mare ja li va explicar que no pot esperar trobar un carmel cada vegada, perquè menjar-ne molts fa malbé les dents, i això el Nen Jesús ho sap. Així que el millor és que li vagi cantant sempre que en tengui ganes i, de tant en tant, el Nen Jesús el sorprendrà amb un regal… Aquesta història tan […]

Llegir més

Sant Joan d’hivern, la Llum i el Nadal

Sant Joan d’hivern, la Llum i el Nadal

Ja sabeu que per Nadal celebram el naixement de Jesús, un fillet molt especial que va arribar a ser un dels grans mestres de la humanitat i que va dir i fer moltes coses interessants, sobretot aquella recomanació d’estimar fins i tot els enemics i de no fer a ningú allò que no voldries que et féssin a tu. És normal que l’església situàs el naixement de Jesús precisament en la festa del solstici d’hivern, quan es celebrava el naixement de la llum vivificant. Jesús va ser també “la llum del món”, gràcies al seu exemple i ensenyances. El solstici d’hivern, la festa pagana que dóna origen al Nadal, és el moment de l’any en què el sol arriba al seu punt més baix, s’atura i inicia una nova marxa que el durà, cada dia, a un punt més alt en el cel. D’aquesta manera el dia començarà a ser […]

Llegir més

El dret de Catalunya a decidir

El dret de Catalunya a decidir

Si jo visqués a Catalunya i tingués opció de votar en un referèndum per a la seva independència d’Espanya, trob que votaria que no. No tenc clar que sigui una bona idea, ni que sigui viable, ni sostenible, ni convenient. Però el que sí que tenc clar, és que Catalunya té dret a decidir, que els catalans tenen dret a decidir si volen ser sobirans i separar-se d’Espanya o no. No entenc que aquest dret a l’autodeterminació que gairebé tothom reconeix quan es tracta de pobles ubicats enfora, o bé sobre el paper de la llei, no es defensi quan es tracta dels pobles i les nacions que tenim a prop. Perquè nació, país i Estat són conceptes diferents. I si un país i un Estat vénen definits per les fronteres i les lleis, una nació es defineix pel sentiment. I això a Madrid li costa d’entendre. Això i moltes […]

Llegir més

Un Estat laic és necessari

Un Estat laic és necessari

La Constitució espanyola no diu que Espanya és un Estat laic. Diu que “ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones”. A la vegada, diu també que “Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades”. La Constitució espanyola és filla d’un temps d’equilibris, on l’església catòlica tenia molt de pes, encara, a nivell polític i social. La pena és que 34 anys després no s’hagi avançat ni una passa en la consideració laica de l’Estat, que el laïcisme (o la laïcitat, com vulgueu, que tot vol dir el mateix i cap terme no ha de tenir connotacions negatives interessades) no hagi entrat a la Constitució i, pitjor encara, que la pràctica de la política es faci tan enfora d’aquest “ninguna […]

Llegir més

La por com a eix de govern

La por com a eix de govern

El Govern den Bauzà podrà acomiadar o canviar d’illa els professors que, dins les aules, parlin als seus alumnes dels retalls, de les polítiques que duu a terme el Govern, dels problemes socials que es deriven dels retalls… l’objectiu és, diu Julián Hernández, el comissari polític d’Educació a Menorca, “que no es faci política a classe“. És evident que per a aquest senyor i els seus superiors del PP, “fer política” equival a “fer partidisme“, o sigui, intentar adoctrinar tothom i fer que tothom pensi com ells. No entenen la importància de la política com a planificació i gestió dels interessos comuns, no entenen que la política és l’art de gestionar la república, la cosa pública com l’entenien els grecs, i que per tant, al marge de sigles i d’interessos partidistes, “la política” és cosa de tots. També dels més joves. Per a ells “la política” és cosa bruta, perquè […]

Llegir més