Archive for gener 2013

Que es morin els vells

Que es morin els vells

El ministre de Finances del Japó, Taro Aso, ha demanat aquest dies als ancians del seu país “que es donin pressa a morir”. I això que ell té 72 anys… però es veu que l’home està preocupat pel cost que els ancians i sobretot, els malalts pal.liatius, tenen per a la caixa pública. “Déu no vulgui que vostès es vegin obligats a viure quan vulguin morir. Jo me despertaria sentint-me malament sabent que el tractament està pagat pel Govern”, ha dit. Al Sr. Ministre el molesten les persones que ell anomena “de tubo”, els que han de viure connectats a una màquina. Ell hi pensa i no fa més que veure bitllets de 100 yuans que se’n van als fems… Està en contra de les cures pal.liatives, no hi pot fer res… diu que “jo no necessit aquesta atenció”, per tant, el que els ancians han de fer per ser […]

Llegir més

Sant Antoni: recordant en Miquel Anglada

Sant Antoni: recordant en Miquel Anglada

Cada any, quan arriba Sant Antoni, no puc fer de manco que recordar encara amb més estimació el nostre Miquel Anglada, rector de la Catedral de Menorca. En Miquel hi és molt present sempre… el recordam sovint quan parlam d’algunes paraules que ell ens explicava, telefonant a la ràdio des del seu despatx de la Catedral… sempre tenia un acudit, un exemple, una anècdota per ajudar-nos a fer millor la nostra feina de periodistes, a conèixer millor la nostra illa, la nostra llengua i també la religió cristiana. El record en aquella darrera processó seva de Sant Antoni… feia fred, trob que fins i tot va ploure un poc… aquell dia va ser molt especial per a mi, perquè fent una cosa ben poc corrent, en Miquel es va atracar quan me va veure al carrer, contemplant la processó. Record que me va saludar, me va agafar les mans i […]

Llegir més

Obeir o no obeir

Obeir o no obeir

Fa temps vaig escriure aquí un post sobre dues paraules que sovint maltractam: obediència i obligació. Permeteu-me que torni sobre la primera, perquè és una paraula que empram molt i que, tanmateix, coneixem molt poc. Me sembla important veure el seu esperit a més de la seva lletra. Ja sabeu que les paraules tenen cos i ànima: una part que es fixa en l’ortografia, en la lletra escrita, i una altra part que té ales i vola i sovint recull el seu autèntic significat. Tenc un amic molt estimat que sol dir això: “la llibertat de la persona es resumeix en una sola elecció: el bé o el mal. No hi ha terme mig, o s’està en l’obediència o en la desobediència”. Bé i mal, ordre i caos, obediència i desobediència són categories absolutes… no s’és un poc dolent, ni un poc obedient, ni bastant bo… o ho som o […]

Llegir més

Carta als tres savis de l’Orient

Carta als tres savis de l’Orient

Estimats Reis Màgics, que ho deveu ser de veritat perquè de l’Orient en ve la llum, la capacitat d’anar més enllà del que hi ha per intuir, imaginar, pensar i sentir allò que no es veu però que existeix… M’agradaria que ens duguéssiu esperança. Sense esperança no es pot viure, no es pot construir ni començar res que tengui valor… i noltros necessitam construir un món millor des de la nostra petita vida individual, però amb ressonàncies còsmiques. També vos deman que repartiu capacitat de discerniment. És fonamental saber destriar el que és important del que no ho és, i ser capaços de centrar la nostra atenció i el nostre pensament en allò que és important. Si no, les nostres energies s’escolen per escletxes que no duen aumón, que no fonamenten res que pugui durar. Igualment, trob que estaria bé que ens duguéssiu un poc de silenci. El silenci és […]

Llegir més