Archive for febrer 2013

Orizonia e Iberia: ser o tener también en la empresa

Orizonia e Iberia: ser o tener también en la empresa

Cuando Erich Fromm escribió su libro “Del tener al ser”, ignoro si pensaba en la empresa turística en concreto. Me imagino que no, pero los supuestos que plantea para las personas son perfectamente aplicables a la empresa… muy especialmente en estos tiempos de tanto “gato por liebre”. Orizonia e Iberia son dos buenos ejemplos de cómo no “ser”. Dos casos tiñen estos días de gris el color de fondo del sector turístico español, de la economía nacional y también de la marca España: la caída fulminante de  Orizonia y la caída a cámara lenta y bajo los focos de Iberia. Sobre Orizonia la primera moraleja que se me ocurre es: “No vendas tu empresa a un fondo de capital riesgo si quieres verla sobrevivir”. El final de Orizonia quizás empezó el día en que se firmó el acuerdo entre Iberostary Carlyle: Iberostar vende su división de viajes a Carlyle por 900 millones de euros. El capital riesgo está muy claramente definido: se dedica a […]

Llegir més

Som la majoria

Som la majoria

Dissabte vaig sentir el discurs d’un professor de 60 anys, anarquista convençut, parlant de la corrupció, la política, els serveis públics i la desprotecció de la ciutadania. Seguint el llibre d’Erich Fromm “Del tener al ser”, deia que el principal problema de la nostra societat és que ha convertit les persones en objectes, i que l’objectiu de tot és l’acumulació: tenir coses, tenir cases, tenir objectes, tenir persones… acumular, sumar, amuntegar… I a pesar de tot, aquesta necessitat d’acumulació no ens dóna la felicitat, ni ens fa sentir persones plenes, satisfetes, valentes, amb empenta i ganes de viure… més bé al contrari. Som una societat d’insatisfets, de persones tristes i frustrades, que han fonamentat la seva vida ni tan sols en el fet de tenir, sinó en el de desitjar: quan aconseguim l’objecte del nostre desig, immediatament perd interès i necessitam desitjar una altra cosa, una altra persona, per sentir-nos […]

Llegir més

El Gran Inquisidor

El Gran Inquisidor

Heu llegit mai el capítol Vè de la novel.la “El germans Karamazov”, de Dostoievski? Es diu “El gran inquisidor” i l’he llegit per primera vegada aquesta setmana. M’ha deixat esglaiada, amb una sensació incòmoda i amb moltes preguntes que me donen voltes dins del cap. Explica no la conversa sinó el monòleg d’un inquisidor davant de Jesús, a qui ha detingut per heretge després de veure com ressuscitava una filleta de set anys. L’acció s’ubica a Sevilla al s. XVI. Les paraules de l’inquisidor són terribles. Li diu al pres: “Ets Tu, ets vertaderament Tu? – el detingut, el Messies, calla i l’inquisidor afegeix: “No diguis res, calla. D’altra banda, què podries dir? No tens dret a afegir ni una sola paraula a allò que ja vares dir en altre temps. Per què has vingut a transtornar-nos? Perquè la teva arribada és per a nosaltres un transtorn, ho saps ben […]

Llegir més

Humana impotència

Humana impotència

No crec en la infal.libilitat del Papa, un dogma que a Jesús de Natzaret li semblaria ben estrany, segurament, fins i tot risible… De fet, no m’agraden els dogmes perquè normalment s’intenten imposar. De dogmes n’hi ha molts: religiosos, polítics, ideològics, científics… el dogma va contra la raó i contra la llibertat de pensament, i també contra la pròpia capacitat de cercar i trobar, de descobrir, d’aprendre per un mateix i compartir el que sigui transmissible de la pròpia experiència. La renúncia de Benet XVI és un gest ben humà i comprensible, i a mi particularment me reconcilia una mica amb un Papa del que ara en diuen “flexible” i humanista però que sempre m’ha semblat fred i allunyat dels problemes humans. Dic que és un gest humà perquè la impotència és, segurament, un dels sentiments més humans que existeixen, allò de dir: “No puc més, no tenc forces per […]

Llegir més

La República és cosa de tots

La República és cosa de tots

No és cert que tots els polítics siguin iguals. Ni és cert que la Política sigui una porqueria que no serveix per a res. Això que veim cada dia als mitjans de comunicació, simplement, no és Política. En ocasions són polítiques –males polítiques- i en d’altres senzillament és un espectacle penós que no té res a veure amb els principis que defineixen aquesta activitat. La Política, en majúscules, és la feina de defensar els interessos comuns, de cercar com millorar la qualitat de vida dels ciutadans, de prendre decisions raonables, justes, eficaces… la Política no és el que veim avui en dia, aquest circ format per inútils i mediocres capaços de mentir i de robar i preocupats només pel propi interès i, com a molt, per l’interès del partit. Els partits polítics són fonamentals en Democràcia perquè són els que han de pensar el futur, són els que han de […]

Llegir més

Promoción turística: ¿Más de lo mismo o apostamos por el cambio?

Promoción turística: ¿Más de lo mismo o apostamos por el cambio?

Analizando la estrategia de promoción turística de Baleares para 2013, Esther Mascaró pone sobre la mesa si no será hora de que los destinos españoles inicien estrategias innovadoras y ambiciosas de promoción pensando no ya en los emisores de toda la vida, sino en los nuevos amos del turismo: Latinoamérica, Asia y Oriente Medio. El presupuesto de Baleares para promoción turística subirá algo este año respecto a 2012. Los recortes han llevado las cifras de promoción de los 7,2 millones de euros invertidos en 2009, al punto más bajo de inversión de 1,5 millones el año pasado. En 2013 se incrementa el presupuesto hasta los 2,7 millones de euros públicos. Según establece el Plan de Acción 2013 de la Conselleria balear de Turismo (que pueden ver en formato pdf al final del artículo), es significativo el recorte que ha sufrido el gasto medio por acción promocional: de los 120.000 euros de 2009 a los 25.000 euros que serán gastados de media por acción este año. […]

Llegir més

La força de l’alegria

La força de l’alegria

Quina paper juga l’alegria en la vostra vida? No em referesc a allò que anomenam normalment alegria o felicitat, a aquella sensació que ens ompl només de manera puntual i que sovint fem recaure en coses externes. Em referesc a l’alegria com una actitud vital, un estat profund d’harmonia, que no ve donat per les canviants circumstàncies externes sinó que neix de l’equilibri interior i es transmet a l’exterior. Pens que aquest estat d’alegria és realment transformador, té una enorme força alliberadora i generadora, és com un llevat enmig del món que pot produir canvis sorprenents en nosaltres mateixos i en el nostre entorn. Les grans tradicions simbòliques i filosòfiques que han marcat l’evolució espiritual de la Humanitat li donen a l’alegria un caràcter gairebé sagrat, és un deure que tenim amb nosaltres i amb el món. No es refereixen a una alegria boba i buida, superficial, provocada per coses […]

Llegir més

Turismo de tercera generación: el nuevo cliente

Turismo de tercera generación: el nuevo cliente

Fiturtech se ha centrado este año en el nuevo cliente, la “New Travel Generation“, un turista al que ha llamado de “tercera generación”. Pero, ¿quién es ese turista, de dónde procede, qué espera y qué exige de la empresa turística? ¿Es el factor tecnológico el más importante de los que le definen? ¿Qué sabemos de esa “tercera generación” de viajeros? En un entorno como Fiturtech está claro que el factor tecnológico es fundamental, por lo tanto, sabemos y nos importa el hecho de que sea un turista muy tecnológico e hiperconectado, que utiliza los smartphones o las tabletas, o internet en general, en todos los momentos del proceso del viaje: para buscar, para comparar, para elegir, para comprar, para compartir, para opinar, para recomendar… Dice la OMT que ese nuevo turista es, además de hiperconectado, un viajero experimentado buscador de experiencias. Y también es cierto, desde luego. Algunos opinan que además de todo ello, ese turista exige […]

Llegir més