Archive for juny 2015

Jo diria que ho hem aconseguit

Jo diria que ho hem aconseguit

I ha estat gràcies a molta gent, però sobretot al seny d’un grup de persones que ha volgut posar solucions i voluntat -i també algun sacrifici- sobre la taula. Primer, els Voluntaris de Sant Joan, que han conegut moments agres en els darrers mesos davant de la inoperància municipal. Ells han fet molta feina de forma desinteressada i han conseguit convèncer amb la seva actitud responsable i generosa. Segon, el grup de joves -i no tan joves- que cada any troba sentit a les festes davall de s’ensortilla… el seu sacrifici generós ha demostrat que és possible tenir uns jocs segurs i espectaculars. És cert que s’han d’ajustar algunes coses, sobretot el ritme de les carreres, però aquest grup de ciutadellencs ha demostrat sentir-se responsable també del present i el futur de la festa. I tal com li vaig dir a un d’ells el dia de Sant Joan, de vegades […]

Llegir més

On són els joves santjoaners? I els santjoaners?

On són els joves santjoaners? I els santjoaners?

Fa molts d’anys, a la revista “Cap de Ponent”, vaig dir que Ciutadella tenia un problema bàsic i era que li sobraven “bons ciutadellencs” i li faltaven bons ciutadans. Han passat els anys i seguesc pensant el mateix, i exactament el mateix es pot aplicar a Sant Joan: hi sobren “bons santjoaners” i hi falten bons ciutadans. Ja hi ha cadires dalt del Born reservant lloc per al caragol. Ja es veuen banderes en els balcons. El Facebook en va ple de fotos santjoaneres. Ja tothom pensa només en la festa que s’atraca… fantàstic, està molt bé, això només té un inconvenient: que per a la immensa majoria de gent la festa que importa és la SEVA festa, passar-s’ho bé, xalar amb els amics, beure o no, cadascú el que sol fer. Però no interessa Sant Joan, no interessa la festa de tots que és un patrimoni que hem de […]

Llegir més

Són animals!

Són animals!

La qüestió de menjar carn o no és complicada i per a mi, un repte ètic. Fa temps que li don voltes, intent no menjar-ne o menjar-ne molt poca, però voldria aconseguir no menjar-ne gens! No és que no m’agradi, tot el contrari… és que la manera com explotam la vida de tants d’éssers no me sembla ètica ni digna. No és cert que només mengem carn per alimentar-nos. Per donar al nostre cos els nutrients que necessita hi ha alternatives a la carn. A més, tampoc és necessari menjar cries de porc, de be o de vadell, com més petitons millor, animalets que no saben què és córrer lliures pel camp, que haurien d’estar mamant feliços amb les seves mares… per sort això sí que he pogut deixar-ho de banda, perquè ara no podria menjar un porcellet… i quan record que n’he menjat m’agafa de tot… No és una […]

Llegir més

N’Einstein també ho sabia

N’Einstein també ho sabia

He llegit avui que n’Albert Einstein va dir (ho posaré en castellà perquè és com ho he trobat): “Un ser humano es parte de un todo que llamamos “el Universo”; permanece limitado en el espacio y en el tiempo. Está experimentando su ser, sus pensamientos y sus sensaciones como algo separado de todo lo demás, una especie de ilusión óptica de su consciencia. Esta ilusión es, para nosotros, una cárcel que nos limita a nuestros propios deseos personales y a unos afectos reservados a nuestros seres más cercanos. Nuestra tarea es la de liberarnos de esta cárcel ampliando nuestro círculo de compasión para abarcar a todos los seres vivos y a la naturaleza entera en su esplendor“. Me sap greu, no diu on ho va dir. Però queda ben clar quin és el nostre deure i per a què som on som… podem dissimular, fer veure que no ho sabem, […]

Llegir més

El temps del no temps

El temps del no temps

Aquesta setmana una amiga molt estimada m’ha dit que ella i la seva família viuen ara en “el temps del no temps”: en el moment en què no hi queda gaire temps per perdre’l i tot s’ha de reduir al que és important. Tots hi som, de fet, cada dia de la nostra vida, en el “temps del no temps”… però com que no ho sabem segur, fem veure que això no va amb nosaltres. Com viuriem si en fóssim conscients? Què fariem si sabéssim que s’acaba el temps? Què diriem i a qui ho diriem? Quines coses canviarien en la nostra vida, en les nostres relacions, en la forma de veure el món i de mirar-nos a nosaltres mateixos, de mirar i de jutjar els altres? Si fóssim conscients que ens hi queda poc temps, quines coses deixariem de banda i quines tindrien tota la importància? Estic segura que tots […]

Llegir més