Author Archive

La por

La por

“La font de la Llum és l’energia de l’amor, i la font de l’ombra és l’absència d’amor, és la por” (Rvd. Alex Orbito) Aquesta frase m’agrada molt perquè trob que posa la por en el seu lloc just. La por és un dels nostres grans enemics, neix de la ignorància, de la inseguretat i ens paralitza, no ens deixa pensar objectivament, bloqueja el nostre cor i posa en marxa uns instints de conservació molt primaris. És clar que davant d’un lleó és normal tenir por i deixar que aquests instints de conservació ens facin córrer el més ràpidament que poguem! Però aquesta por és normal i positiva, ens ajuda a sobreviure. La por a la que m’estic referint és l’altra, la que apareix per fer-nos dubtar i bloquejar-nos. Està clar que, com diu Orbito, la por és absència d’amor: la por bloqueja l’amor i ens fa egoïstes, ens tanca en […]

Llegir més

La fe

La fe

Algunes paraules tenen la mala sort de ser presa dels prejudicis. Un prejudici és un judici previ: o sigui, jutjar alguna cosa abans de tenir la informació necessària, jutjar amb desconeixement. La paraula “fe” és una d’aquestes paraules presa dels prejudicis d’algunes persones. Es pensen que tenir fe és simplement creure, d’una manera poc racional, en allò que et diuen, o en allò en què et volen fer creure. De vegades fins i tot un està empegueït d’emprar la paraula fe… això sol passar amb paraules relacionades amb la religió catòlica, i me sembla que és molt injust. També emprar la paraula Déu li costa a molta gent… però bono, això és més comprensible perquè es pot viure sense creure en un Déu, i es pot viure creient en un Déu però anomenant-lo d’una altra manera. Però, pens, no es pot viure sense fe. Tenir fe és confiar en què […]

Llegir més

Els meus Mestres

Els meus Mestres

A la vida hi ha molts de mestres: de molta gent, gairebé de tothom, en podem aprendre coses. Alguns són mestres involuntaris, d’altres són mestres en sentit invers (et mostren el que no ha de ser i et posen a prova), d’altres t’ajuden conscientment, d’altres n’aprens coses cada dia… alguns passen fugaçment per la teva vida però deixen petjada… Tenc una carpeta de fotos amb aquest nom: Mestres. No són aquestes persones de qui s’apren sempre alguna cosa… per sort, tenc amics que són autèntics mestres per a mi, que són un exemple d’actitud, de serenitat, de coherència, d’amor, de conviccions, de feina, de moltes i moltes coses… però en aquesta carpeta que dic hi ha poques persones. Són els Mestres que pos en majúscula perquè han estat, per a mi, el que realment vol dir la paraula “magister”: el que ha aconseguit el més alt grau de coneixement… Gràcies […]

Llegir més

No és ver que en Quique ja no hi sigui

No és ver que en Quique ja no hi sigui

La pel.lícula “El último samurai” té un final que m’agrada molt. Quan l’emperador del Japó li demana al guerrer que interpreta en Tom Cruise, que li expliqui com va morir Katsumoto, un honorable samurai mort a traïció a mans de l’exèrcit japonès, en Cruise li diu: “No vos explicaré com va morir, sinó com va viure”. És cert que n’Enric Taltavull Anglada s’ha mort, tot i que quan mir a na Silvia i als seus fills, el veig ben viu. És cert que s’ha mort en la pau, donant pau als seus; en l’amor, en la tranquil.litat de consciència, en la sensació del deure acomplert. Però no vos parlaré de la seva mort, perquè després de tot la mort és només un instant, un pas a través d’una porta que s’obre només dos cops en la vida d’una persona: quan s’omple d’Ànima en el ventre de sa mare, i quan se’n va d’aquest món. […]

Llegir més

Jo diria que ho hem aconseguit

Jo diria que ho hem aconseguit

I ha estat gràcies a molta gent, però sobretot al seny d’un grup de persones que ha volgut posar solucions i voluntat -i també algun sacrifici- sobre la taula. Primer, els Voluntaris de Sant Joan, que han conegut moments agres en els darrers mesos davant de la inoperància municipal. Ells han fet molta feina de forma desinteressada i han conseguit convèncer amb la seva actitud responsable i generosa. Segon, el grup de joves -i no tan joves- que cada any troba sentit a les festes davall de s’ensortilla… el seu sacrifici generós ha demostrat que és possible tenir uns jocs segurs i espectaculars. És cert que s’han d’ajustar algunes coses, sobretot el ritme de les carreres, però aquest grup de ciutadellencs ha demostrat sentir-se responsable també del present i el futur de la festa. I tal com li vaig dir a un d’ells el dia de Sant Joan, de vegades […]

Llegir més

On són els joves santjoaners? I els santjoaners?

On són els joves santjoaners? I els santjoaners?

Fa molts d’anys, a la revista “Cap de Ponent”, vaig dir que Ciutadella tenia un problema bàsic i era que li sobraven “bons ciutadellencs” i li faltaven bons ciutadans. Han passat els anys i seguesc pensant el mateix, i exactament el mateix es pot aplicar a Sant Joan: hi sobren “bons santjoaners” i hi falten bons ciutadans. Ja hi ha cadires dalt del Born reservant lloc per al caragol. Ja es veuen banderes en els balcons. El Facebook en va ple de fotos santjoaneres. Ja tothom pensa només en la festa que s’atraca… fantàstic, està molt bé, això només té un inconvenient: que per a la immensa majoria de gent la festa que importa és la SEVA festa, passar-s’ho bé, xalar amb els amics, beure o no, cadascú el que sol fer. Però no interessa Sant Joan, no interessa la festa de tots que és un patrimoni que hem de […]

Llegir més

Són animals!

Són animals!

La qüestió de menjar carn o no és complicada i per a mi, un repte ètic. Fa temps que li don voltes, intent no menjar-ne o menjar-ne molt poca, però voldria aconseguir no menjar-ne gens! No és que no m’agradi, tot el contrari… és que la manera com explotam la vida de tants d’éssers no me sembla ètica ni digna. No és cert que només mengem carn per alimentar-nos. Per donar al nostre cos els nutrients que necessita hi ha alternatives a la carn. A més, tampoc és necessari menjar cries de porc, de be o de vadell, com més petitons millor, animalets que no saben què és córrer lliures pel camp, que haurien d’estar mamant feliços amb les seves mares… per sort això sí que he pogut deixar-ho de banda, perquè ara no podria menjar un porcellet… i quan record que n’he menjat m’agafa de tot… No és una […]

Llegir més

N’Einstein també ho sabia

N’Einstein també ho sabia

He llegit avui que n’Albert Einstein va dir (ho posaré en castellà perquè és com ho he trobat): “Un ser humano es parte de un todo que llamamos “el Universo”; permanece limitado en el espacio y en el tiempo. Está experimentando su ser, sus pensamientos y sus sensaciones como algo separado de todo lo demás, una especie de ilusión óptica de su consciencia. Esta ilusión es, para nosotros, una cárcel que nos limita a nuestros propios deseos personales y a unos afectos reservados a nuestros seres más cercanos. Nuestra tarea es la de liberarnos de esta cárcel ampliando nuestro círculo de compasión para abarcar a todos los seres vivos y a la naturaleza entera en su esplendor“. Me sap greu, no diu on ho va dir. Però queda ben clar quin és el nostre deure i per a què som on som… podem dissimular, fer veure que no ho sabem, […]

Llegir més

El temps del no temps

El temps del no temps

Aquesta setmana una amiga molt estimada m’ha dit que ella i la seva família viuen ara en “el temps del no temps”: en el moment en què no hi queda gaire temps per perdre’l i tot s’ha de reduir al que és important. Tots hi som, de fet, cada dia de la nostra vida, en el “temps del no temps”… però com que no ho sabem segur, fem veure que això no va amb nosaltres. Com viuriem si en fóssim conscients? Què fariem si sabéssim que s’acaba el temps? Què diriem i a qui ho diriem? Quines coses canviarien en la nostra vida, en les nostres relacions, en la forma de veure el món i de mirar-nos a nosaltres mateixos, de mirar i de jutjar els altres? Si fóssim conscients que ens hi queda poc temps, quines coses deixariem de banda i quines tindrien tota la importància? Estic segura que tots […]

Llegir més

La vida i el sentit

La vida i el sentit

Un amic molt estimat està malalt. No puc deixar de pensar en ell i en la seva família, persones a les que m’estim molt. Me sembla molt injust que algú com ell hagi de passar pel que està passant… hi ha persones amables, discretes, alegres, amb sentit de l’humor, generoses, compromeses… persones innocents que donen llum cada dia de la seva vida, que mai pensen mal, que mai desitgen mal. Aquestes persones són un referent, una guia, un regal per als que tenim la sort d’estar al seu costat. És molt injust que hagin de patir… De fet ningú, cap ésser viu no es mereix patir. Però en canvi, hi ha tant de patiment per tot on miram! Aquest sentiment d’injustícia, de patiment gratuït, fa que me demani moltes vegades si tot això té sentit. Quin és el sentit d’aquesta vida? En té? És tot una broma d’un déu cruel? […]

Llegir més