Author Archive

Votar o no votar

Votar o no votar

L’altre dia vaig manifestar els meus dubtes sobre si anar a votar o no, perquè realment, no hi ha cap partit amb el que combregui cent per cent ni quant a ideologia ni quant a propostes concretes. Segur que molts vos sentiu igual, decebuts per algunes persones i algunes maneres de fer política i en general, per un sistema que podria ser molt bo però deixa molt que desitjar. És cert que la democràcia entesa com se l’entèn a Espanya no és com per tirar coets, però també és cert que la democràcia és el manco dolent dels sistemes coneguts i que ens pertoca a tots, si de cas, fer net i canviar els vicis adquirits… que són molts. El debat que vam mantenir pel Facebook va ser molt enriquidor i un gran exemple d’exercici democràtic i de responsabilitat. Les opinions den Migue Faner, den Bep Joan Casasnovas, de n’Andreu […]

Llegir més

Pedres i vent

Pedres i vent

Quin és l’element que ve tot d’una al cap quan anomenam Menorca? Pot ser que uns diguin els prats verds de l’hivern, o les vaques frisones, o els cavalls negres, o els temporals del nord, o les cales blanques i turquesa… però en realitat, l’element que millor defineix la nostra illa si ens hi fixam bé, és la pedra. La pedra de marès en totes les seves possibles formes, colors i dimensions. La pedra que defineix paisatges, acota llocs i tanques, aixeca taules, s’acumula en clapers, dóna protecció al bestiar, construeix palaus i esglésies, imprimeix en negatiu els relleus arquitectònics a les pedreres, forma barrancs i coves naturals, guarda l’aigua, es moldeja en cisternes i cavitats picades a mà, serva tombes en descans etern, aguanta la vegetació, forma l’arena de les platges… el marès omnipresent en mil formes, tons i dimensions és, sens dubte, l’element més característic de Menorca. Marès […]

Llegir més

Teatre des Born: crònica d’una mort anunciada

Teatre des Born: crònica d’una mort anunciada

Em faig ressò, aquí, d’aquesta nota de premsa del Cercle Artístic y la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella, sobre el que ha passat amb el Teatre des Born i com hem vingut a parar al moment actual, amb un teatre impracticable després d’una reforma de 4 milions d’euros. Tant des del Cercle Artístic com des de la SHA Martí i Bella, de forma conjunta o indistinta, s’han anat succeint les manifestacions i advertències del que podia ocórrer amb la rehabilitació del Teatre des Born, des de fa anys. Unes advertències que es feien des del coneixement de totes les deficiències sorgides arran de l’anterior rehabilitació i des del coneixement que proporcionava la gestió durant dècades del Teatre. És important recordar que, si bé el 1991 el Cercle obté l’ús privatiu del Teatre des Born per a un període de 17 anys en contraprestació a la seva renúncia com a llogater […]

Llegir més

Posa-hi una altra paraula

Posa-hi una altra paraula

“Pretendre buscar la felicitat és com voler agafar l’aigua o el vent amb les mans. Un pot experimentar l’efecte agradable de l’aigua, sobretot a l’estiu, però voler agafar-la amb les mans és un esforç intrínsecament inútil. No s’ha de buscar”. —Josep M. Fericgla, antropòleg (Barcelona 1955)

Llegir més

Un conte egipci

Un conte egipci

Conta un conte egipci que tres obrers estaven traballant en la construcció d’una represa al Nil. Era un moment d’inquietud política a l’antic Egipte, perquè hi havia rumors que els hitites eren a la frontera del país amb la intenció d’invadir-lo. Els tres obrers, mentre feien fang, parlaven de la situació. Un va dir: “Jo el que faré és vendre les meves coses, agafar la meva família i sortir del país mentre pugui, abans que entrin els hitites”. El segon, va dir: “Jo el que faré serà allistar-me a l’exèrcit del faraó i lluitar per la nostra terra i les nostres fronteres”. I el tercer, es va quedar pensant un moment, i va dir: “Jo el que faré serà seguir construint aquesta represa, perquè sigui qui sigui qui visqui a Egipte d’aquí a cent anys, necessitarà aturar aquí les aigües”. La diferència entre els tres és que el darrer treballava […]

Llegir més

La gran broma

La gran broma

“Tu no pots deixar de ser, perquè no ets”. En aquesta frase d’Ibn Arabi (“Tractat de la Unitat”) s’hi resumeix tota la història de l’ésser humà, de tots els éssers, de tota la natura i les formes, la nostra pròpia història i també la història del que hi ha més enllà de la natura i que és, també, més enllà del temps. És la vida una broma? Sí, jo pens que sí que ho és, un gran joc que comença i acaba al mateix lloc però que consisteix a partir-ne amb un nivell de coneixement i arribar-hi de nou, després del viatge en cercle (peregrinatge), amb un nou coneixement. Dit de forma simple: la vida consisteix en el joc de l’ésser que es manifesta en múltiples formes; cadascuna d’elles pensa que es independent, completa, autònoma, un individu separat dels altres (a pesar que “individu” vol dir en realitat no separat)… i […]

Llegir més

Més enllà de la natura

Més enllà de la natura

Segons el seu significat primitiu i etimològic, “metafísica” vol dir, literalment, “més enllà de la física”. O sigui, partint del fet que la física es refereix a l’estudi de l’àmbit de la natura, la metafísica es refereix a l’estudi de l’àmbit de tot allò que es troba més enllà de la natura. En certa manera, podria ser sinònim de “sobrenatural”: allò que està per damunt de la natura… més enllà. René Guénon (1886-1951), matemàtic, filòsof, maçó i esoterista francès, assegura que la metafísica és el “coneixement per excel.lència, l’únic absolutament digne d’aquest nom”. I això tenint en compte, precisament, que a la societat occidental quan parlam de “coneixement” no estem acostumats a considerar res que estigui fora de l’àmbit científic i racional, aquest és l’únic coneixement que reconeixem com a tal, un coneixement purament humà i racional que no depassa per res els límits del món físic. Però la metafísica està […]

Llegir més

Dur el dogma religiós a l’escola

Dur el dogma religiós a l’escola

L’escola no ha de mostrar a resar, sinó a pensar. L’escola ha de mostrar que la religió, que el fet religiós, és una part fonamental de la història de l’home, de la seva cultura, de l’art, de la música, de l’espiritualitat… però no ha d’ensenyar dogmes de cap religió. Simplement perquè l’escola no hauria de mostrar-ne cap de dogma, hauria de mostrar precisament a detectar-los, a fer-se preguntes, a qüestionar-los… perquè només d’aquesta manera els al.lots serien ciutadans de pensament lliure en ser adults, capaços de fer les seves pròpies eleccions. Ni el dogma polític, ni el dogma científic, ni el dogma religiós haurien de tenir lloc a l’escola. És incomprensible que ara no només hagin desaparegut del programa de la classe de Religió a primària i secundària les referències a les religions no catòliques –un coneixement que és de cultura general i imprescindible en aquest món-. Sinó que a […]

Llegir més

Perdre la innocència

Perdre la innocència

Un comentari de l’amic Bosco Faner al Facebook sobre una trobada amb fillets i filletes de 9 anys m’ha fet tornar sobre una qüestió que trob fonamental: la innocència. Tots estarem d’acord que la innocència és el principal atribut de la infantesa. Per això els fillets tenen aquest encant especial, perquè tot ho diuen sense malícia, amb una lògica contundent, raonen a la seva manera seguint uns camins que nosaltres, pobres adults, vam deixar enrere fa molt de temps. Escoltar-los és com connectar amb alguna cosa perduda del passat, amb el que nosaltres vam ser un dia, i per això ens emocionen i ens provoquen un somriure. La qualitat de la innocència és bàsica per a la convivència humana. Ho estem fent molt malament, perquè contràriament a tot sentit comú, trobam que perdre la innocència és prova de maduresa, de convertir-se en adult… tot està encaminat a fer que perdem […]

Llegir més

Mort i consciència

Mort i consciència

Què és la mort? Segur que moltes vegades vos heu fet aquesta pregunta. La ciència tradicional difícilment pot contestar-la, però no és cert que no en tinguem la resposta. Els místics de totes les tradicions han tingut sempre una idea clara del que era la mort, i ara aquesta idea també comença a arribar a nosaltres gràcies a la física quàntica, la que estudia què és la matèria i com funciona en les seves partícules més petites. He llegit una entrevista al cardiòleg Pim Van Lommel, que fa 30 anys que investiga les anomenades Experiències Properes a la Mort, les experiències de mort clínica que duren uns minuts i que acaben amb la tornada a la consciència del malalt en qüestió. És impressionant el que explica aquest metge i també, com les seves respostes s’assemblen tant a les respostes que hem tingut a mà des d’antic. Ell té molt clar […]

Llegir més