Author Archive

L’eterna batalla

L’eterna batalla

L’any 2016 el 1% de la població mundial acumularà més riquesa que l’altre 99%. Aquest 1% tindrà a les seves mans més de la meitat dels doblers de tot el planeta, segons l’ONG Oxfam. Està clar que la pobresa és un bon negoci. Igual que la crisi, aquesta estafa de dimensions planetàries, també ho és. Els bancs, les farmacèutiques, la indústia armamentística, les grans corporacions energètiques… aquests són els autèntics amos del món, dels països y dels seus recursos i habitants. No hi ha, en realitat, governs democràtics que valguin: tots els governs en teoria legítims i sortits de les urnes han de ballar al so que els amos del planeta els marquen, ajudats pels seus sicaris. La pobresa és rentable econòmicament i també des de tots els punts de vista. Mentre un està ocupat pensant què donarà de menjar als seus fills té poc temps per ocupar-se d’altres qüestions, […]

Llegir més

Ofensa, llibertat d’expressió i seguretat

Ofensa, llibertat d’expressió i seguretat

Poques vegades m’ha agradat una de les caricatures sobre religions del setmanari francès Charlie Hebdo. Però tenc clar que la llibertat d’expressió no té en compte gustos ni opinions, i que tot i que aquestes portades no m’agradin, defensaré sempre que les han de poder publicar. Si algú es sent ofès pot presentar una demanda als tribunals, que decidiran amb la llei en la mà si l’ofensa o la injúria són o no són. En això consisteix la llibertat d’expressió, en què tothom pugui dir el que pensa sense por. Fins i tot aquells que pensen coses que per a un no siguin respectables. Fins i tot els que parlen en favor de la pena de mort tenen dret a expressar la seva opinió. Si aquestes opinions cauen dins la banda dels prejudicis racials o religiosos i inciten a la violència, llavors ja som davant d’un altre problema. La llibertat […]

Llegir més

La Con(s)ciència

La Con(s)ciència

He llegit aquests dies un treball d’una amiga, n’Antonia Ordoño, que m’ha agradat molt. Tracta sobre la consciència i m’ha fet pensar molt… L’origen llatí de la paraula consciència és cum-scientia, o sigui, reunió, identitat, simultaneitat (prefixe cum) de la scientia, o sigui, del saber, del coneixement. No debades a l’antiguitat el coneixement era un, la saviesa humana no estava dividida en dos camins que posteriorment es van allunyar massa i en algunes coses semblen irreconciliables, sinó que religió i ciència eren el mateix i els savis eren sacerdots o iniciats. De fet, això és el que vol dir la paraula religió, re-ligare, reunir, relligar allò que sembla separat. Perquè només ho sembla, el coneixement de l’esperit i el coneixement de la matèria només poden ser un únic coneixement, perquè esperit i matèria són el mateix: tot és Un, a pesar del que ens diuen els nostres sentits i de […]

Llegir més

Em diran subversiu…

Em diran subversiu…

He vist aquesta setmana a TVE la mini sèrie “Descalzo sobre la tierra roja”, dos capítols sobre els primers anys de la vida a una regió de Brasil del claretià català Pere Casaldàliga, més tard ordenat bisbe del seu estimat Sao Félix do Araguaia. Fa anys havia llegit el llibre del periodista Francesc Escribano en què es basa la mini sèrie, i em va impressionar molt el que hi explica. El bisbe Pere Casaldàliga és un testimoni viu, encara (té 86 anys i pateix Parkinson), de la lluita per la justícia i de la pràctica de l’amor fraternal, o sigui, del cristianisme en estat pur: fets, no paraules. Exactament el que ha defensat a Amèrica Llatina des dels anys 60 la Teologia de l’Alliberament. Vos recoman aquest reportatge sobre la seva feina, amb entrevistes i imatges de com es va rodar la mini sèrie: http://www.tv3.cat/videos/4975611/Pere-Casaldaliga-Les-causes-i-la-vida I la mini sèrie, en […]

Llegir més

La curiosa mort de les sigles polítiques

La curiosa mort de les sigles polítiques

Conten que fa molts d’anys, en un mítin, el PSOE va patir un cop de premonició: a l’escenari hi havia unes sigles ben grans, PSOE, perquè quedàs clar quin partit era el que feia el mítin i a quin partit pertanyien els polítics que parlaven, i també a quin partit es pretenia que l’audiència votàs, és clar. Idò bé, de cop, la “O” de “Obrero” es va desferrar i va caure… de cop el Partido Socialista Obrero Español es va convertir en el Partido Socialista Español… una broma del destí, sens dubte. I una premonició també. Hi va haver un moment en què les sigles dels partits eren importants, definien no només la ideologia dels que en formaven part, sinó també les seves aspiracions, la seva procedència, el seu projecte social… les sigles dels partits han estat la seva marca durant molt de temps, i semblava que sempre havia de […]

Llegir més

Les senyoretes “L”

Les senyoretes “L”

Compartim la casa i la vida amb dues moixetes discretes, plenes de secrets, misterioses… Una ja la coneixeu, na Lola. És totalment negra, a les fosques si tanca els seus ulls color d’oli no hi és, de cop no existeix… de dia si tanca els ulls no té nas, ni boca, ni bigotis, ni ulls… només un perfil amb dues orelles que tant podria ser un moix com un Batman petitó… Na Lola ralla poc, és lleial, seriosa, austera, li agrada jugar i riure però tot ho fa amb mesura i amb gràcia. Tot i que viu a ca nostra és salvatge, conserva el gust per trescar lliure per les tanques sobretot en les nits de lluna plena. Me recorda el moix del genial conte den Kipling. Sempre torna a casa, on rep carícies i menja i dorm, però és un esperit lliure. Tan prest hi és com no hi és, fidel al […]

Llegir més

En record de na Núria i d’un trist Sant Joan

En record de na Núria i d’un trist Sant Joan

La parella de 60 i pico anys accidentada al Pla durant les festes de Sant Joan eren n’Enric Rivero i na Núria Balcells. Aquests dies hem parlat d’ells lamentant el succeït, però no els coneixiem, no hem vist mai les seves cares, eren de fora i no en sabem res en realitat… aquí els teniu: així eren. Perquè na Núria era real, estimava i era estimada, tenia dues filles, na Laia i na Mireia, i ara havia de ser àvia… ella i n’Enric viatjaven, esperaven, somiaven, vivien… com qualsevol de nosaltres. Na Núria era del Barça, li agradaven els Beatles i en Bob Dylan. Era aficionada a la fotografia i per tant, usuària d’Instagram. Es veu que era vital, divertida, amiga de les seves amigues… Me sembla necessari un petit homenatge de record a na Núria, perquè ella va venir a passar un dies a Sant Joan amb la seva […]

Llegir més

Algunes preguntes sobre un trist Sant Joan

Algunes preguntes sobre un trist Sant Joan

Les rodes de premsa amb preguntes ja no estan de moda, es veu que ja ningú no demana res. Per això els polítics campen per la mentida, les falses veritats, les paraules buides i el marketing sense ningú que els aturi. Però pens que les preguntes són necessàries, i davant dels fets succeïts al Pla de Sant Joan, i davant del tristíssim resultat de la mort de na Núria, la dona que hi va resultar greument ferida, les preguntes són imprescindibles i les respostes, també. 1. És conscient l’Ajuntament de Ciutadella que Sant Joan s’ha convertit en una festa perillosa? 2. Es conscient que hi ha persones que vénen a Ciutadella a disfrutar amb tranquil.litat de les nostres festes i això els causa la mort? 3. Pensa l’Ajuntament que d’alguna manera és responsable del que està passant? 4. Dóna per bo l’Ajuntament el dispositiu de seguretat que es prepara durant […]

Llegir més

Sant Joan com un espectacle multitudinari

Sant Joan com un espectacle multitudinari

Segurament és llei de vida: tot canvia perquè el canvi és sinònim de vida, de creixement, d’obertura de noves etapes i nous reptes… les persones creixem, ens fem autònomes, canviam, ens adaptam, fem front a nous desafiaments… i seguim canviant… fins a la mort. A un poble li passa el mateix. I a una festa de poble com la de Sant Joan, també. Després de veure el que va passar dimarts al Pla, un any més, me sembla que ens hem de fer una profunda reflexió individual i col.lectiva. Pens que ja ni els voluntaris ho poden arreglar, ni que fóssin el doble dels que són: un altre bon tema per a la reflexió, per cert, el de com pot ser que hi hagi tant de “bon ciutadellenc” i tant de “bon santjoaner” i en canvi, els voluntaris hagin estat quatre des del principi… mai els agraïrem prou la feina […]

Llegir més

La veritat

La veritat

Digues la veritat Digues la veritat Digues la veritat   De l’engany porta’m a la Veritat. De la foscor porta’m a la Llum. De la mort porta’m a la Immortalitat. (Upanishad Brihad-Aranyaka)  

Llegir més