Algunes preguntes sobre un trist Sant Joan

Algunes preguntes sobre un trist Sant Joan

Les rodes de premsa amb preguntes ja no estan de moda, es veu que ja ningú no demana res. Per això els polítics campen per la mentida, les falses veritats, les paraules buides i el marketing sense ningú que els aturi.

Però pens que les preguntes són necessàries, i davant dels fets succeïts al Pla de Sant Joan, i davant del tristíssim resultat de la mort de na Núria, la dona que hi va resultar greument ferida, les preguntes són imprescindibles i les respostes, també.

1. És conscient l’Ajuntament de Ciutadella que Sant Joan s’ha convertit en una festa perillosa?

2. Es conscient que hi ha persones que vénen a Ciutadella a disfrutar amb tranquil.litat de les nostres festes i això els causa la mort?

3. Pensa l’Ajuntament que d’alguna manera és responsable del que està passant?

4. Dóna per bo l’Ajuntament el dispositiu de seguretat que es prepara durant les festes?

5. Qui preveu, prepara i planifica aquest dispositiu?

6. Té en compte l’Ajuntament de Ciutadella que Sant Joan s’ha convertit en un macro espectacle que mou a milers de persones a la vegada?

7. Quines gestions ha fet enguany l’Ajuntament davant la Delegació del Govern per millorar el dispositiu de seguretat de les festes?

8. És conscient l’Ajuntament de Ciutadell que el dipositiu previst per enguany ha estat un fracàs?

9. És conscient l’Ajuntament de Ciutadella de la seva responsabilitat en els fets d’Es Pla?

10. Pensa fer alguna cosa l’Ajuntament perquè el que ha passat enguany no passi mai més i Sant Joan no sigui una festa mortal?

11. N’ha parlat l’Ajuntament amb els implicats en la festa sobre com es pot fer front al que està passant? caixers senyors, cavallers, voluntaris, entitats ciutadanes…

12. Es resigna l’Ajuntament de Ciutadella a la massificació, a la pèrdua de bellesa de les festes, a l’excés, al “botellón” pels carrers?

13. Es sent d’alguna manera implicat, compromès, part del problema o part de la solució el Partit Popular, que governa a l’Ajuntament, al Govern balear i a Madrid?

14. Serà capaç l’Ajuntament de vèncer la por a actuar, a decidir mesures impopulars si cal, a imposar normes i sancions, a aconseguir un dispositiu de seguretat proporcionat i eficaç?

15. Algú assumirà la responsabilitat del que ha passat enguany?

Les festes de Sant Joan necessiten un Ajuntament valent i una ciutadania compromesa i responsable. A mi em fa vergonya i tristesa pensar que una persona que va venir a Ciutadella a compartir les nostres festes hi hagi perdut la vida d’aquesta manera tan absurda. Pens en na Núria i en n’Enric, el seu marit, pens en les coses que devien deixar preparades per més tard, en si devien tenir una casa a Ciutadella o en si s’allotjaven en un hotel, en la il.lusió amb què devien preparar el seu viatge per Sant Joan, en els seus fills o familiars, en les fotos que ella devia fer durant tot el dia… i en com van passar separats, tots dos ingressats en hospitals diferents, en illes diferents, els seus darrers dies junts… és molt, molt trist. I esper que les responsabilitats quedin clares més prest que tard.

És cert que els accidents passen i de vegades són imprevisibles, però això es pot dir quan totes les mesures de seguretat funcionen i quan tot allò previsible s’ha previst i planificat. I a Ciutadella ha quedat clar que no és així. No podem fer el que sempre hem fet, perquè Sant Joan ja no té res que veure amb unes senzilles festes de poble i mou milers de persones a la vegada.

Massificació, alcohol, excessos de tota casta, “botellón” incontrolat… està clar que la policia està desbordada i que tots els dispositius previstos estan fallant.

Hem d’exigir solucions, hem d’exigir mesures noves, nous dispositius, noves previsions, nous compromisos. Ja no basta el que hem fet fins ara. I està clar que la primera responsabilitat és de l’Ajuntament de Ciutadella i de les altres institucions que poden ajudar a evitar aquestes desgràcies, però també la resta hi tenim una responsabilitat, sobretot els caixers senyors i els cavallers, que tenen a les seves mans la força de la pressió i l’exigència de que les coses comencin a canviar. I els ciutadellencs i santjoaners en general, és clar, tenim l’obligació de ser actius, compromesos i responsables, d’exigir i d’ajudar, de fer pinya, de deixar clar i dir en veu alta el que volem.

Comportarem que hi torni haver un accident mortal com el d’enguany? Em fa molta vergonya i molta pena pensar que la resposta a aquesta darrera, fonamental pregunta, pot ser simplement un “sí” resignat i impotent.

Deixa un comentari