“Amb les mans lliures”

Així és com se sent Unió Mallorquina (UM), “amb les mans lliures”, per a pactar amb qui vulgui. Una frase en poca sintonia amb la realitat tenint en compte que hi ha 16 detinguts per escàndols i corrupcions diverses, entre els quals hi ha dos ex presidents d’aquest partit i també ex alts càrrecs del Govern, directors generals i fins i tot consellers, també d’UM. O sigui que en realitat, de tenir les mans lliures res de res. A UM se li ha esfondrat la paradeta on durant tants d’anys ha estat practicant un clientel.lisme sicilià. I tristament no ha estat gràcies al rigor ètic de la resta de partits, perquè tots s’han aprofitat d’UM quan l’han necessitat, sinó gràcies a l’acció de la Justícia.

UM hauria de desaparèixer del mapa polític balear, però difícilmente passarà això si els partits majoritaris, a nivell estatal, no canvien la Llei Electoral. Els partits com UM, que només cerquen tenir poder i mantenir-lo (la qual cosa equival a manejar doblers i tenir capacitat de decisió sobre assumptes massa elevats per a la seva moral), haurien de desaparèixer d’una vegada del mapa polític balear i espanyol, igual que els trànsfugues i les llistes tancades. Però això no passarà, perquè en el fons al PP i al PSOE ja els està bé tenir partits que es venen al millor postor: ara te toca a tu, ara me toca a mi…, i tothom content.

El president Antich ha reaccionat bé però tard. Feia certa gràcia sentir-lo ahir, en la seva compareixença al Consolat de la Mar per anunciar la ruptura del pacte, diguent que “cap Govern mai no havia actuat amb tanta rapidesa davant d’una situació així”…. El president no pot presumir d’haver estat precisament ràpid a l’hora de decidir rompre el pacte, perquè la gent d’esquerres i els seus votants el que esperaven era que a la primera pudor de corrupció evident i perseguida judicialment dels seus socis de Govern, enviàs a UM a pendre vent. Però no, la paràlisis en què sembla instal.lat de vegades el president l’ha fet esperar i esperar, no se sap ben bé amb quina esperança, a que la situació fós realment insostenible. Ara ha romput efectivament el pacte, però no ha estat per una decisió seva èticament inapel.lable -a pesar de l’escenificació d’ahir i d’aquell codi famós-, sinó perquè no tenia més remei, perquè el ridícul ja era massa gran i la sospita sobre el seu Govern, immensa.

A Menorca també en tenim experiència de partits d’aquests que només aspiren a tenir poder. Si fossim ciutadans responsables, informats, conscients del que passa al nostre voltant, si ens importàs qui pren decisions que ens afecten a tots i per què les pren, està clar que no els hauriem de donar mai suport a les urnes. Però és que la compra de voluntats és l’arma que millor dominen aquests partidets perillosos, que fan tant de mal. PP i PSOE no faran res per llevar-los d’enmig, però els ciutadans sí que ho podem fer. L’experiència ens hauria de servir d’alguna cosa i hauríem de tenir clar que no permetrem mai més el saqueig que s’ha produït a les Balears per part del PP i d’UM, un saqueig que s’ha endut els doblers de tots, el que serveix per fer escoles, i hospitals, i donar ajuts als aturats, i revitalitzar el teixit empresarial, i donar formació, i fer carreteres…

Fins prest!

2 Comentaris
  1. ah, però que es fan carreteres amb els diners de tots? quines coses, a jo, que mai m’han mostrar de ploítica, havía cregut endevinar que les carreteres es feien soles! i no dic més perque és cert, jo de política, no n’entenc gens!

  2. Hola, Itziar, me sembla que hi ha certa ironia en el teu comentari…, però no l’acab d’entendre! :(
    Com que sé que ets ben llesta, també sé que saps perfectament quines coses se fan amb els doblers de tots, sempre que no hi hagi algú que se l’endugui a la butxaca.
    I sí que entens de política, hi entenem tots: la política és un mètode per defensar els interessos comuns, una ciència que pretén avantposar l’interès de tots a la conveniència d’uns quants i així aconseguir governar, gestionar els interessos de tots, amb aquesta filosofia. Encara que molts es pensin que la política és una forma fàcil d’enriquir-se i tenir una envejable pensió assegurada.
    Sé que ets prou llesta com per saber exactament de què va tot això.
    Salutacions!

Deixa un comentari