Ara li diuen “slow”

Consumir és el nostre màxim objectiu: consumir béns, objectes, productes, aliments, persones, conceptes…, és molt habitual que de cop, un dia sorgeix una expressió nova per referir-nos a coses que havíem fet tota la vida però sense posar-lis un nom…, normalment aquestes paraules noves són angleses, i de cop ens alegram perquè una cosa que féiem però que no sabiem que tenia nom, ara la podem anomenar. Com que tots l’empram, el concepte es posa de moda i la paraula que el defineix encara més. La sentim per tot, la llegim, l’empram…, fins el punt que un dia, s’empra aquesta expressió de forma interessada per qualificar coses que estan molt enfora del concepte inicial…, és la caiguda en desgràcia de l’expressió, l’inici del seu final, de la glòria al descrèdit en temps rècord (també som experts en fer aquestes coses, avui en dia). Aquell concepte que un dia vam associar a coses agradables, de cop es converteix en una cosa que també té nom (i en anglès, of couse), se li diu “commodity”, que ve a ser una cosa que no té cap valor perquè abunda, perquè en té tothom, o ho fa tothom…, passa a ser normal, tal vegada fins i tot vulgar…, o simplement desapareix del mapa.

Avui matí he vist a prop de casa un cartell anunciant “slow shopping”. El concepte de slow és un exemple molt clar d’això que vos deia, però l’expressió encara es troba escalant posicions cap a la glòria perquè no fa massa que s’empra a Espanya i tot just ara comença a aplicar-se: “slow food”, “slow shopping”, “slow living”…, o sigui, menjar, comprar, viure tranquil.lament, sense presses…

En resum: allò que hem fet a Menorca desde sempre, ara té un nom!! Menorca és la cuna del “slow living”, i fins i tot puc dir en quin punt de la nostra illa va néixer. No tenc proves científiques ni de cap altra casta, però jo diria que el concepte “slow” va néixer a Cas’ Mèrvol de Ciutadella, on fan els millors gelats de vainilla del món. Quan jo era filleta, anaves a Ca’s Mèrvol i Na Coloma es prenia tot el temps del món per anar gratant el cubell rectangular de gelat amb aquella cosa que era una mescla de tisores i cullera, per anar formant la bolla que anava sobre l’aluda. A força de minuts quedava una bolla perfecta, tan compacta que tardava a regalimar…, tú eres allà, mirant atentament la manya de Na Coloma -impassible, ella- sense perdre detall de l’operació mentre se’t feia la boca aigua només de veure el gelat…, Helados Torres ha posat dolçor i frescor a la vida de generacions de ciutadellencs i menorquins, i per a mi són un molt bon exemple de la filosofia “slow”, com ho són també en alguns forns (del Ranxo, de Ca’l Bisbe…) i botigues d’aquelles de “tota la vida” (Ca Na Trueno, Ca Sa Pollaca, Ca’n Llufríu…).

Ara que totes les destinacions turístiques cerquen disfressar-se d’alguna cosa que atregui visitants, a mi me sembla que la filosofia “slow” de Menorca -que és autèntica!!-, ha de ser respectada i conservada per a salut mental dels que vivim aquí i dels que ens visiten i cerquen, precisament, aquest parèntesi de paradís. També ve gent amb presses, és clar, que volen colar-se al forn perquè no suporten que la fornera parli amb una clienta de l’escola dels fillets mentre va fent, o mentre s’atura i simplement, conversa. Vénen amb els Audis flamants i volen córrer per les nostres carreteres, camins i carrers ben igual que corren a ca seva la resta de l’any. No ens entenen, ni valoren la nostra filosofia, i segurament tampoc no valorarien l’exquisidesa de l’aluda de vainilla de Ca’s Mèrvol confeccionada i llepada a poc a poc, a consciència…, hi ha coses que només són per a la gent que té temps per perdre…

Vos propòs que fomentem el moviment “slow” des de Menorca, no perquè ara tengui nom i aquest concepte estigui marxant amb força cap als seus minuts de glòria, sinó perqués és la filosofia de la nostra terra, dels nostres avis, la que ens permet disfrutar de les postes de sol o d’un capvespre de pesca amb canya, d’una bereneta a la vorera de la mar, de la fresca del carrer asseguts en una coca-rossa, o del gelat de vainilla d’Helados Torres…, i de tantes altres coses que requereixen un esperit tranquil…, que no vol dir adormit.

Fins prest!

Aluda de vainilla de Cas Mèrvol..., la millor del món.

Aluda de vainilla de Cas Mèrvol..., la millor del món.

6 Comentaris
  1. Coloma de Cas Mèrvol 4ever

  2. Així és, 4efer!! :)

  3. És curiós aquest contrast entre la parsimònia dels menorquins (inclús diuen que rallam poc a poc), aquesta manera “slow” de viure, i el nostre caràcter emprenedor i decidit. No es pot dir que aquesta templança ens hagi fet arribar tard als llocs on hem volgut o hem hagut d’arribar.

    Deliciosa la descripció de determinats “personatges slow” de Ciutadella! Sempre he dit que el poble hauria de fer un homenatge a algunes persones que fent la seva feina diària formen part no només del paissatge cívic sino també de la vida d’alguns de noltros. A més de na Coloma (a la que només treia de punt si picaves amb es duro damunt es taulell) estic pensant, per exemple, amb na Paca de ca n’Adrian! I tants d’altres!

    Bono, missatge per als nostres politics: “slow” però no “sleep”!

  4. jajajaja! És cert, Toni, hi ha personatges dignes de recordar sempre amb agraïment. Na Paca va haver de tenir mooooolta paciència amb nosaltres!!
    Gràcies per teu comentari. La frase final, genial.
    Besades

  5. No saben valorar sa vida slow perquè no tenen postes de sol prou polides per valorar-les! :)
    I què m’en dius d’es gelat d’avellana? Es gelats d’avellana de fora no poden ser asseborits de sa mateixa manera que es de Ca’s Mèrvol!

  6. Hola, Itziar, encantada de saludar-te!
    Bé, jo trob que sí que deuen tenir postes de sol polides, per sort n’hi ha a tot el món! Per tant és encara més trist: les tenen, però no ho saben…, no hi dediquen ni un minut a contemplar el que tenen al voltant!
    Amb això del gelat d’avellana hi estic totalment d’acord! Un altre regal de Ca’s Mèrvol al món!! :)
    Gràcies pel teu comentari.

Deixa un comentari