Breu apunt històric de la Maçoneria a Menorca

Breu apunt històric de la Maçoneria a Menorca

Qui som? D’on venim? Cap a on anam? Aquestes són les tres grans preguntes que els humans ens hem fet des del començament, des del dia en què una xispa es va encendre en el cervell d’un homínid més evolucionat i la consciència de la pròpia existència es va fer evident per a ell. Els humans sabem, i sabem que sabem. Som i sabem que som. Aquest fet diferencial ens permet plantejar-nos preguntes i ens dóna la possibilitat de trobar les respostes.

Les preguntes, i també les respostes, són les mateixes des de la nit dels temps. Què faig aquí? Té sentit la meva vida? Té sentit aquest món? Per què he vingut? Per què he de morir? Hi ha algú que decideix tot això? Les altres persones, són amics o enemics? Existeix la justícia? Hi ha alguna cosa després de la mort? Com podem viure en harmonia? L’humà és l’únic ésser viu que es fa aquestes preguntes i que es pot apropar a les respostes. És conscient, i per tant, és lliure.

La Humanitat s’ha apropat a aquestes respostes des de molt antic, i ha elaborat una espècie de mapa de ruta perquè els que vinguéssin després també poguéssin accedir al camí del coneixement. D’aquesta tradició en beu la Maçoneria, una institució que ha passat a Espanya per moments de llum i ombra, i també per moments de directa persecució.

A Menorca, segons el llibre La Maçoneria a les Balears (1836-1936), de Francesc Sanllorente, la història de la Maçoneria ha estat intensa, però breu. L’any 1860 neixia la primera lògia, “Amics de la Humanitat”, a Maó, per la qual hi van passar gairebé 300 maçons en 30 anys. “Germans de la Humanitat”, una escissió de la primera, també a Maó, va fundar fins i tot una societat cooperativa de socors mutus, un banc maçònic per ajudar el socis i va potenciar la presència de la Maçoneria a la societat maonesa, amb un local obert al públic. També es van obrir les lògies “El Mallete” i “Asela” a Maó, i “Kadmon” a Es Castell.

Entre 1884 i 1887 es va fundar la lògia femenina “La Creació”, “sota el control” de “Germans de la Humanitat”, perquè estem parlant del que encara avui s’anomena Maçoneria Regular, i és només masculina.

A Ciutadella, el 1872 es fundà “Fills de la Pàtria” i el 1891 “Torre de Babel”, una lògia amb molts de treballadors de la indústria del calçat, que va arribar a tenir 80 maçons, i que va mantenir també enfrontaments amb el Bisbat i amb les autoritats locals.

La Maçoneria menorquina, diu Sanllorente, va estar molt vinculada als moviments republicans.

Va comptar amb el suport dels diaris “El Menorquín” i “El Liberal”, que es van fer ressò dels plantejaments socials i polítics de la Maçoneria.

Acabada la crisi colonial de finals de segle, només quedaren “Germans de la Humanitat” i “Torre de Babel”.

El total de maçons afiliats en el darrer terç del segle XIX a les lògies menorquines va ser d’entre 1.000 i 1.200 persones, una xifra important per a una comunitat petita com Menorca.

Les raons de la desaparició d’aquestes lògies van ser vàries: crisi econòmica, mort o abandonament d’alguns maçons importants que donaven prestigi a les lògies, i aparició de nombrosos casinos i ateneus de caràcter polític i social, que foren una forta competència per a elles.

La repressió de la postguerra a Menorca contra el maçons va ser més suau que a Mallorca, per exemple. Tot i que l’illa restà en zona republicana fins el febrer de 1939, la presència maçònica en els esdeveniments de 1936-39 va ser nul.la, les lògies pràcticament havien ja suspès les seves activitats. Així i tot, es van obrir nombrosos expedients personals de maçons menorquins, persones d’avançada edat o, fins i tot, ja difuntes. L’única condemna localitzada és la de Joan T. Vidal Pallicer, exvenerable mestre de la lògia “Asela” de Maó, que va ser condemnat al desterrament però que no va complir la sentència pel seu delicat estat de salut i avançada edat.

“La Masonería actual, desde dentro” és el títol de la conferència d’avui al Cercle Artístic de Ciutadella.

El convidat és Rafael Fernández de Castro, Mestre Maçó de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola i “Soberano Gran Inspector General”, grau 33 del Suprem Consell Maçònic d’Espanya.

Es tracta d’una obediència maçònica liberal, adogmàtica i mixta que té 72 lògies a tota Espanya, la més propera, Logos núm. 53 a Palma de Mallorca. La seu de l’Obediència és a Barcelona.

Si visitau la pàgina web de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola podreu veure els Principis Generals de l’Ordre Maçònica. L’article primer diu així, entre altres coses:

“La Francmasonería, institución esencialmente filantrópica, filosófica y progresista, tiene por objeto la búsqueda de la verdad, el estudio de la ética y la práctica de la solidaridad; y trabaja para el mejoramiento material y moral y por el perfeccionamiento espiritual, intelectual y social de toda la humanidad.

Tiene como principios la tolerancia mutua, el respeto de los demás y de uno mismo y la absoluta libertad de conciencia.

Considerando que las concepciones metafísicas y religiosas son del dominio exclusivo de la apreciación de cada individuo, rechaza cualquier afirmación dogmática.

Tiene por divisa: Libertad, Igualdad, Fraternidad”.

 

Aquesta és la presentació que vaig fer divendres dia 20 d’abril de la conferència del meu amic Rafael Fernández de Castro al Cercle Artístic de Ciutadella. M’he decidit a penjar-la aquí per les referències històriques a la Maçoneria menorquina del llibre de Francesc Sanllorente, per si li pot interessar a algú saber més coses d’aquesta part tan oblidada de la nostra història, i també per si algú vol saber més coses de la Maçoneria actual. 

2 Comentaris
  1. Buena foto

  2. Hola Franky, gracias! :)

Deixa un comentari