Carta als meus pares

Carta als meus pares

No sé molt be per què vos ho escric, si encara tenc la sort de tenir-vos a tots dos al meu costat i per tant, vos ho puc dir de paraula. Però de vegades no es troba el moment per dir algunes coses, i és una pena, perquè sovint es fa massa tard… com que no vull que això ens passi, he decidit escriure aquí el que pens i sent, i així, segur que no se’ns escapa l’ocasió…

Sé que no he estat una filla fàcil… però vos he d’agrair abans de res que sempre heu estat al meu costat. Fins i tot al meu costat quan jo cometia errors greus. Sempre m’heu dit el que en pensàveu i no només m’heu deixat fer sense pressions, ni amenaces, sinó estant al meu costat. Trob que això té molt de valor, perquè diu molt de la vostra generositat i també, de la vostra capacitat d’entendre que jo havia de cometre els meus propis errors, que simplement no me’ls podieu estalviar, com cap pare no pot fer… esperant només ser al meu costat per recollir-me quan m’enfonsàs. Vos ho agraesc, perquè heu respectat la meva llibertat a l’hora de prendre decisions, tot i que fóssin equivocades, i heu entès que així és com s’aprenen les coses de la vida i com un s’ha de fer gran, assumint les pròpies eleccions.

També vos agraesc que sempre heu viscut sense que vos importàs massa la valoració social, el què diran… m’heu mostrat, d’aquesta manera, a viure segons els propis principis i conviccions, sense cercar l’aprovació de ningú més que la pròpia. Trob que això no té preu, perquè mai no m’heu volgut ficar en un motlo que fós socialment acceptat o valorat… Així, heu valorat el que som i no el que podria haver estat.

Els meus pares, Maria i Joan, amb na Lola.

Els meus pares, Maria i Joan, amb na Lola.

A tu, mare, t’he d’agrair tants de moments de suport, tantes estones de riure, de confidències, de consols. També que m’hagis mostrat la força de la nostra voluntat, de la nostra determinació, de l’estimar-nos per saber estimar els altres. I sobretot, t’he d’agrair l’alegria: ets l’única persona que conec –i fa gairebé 46 anys que te conec- a qui mai no he vist de mal humor, amb allò que anomenam “un mal dia”, que acaba pagant tothom… mai, ni una vegada t’he vist de mal humor. T’he vist trista, és clar, en moments concrets de la vida. Però no de mal humor, ni una mala paraula ha sortit dels teus llavis sense motiu. Trob que l’alegria és el que te defineix, i t’he d’agrair l’entusiasme amb què vius i que m’has mostrat a valorar. L’entusiasme és un gran regal, perquè és una alegria de viure conscient i plena de significat, que valora el que veu, el que hi ha, que valora la vida fins i tot en les seves manifestacions més petites. La teva connexió amb la vida sempre m’ha sorprès, la teva capacitat per entendre el seu llenguatge, des de les flors als animals, per sentir-te part d’aquesta vida que ni comença ni acaba mai, que sempre es mou, genera i regenera… L’alegria per la vida l’he apresa de tu, i tot i que durant molts d’anys no ho he entès i sí que he estat de mal humor sense saber molt bé per què, finalment sí que he arribat a comprendre-ho: viure ja és un motiu per sentir-se alegre i agraït. També l’agraïment constant l’he après de tu, la capacitat de saber valorar el que tenim, el que som, en lloc de desitjar altres vides o situacions… i saber que cal agrair-ho a alguna cosa més gran que un mateix.

També admir i agresc la teva curiositat inacabable, les teves ànsies per veure, per saber, per conèixer… el fet que no hagis perdut ni un minut de la teva vida amb xafarderies, parlant o malparlant de les vides dels altres, de les seves misèries… tota la teva energia l’has dirigida sempre a les coses positives, a construir, a conèixer, a compartir…  Trob que, a pesar de les galtades que ens dóna la vida, aquesta és la clau de la felicitat… i tu sempre l’has posseïda, pot ser sense saber-ho, però irradiant-la al teu voltant.

A tu, pare, t’he d’agrair la prudència, la capacitat de reflexió, la valoració dels pros i contres. Però sobretot, la discreció i els silencis conscients, la senzillesa amb què vius i deixes viure, el teu gust per l’equilibri, per les coses simples i molt especialment, per la justícia. Sempre m’ha impressionat el teu sentit de la justícia, i record molts de moments en què m’has fet veure que era injusta amb algú, perquè tampoc mai no t’ha agradat malparlar de la gent i sempre t’has mostrat respectuós amb tothom. De fet, trob que no t’he sentit mai parlar malament de ningú… També t’agraesc la generositat, i que amb l’exemple em menéssis pel camí del gust pel cine i la lectura… tu m’has mostrat el gust pels clàssics i pel cine que realment explicava històries i tenia sentit, i igualment vegent com tu devoraves els llibres d’”El Círculo de Lectores” jo també m’hi vaig aficionar… el de l’amor per la lectura és un gran regal que m’has fet. I t’agraesc també una cosa que tal vegada alguns no entendran, t’agraesc que la força no hagi estat mai un argument per a tu. No m’has mostrat a vèncer per la força, sinó per la paciència i la prudència. I me sembla que són armes poderoses –tot i que de vegades som massa impulsiva i no les puc controlar-, però sé que combinades amb l’amabilitat i l’argument contundent del somriure de la meva mare, m’han dotat d’unes eines valuoses per a la vida.

Junts en un gran dia.

Junts en un gran dia.

L’amor incondicional, el servei, el sacrifici, la generositat, la disponibilitat… sempre les he trobades en tots dos. Mai no he vist enveja, ni odi, ni rencor, ni sobèrbia, ni codícia en cap dels dos… Trob que gràcies a vosaltres som millor persona, per com em vareu educar i sobretot, per l’exemple que m’heu donat. I som molt feliç quan pens que hem tingut la sort de compartir molts de moments excepcionals (viatges, dinars, converses, sessions d’òpera, pel.lícules i llibres…) i esper que encara en podrem compartir molts més.

Gràcies per tot el que m’heu mostrat. Vos estim.

3 Comentaris
  1. Molt emotiu.

  2. Gràcies J. Mary :)

  3. Molt emotiu!!!

Deixa un comentari