Cinemes Canal Salat, la millor notícia de l’any!

Cinemes Canal Salat, la millor notícia de l’any!

M’encanta anar al cine. És un ritual que pas a pas promet emoció, històries, experiències, expressions, músiques, paisatges, visions del món… Des que arribes al cine, compres l’entrada, dónes una ullada a la cartellera, et fas amb les “palomitas” (mai no he dit crispetes, deman disculpes a qui es senti ofès) calentetes, salades i cruixents, dónes l’entrada, treus el nas a la sala per entre les cortines gruixades de vellut vermell… t’asseus… els cinemes fan una olor especial…

És una sensació màgica. Es tanquen els llums, s’il.lumina la pantalla… i pot passar qualsevol cosa. És com si algú et donés una pàgina en blanc que s’anirà omplint poc a poc, sense que tu sàpigues res de res del que hi arribaràs a escriure… és anar-te’n a un país llunyà amb companys de viatge que no coneixes…

"La invención de Hugo", de Scorsese, aquesta setmana.

"La invención de Hugo", de Scorsese, aquesta setmana.

Què trist que ha estat no tenir cine a Ciutadella durant tant de temps! I això no és ben bé cert, perquè el cinema de Calós ha complert dignament amb la responsabilitat de ser l’únic aliment disponible per als cinèfils. És un cinema entranyable i sempre ho serà, però és clar… avui en dia el cinema necessita un altre tipus de sales, de pantalla, de seients…

En un moment com aquest, en què totes les notícies econòmiques són negatives, en què tothom està retgirat, en què regna la incertesa, no hi ha crèdit, ningú no gasta, ningú no inverteix… que algú amb cara i ulls es decideixi a ficar-se dins d’una aventura com la d’obrir els Cinemes Canal Salat, és d’un coratge envejable. Si fins i tot Sa Nostra es planteja llevar la “Sala de Cultura” de Ciutadella!!!

No hi ha doblers per a res, i si no n’hi ha per a la sanitat ni per a l’educació, és evident que la cultura és en darrer lloc… som una societat més pobra econòmicament, però l’autèntic empobriment pot arribar a ser cultural i molt més preocupant encara.

En fi… aquest és un post de felicitat, perquè podem tornar a sentir aquella sensació màgica de seure a les fosques a la butaca del cinema, com si fóssim tot sols al món, i desconnectar de tot, atents només a la pantalla i als sons i les imatges. És fantàstic! …

És cert que moltes pel.lícules són prescindibles, la gran indústria del cinema no té massa coses interessants que contar… no me sorprèn que guanyàs l’Oscar una pel.lícula muda (“The Artist“) perquè la veritat és que n’hi ha moltes que ens farien un favor si fóssin mudes… els bons guions pràcticament han desaparegut del cinema comercial (Hollywood, s’entèn) i s’han reclòs a algunes sèries de televisió

Però ens queda un consol: es fa bon cine a molts indrets del món i ho podem certificar gràcies al Cineclub!! Són pel.lícules que mai no optaran a un Òscar… igual com la bona literatura mai no optarà a un Premi Planeta… o almenys, no el guanyarà!!  😉

Ja sé que el que acab d’escriure és una generalització injusta, per sort, alguns bons films brillen entre la ferralla de la màquina de fer pel.lícules com xurros i arriben a tocar la sensibilitat de l’Acadèmia… que tenir-la, la té, i com que són fetes als EUA -dins la mateixa maquinària “xurrera”- entren dins dels circuïts comercials. Però són els espectadors els millors jutges, igual que els lectors ho són de la literatura, i si els Premis Planeta es llegeixen… per alguna cosa serà! La majoria de llibres són bons companys, i també la majoria de pel.lícules tenen alguna cosa que s’ho val… són portes obertes a l’aventura, els substituts d’aquelles narracions orals vora el foc. Necessitam les històries que ens expliquen perquè ens recorden el que som.

María Callas, a "Turandot"

María Callas, a "Turandot"

I encara una altra bona notícia: els amants de l’òpera, o simplement els que sentiu curiositat per aquest gènere espectacular, podeu assistir a la temporada d’òpera que ens ofereixen també als Cinemes Canal Salat: la Bohème, Turandot, Macbeth, Rigoletto, Cyrano de Bergerac i Romeo y Julieta, des de la setmana que ve i fins el mes de maig… encara hi sou a temps! Retransmissions d’òpera en directe des del Liceu o del Royal Opera House de Londres, i gravacions realitzades als mateixos teatres més el Teatro Real de Madrid o el State Opera Housede Viena, entre d’altres…

Estic tan contenta que me posaria a cantar ara mateix… si tingués bona veu!! Però la música és per a mi un llenguatge tan misteriós com el de les matemàtiques… el codi de traducció no és a les meves neurones… almanco, la música la puc sentir, en els dos sentits del verb!

Amics, amigues… anem al cinema, anem a l’òpera!! Ens poden llevar part del sou, part de les pensions, part del nostres drets, part del que havíem aconseguit en sanitat, en educació, en drets laborals…, però que no ens llevin l’alegria i les ganes d’alimentar la nostra ànima. Una pel.lícula, igual com un llibre o la música, ens poden  donar moltes alegries, ens poden fer volar, conèixer països llunyans, viure aventures, ser herois… A pesar de les lletges circumstàncies econòmiques que ens envolten… no renunciem a volar!!!

1 Comentari
Deixa un comentari