Coses que aprenc de na Lola

Coses que aprenc de na Lola

Na Lola menja quan té gana i beu quan té set. Si juga o fa una cosa que troba molt emocionant, no la deixa per menjar… tampoc no sembla passar pena quan se li acaba el menjar… supòs que a na Lola li fa la vida fàcil no saber què és el temps, i no poder pensar: “se m’acaba el menjar i més tard tindré gana”… simplement, viu en l’ara, en el moment present, i no es preocupa de res més.

la foto (2)

Trob que na Lola és lliure. No té por, ni actúa en funció d’un resultat (només quan caça o quan m’encalça), ni passa pena per coses que puguin passar o no passar… no s’inventa possibilitats, viu el moment i prou.

El fet de no ser conscient del temps es un gran avantatge. Seria fantàstic si nosaltres fóssim capaços de fugir, també, d’aquesta esclavitud. Na Lola vol sortir al pati a jugar, però si un dia no la deix sortir per algun motiu, m’ho demana una estona i després accepta la situació: va i s’adorm, o juga dins la casa. No es lamenta per la seva sort a pesar que les coses no han anat com ella volia. Simplement, s’adapta al que hi ha sense forçar res i mira per la finestra com plou.

També plou

Na Lola confia en mi. Fins i tot quan de vegades la vull enganar per aconseguir que faci el que jo vull. Ella simplement confia en mi. Si té juguera me provoca i m’engana, també… però no per cap altre motiu que no sigui la diversió, el joc. Jo li obr la porta perquè entri… ella fa veure que entra i quan vaig a tancar, gira i se’n va corrents… gairebé la puc sentir riure! Però en canvi, si jo li obr la porta perquè entri a menjar i ella vol entrar, no pensa que si entra li tancaré la porta i més tard no podrà sortir… simplement, entra. Mai no sembla decebuda. Pren les decisions en funció del moment, sense considerar altres complicacions ni possibilitats.

De vegades li ploren els ulls, perquè li agrada ficar-se dins la palla… no li agrada gens que li posi gotes, però quan l’agafam per posar-les-hi, simplement es queda quieta. No es rebel.la, no lluita, tot i que no li agrada, ho accepta. No sé si sap que és per al seu bé, però davant del pes de l’evidència, accepta que tenim més força que ella i no oposa resistència. Al seu voltant tot flueix…

A pierna suelta

Me vaig fer el propòsit d’aixecar-me a les 6:00 del matí. Me costa molt, i solec apagar el despertador abans que no soni i adormir-me de nou. Però na Lola ho sap, i no me deixa que m’adormi: bóta damunt meu, s’està una estona quieta mentre li rasc la cara i el coll, i sobre les 6:10 salta del llit enterra. Ja m’he despert del tot, així que… m’aixec. Davant la perspectiva d’una emocionant jornada de joc i descobriments, na Lola no coneix la vessa!

Quan ens encalçam pel pati, a ella li agrada molt pujar dalt dels arbres… on sap perfectament que jo no la seguiré. Però el que més m’agrada és que quan és dalt, s’atura i mira el panorama… aixeca el cap i mira al seu voltant, com assaborint la vista. Després segueix jugant i dóna voltes i puja i baixa, però mai no es perd aquells primers segons de visió del paisatge des de les branques. Miram, nosaltres, al voltant per admirar el paisatge o la nit estrellada? Jo tenc tendència a la dispersió i sí que ho faig… però na Lola sempre me recorda que ho he de fer més sovint.

IMG_3735

Una altra cosa que me sembla molt intel.ligent és el que fan tots els moixos quan s’aixequen de jeure: un bon estirament de braços i cames! I parlant de jeure… no falla mai que a l’estiu ella jeu al lloc més fresc de la casa, i a l’hivern jeu al lloc més calentet. No s’aferra a res… res no és seu però ho aprofita tot segons el moment, segons la llum, segons el vent, segons la renou… té els seus llocs preferits de la casa, però un moment donat pot dormir on sigui.

Està clar que les persones no podem viure com els moixos… però hi ha coses de la seva forma d’estar enmig del món que ens podrien ser molt útils si fóssim capaços d’aplicar-les: viure el present, no preocupar-nos (que vol dir ocupar-nos d’alguna cosa abans d’hora!), no donar sempre voltes a la ment que si passa això, que si passa allò, prendre decisions quan s’han de prendre, tenir esperit curiós i juganer, viure cada dia com si fós nou i ple d’aventures…

Gràcies, Lola! Vine que te rascaré un poc…

3 Comentaris
  1. Molt bones reflexions, i una moixa privilegiada sens dubte …

  2. Gràcies, els moixos són animals molt intel.ligents!

  3. una reflexio mot bona, ojala aprenguesim un poc mes d’ells,

Deixa un comentari