El Caçador de Somnis

El Caçador de Somnis

Qui és “El Caçador de Somnis”?

El seu creador, el pintor menorquí Carles Gomila, el va batiar amb aquest nom tan suggerent: “Dreamcatcher”, el Caçador de Somnis…

Dreamcatcher

Dreamcatcher

Me vaig enamorar d’ell la primera vegada que el vaig veure. I això que no estava acabat, no era encara perfecte, però s’intuïa la perfecció absoluta, el misteri absolut. Vaig quedar fascinada.

En procés de creació.

En procés de creació.

El Caçador de Somnis explica una història que m’agrada, que m’arriba… no serà la mateixa història que vos expliqui a cada un de vosaltres, ni tampoc allò que l’artista tenia a la ment i al cor en el moment de donar-li vida… perquè no en tingueu cap dubte: el Caçador de Somnis és viu!

M’emociona la seva mirada d’esfinx, el misteri de les voltes del seu turbant, la seva postura desafiant, el mig somriure enigmàtic, la innocència del seus ulls i la seva boca,  l’òliba que es posa i reposa pràcticament tocant-lo, mirant en una altra direcció, tan a prop i tan enfora… Quina és la seva història?

SSorgint de la ment de l'artista.

Sorgint de la ment de l’artista.

Abans de res, és home o dona? És una pregunta que les persones que admiren la pintura solen fer-se. Jo ja hi he trobat resposta: ni una cosa ni l’altra… és un personatge que, en el seu misteri, conté el millor dels dos sexes. Algunes filosofies asseguren que al principi dels temps, l’ésser humà era un, no estava dividit en dos sexes diferents. I de fet, les mateixes filosofies defensen que la perfecció de la humanitat vindrà quan tots dos tornin a reunir-se: havent evolucionat i après per separat i també l’un de l’altre, la reunió dels bessons significarà la plenitud, la reunió dels oposats complementaris, la superació de tota dualitat: la perfecció. Evidentment, no es parla aquí de cossos, sinó d’ànimes, de la ment en permanent evolució…

Això és el que diu la carta XVIIII del Tarot de Marsella, que fa referència als dos Bessons, masculí i femení, que es reuneixen sota el Sol després del seu llarg viatge per les cartes precedents.

Carta XVIIII, el Sol o els Bessons.

Carta XVIIII, el Sol o els Bessons.

En Alquimia -que com sabeu és l’art de reproduir i accelerar els processos de la Natura per aconseguir la perfecció, el que es deia “convertir el plom en or”- hi ha un terme per referir-se a aquest ésser que reuneix els oposats complementaris: Rebis, la “cosa doble”.

Rebis

Rebis

De fet, és la reunificació després del llarg camí que Home i Dona hauran recorregut des que van ser “separats”. Recordau com Eva és creada a partir d’Adam? Literalment la fan sortir de l’home, no perquè en sigui un tros, sino perquè un i altre són dues parts complementàries del mateix. Ella és la seva Ànima, aquest és el símbol del mite: ella és igual però diferent.

Creació d'Eva per Miguel Ángel

Creació d’Eva per Miguel Ángel

Així, trob que el Caçador de Somnis no és, en realitat, ni home ni dona. Podria ser tant un home jove com una al.lota, i aquesta dualitat reunida en un únic personatge el fa encara més profund, més misteriós. Imagin que ben expressament l’artista no li va donar “un cos” d’home o de dona, sinó que el va amagar davall d’aquesta túnica sòbria: no s’intueixen pits, ni es veuen mans, ni cap contorn que pugui esclarir el misteri.

La seva mirada és neta, però enigmàtica. Oculta més del que mostra, no per egoisme o per hipocresia, sinó perquè també és una mirada que va cap endins, que penetra en els dos sentits. Quan te’l mires als ulls gairebé sents que t’interroga… sap un secret, sap alguna cosa que no pot compartir però a la vegada la seva mirada neta i plena de llum és una promesa: tu també ho pots descobrir… tota una provocació.

Una de les coses que més crida l’atenció d’un dels quadres més famosos del món, “La Gioconda”, de Leonardo da Vinci, és que sempre et mira fixament, et col.loquis on et col.loquis. És un fenomen difícil de comprovar avui en dia perquè davant del petit quadre sempre hi ha desenes de persones fent fotos… però comprovau-ho si teniu l’ocasió. Et posis on et posis, ella et mira de forma suggerent… exactament el mateix fa El Caçador de Somnis… mai no et perd de vista…

La Gioconda, o Mona Lisa.

La Gioconda, o Mona Lisa.

“Et veig”, sembla que diu. “Facis el que facis, et veig”. Aquesta qualitat em recorda la vigilància que els savis recomanaven als seus deixebles: “Vigila i persevera”, perquè el principal enemic d’un mateix sol ser, gairebé sempre, un mateix. “Et veig, sé el que fas” és el que ens diu constantment la nostra consciència, un avís que podem escoltar o ignorar.

El Caçador de Somnis veu més enllà dels seus propis límits, la seva mirada penetrant treballa cap endins, per això sembla que està en possessió d’un gran secret, del secret de la introspecció, del “coneix-te a tu mateix” de la Filosofia antiga. Ell sap alguna cosa, ha arribat a algun lloc… la seva mirada provoca, interroga: “estàs tu disposat a arribar-hi també?”.

El seu mig somriure apunta el mateix. Sembla que la boca indica un lleu somriure interior que just es transparenta; també La Mona Lisa somriu així, veladament, guardant un misteri que te convida a desvelar…

Tot en el personatge d’El Caçador de Somnis me sembla provocació, convidada a alguna cosa, a seguir un camí, a rompre límits i descobrir, a cercar i fer-se preguntes… ell ens garanteix que hi ha respostes i que les podem saber. Pot ser estan ocultes però les podem descobrir. Però com? De moment ens ha donat ja dues pistes: la introspecció i la vigilància. Vegem què més ens diu…

El nostre protagonista duu el cap tapat amb un turbant verd. El turbant és d’origen asiàtic. Contràriament al que moltes persones pensen, un turbant no és símbol de la cultura o la religió islàmiques: de fet, el turbant va sorgir abans que l’Islam. Duen turbant també els sijs, en duen a la India, algunes branques dels rastafaris… és cert que el turbant té connotacions religioses per a alguns, com els musulmans, però també té altres significats: és un element clau per protegir-se del sol i del vent del desert i indica sempre posició social elevada, no necessàriament una posició econòmica, sinó més encertadament una posició elevada en quant a saviesa, a coneixements, ja que era propi, en especial, dels alts funcionaris i dels homes de ciència i lleis.

De fet, fixau-vos en el costum tan extès de tapar-se el cap, encara avui. A moltes cultures es fa de forma habitual, per exemple, entre els jueus. I a Occident s’han tapat el cap o se’l tapen encara, ritualment, reis, papes, cardenals, bisbes… els jueus duen la “kipá” per recordar sempre que Déu hi és per damunt de tot i de tothom. I la tiara dels papes o la corona dels reis també té alguna cosa a veure amb la seva autoritat. Antigament l’autoritat provenia també del coneixement, estava unida a la saviesa.

Els Savis de l'Orient.

Els Savis de l’Orient, dos d’ells amb turbant.

El Caçador de Somnis mostra orgullós el seu turbant verd. Possiblement sigui asiàtic, oriental… de l’Orient ve la Llum, el coneixement, igual com ve el Sol cada dia recorrent el seu camí Orient-Occident, on mor. És tan important aquest fet que quan algú ha perdut el sentit de la realitat deim que “està desorientat”. Per tant, el nostre personatge està ben orientat i la seva postura mostra que ho sap (serè, tranquil, desafiant, segur), el turbant mostra que deu ser algú amb coneixements de lleis i de ciència (que antigament no estaven tan enfora com avui, ni tampoc de la poesia, la música, la matemàtica o l’astrologia), i que pot ser hagi hagut de travessar un desert… i de deserts n’hi ha de moltes castes.

És un personatge savi, però jove. Expert, que coneix, que ha viscut… però que conserva la força de la joventut, la determinació, l’impuls, el coratge, la innocència… i també la serenitat, la capacitat d’observació i d’anàlisi de l’experiència… Podria ser un guia… i de guies també n’hi ha de moltes castes…

I el color verd del turbant? Tot el quadre despren tonalitats verdes, segons com la llum li dóna fins i tot la cara d’El Caçador de Somnis té un to verd. El verd és un color molt especial, és el color del món vegetal gràcies a la clorofil.la i es diu que és també el color de l’esperança. La paraula “verd” ve del llatí i significa també “jove, vigorós, viu” termes tots ells que ens remeten de nou a l’esperança de vida després del dur hivern… el verd és el color que millor protegeix dels raigs del Sol, que igual que donen vida poden cremar i destruir… i precisament per aquest motiu el món vegetal és verd: perquè la seva vida depèn totalment de la intensitat del Sol i se n’ha d’aprofitar però també se n’ha de protegir.

Prometeu, qui va robar el Foc dels déus per donar-lo als homes, va posar aquesta flama en una pedra verda de maragda per no cremar-se… el robatori li va dur un càstig terrible de Zeus, qui va ordenar encadenar-lo a dalt d’una muntanya on cada dia una àguila li mejava el fetge, que li tornava a créixer durant la nit, perquè l’àguila l’hi tornàs a menjar durant el dia… el mite de Prometeu és molt polit i instructiu.

Prometeu, en el Rockefeller Center de NY.

Prometeu, amb el foc a la mà dreta (Rockefeller Center, Nova York.

Prometeu representa el despertar de la consciència de l’home, que no és com la resta d’éssers precisament perquè posseeix la intel.ligència, una consciència que l’individualitza i el fa capaç d’enfrontar-se a les forces que el dominen. Prometeu representa la maduresa de l’home lliure que ja no és una criatura depenent i de fet el seu nom significa en grec “pensament previsor”. A Prometeu, segons el mite, li devem la medicina, la mesura del temps, la navegació i el foc.

És aquest el secret que guarda el nostre Caçador de Somnis? Sap alguna cosa més del mite de Prometeu? Lliure, despert en tots els sentits, en ple ús del pensament previsor, desafiant davant dels déus i protegit pel turbant de color verd… un venerable aprenent de Prometeu.

Però el nostre personatge no està tot sol. L’acompanya una òliba que es posa i reposa just darrera seu. No sembla que estigui damunt de l’espatlla del jove… o pot ser sí… sigui com sigui, està clar que els uneix un vincle important. Estan junts, però no interactuen… cada un d’ells està pendent de coses diferents, el Caçador de Somnis mirant cap a davant, l’òliba també, però cap a la dreta del quadre. Per la part posterior, el cap del personatge i l’animal pràcticament s’uneixen… podrien ser dos aspectes del mateix ésser?

Dos en un

Dos en un

L’òliba -com el mussol- és un caçador nocturn i solitari. A la cultura greco-romana, és l’animal que simbolitza la saviesa i ha arribat a ser el símbol de la Filosofia. Per això és l’animal emblemàtic de la deessa romana Minerva (equivalent de la grega Atenea), deessa de la saviesa, de les arts, de la guerra, de les tormentes i de l’art de filar, i a més és patrona dels artesans. Per a Hegel, el vol de l’òliba durant la nit simbolitza el vol de la raó, que pensa i explica conceptualment el món en la penombra. Igual com l’òliba i el mussol hi veuen durant la nit, el savi ha de veure també més enllà de les aparences, s’ha d’aïllar per pensar en les preguntes i en les respostes, i la labor de contemplació i consideració que ha de fer pot fer-la millor durant la nit que durant el dia. Per això la Lluna és l’astre que cuida dels secrets i del coneixement més ocult, velat.

Minerva

Minerva

La postura dels dos personatges – Caçador de Somnis i òliba – recorda, en part, les imatges del déu romà Janus, el guardià de les Portes del Cel. Les dues cares del déu miren en sentit contrari, una al davant i l’altra al darrera, al passat i al futur, per això se l’anomena “Jano bifronte”. En el cas d’El Caçador de Somnis, els dos personatges miren també en direccions diferents, tot i que no contràries, però igualment semblen units per la part posterior del cap i del cos de l’au.

El déu Jano.

El déu Jano.

Els dos caps de Janus estan units significant que les dues cares són dues parts del mateix ésser, o del mateix símbol. De fet, es diu que la figura té encara una tercera cara invisible: la cara de l’únic moment que existeix realment entre passat i futur, i que és el present, l’aquí i l’ara… un moment que no es pot retenir i que tot i ser l’únic real, sovint ens passa desapercebut.

Persona i animal podrien ser dues imatges, dues realitats del mateix ésser. L’home de carn i os que viu lluitant contra els elements, acceptant reptes, sofrint derrotes i cometent errors, posant el coratge per damunt de tot i amb l’objectiu de sobreviure, de viure per damunt de les seves possibilitats que el limiten i l’aferren a terra.  I al costat, l’au poderosa que s’eleva al cel, que és lliure i vola per damunt de les misèries i les realitats opresores de la terra, que veu en la foscor i que no depèn de ningú, la ment imaginativa, intuïtiva, el pensament reflexiu, la capacitat de despertar-se, de cercar la veritat per damunt de les aparences… Diuen els savis que les paraules tenen lletra i esperit, i que la lletra es queda fixada sobre el paper mentre que l’esperit (el so, el sentit) vola i és lliure… una mica el mateix que passa amb les persones, tradicionalment formades per cos i ànima, els dos components que ens són propis de cada un, que ens fan individus diferents, que tenen capacitat per aprendre i créixer i transformar-se.

Pot ser que l’òliba representi la part volàtil, lliure, salvatge del Caçador de Somnis…

I arribam al final, al nom que l’artista li ha donat al nostre quadre: El Caçador de Somnis. És un caçador però no duu armes visibles… me sembla que és amb la ment que caça, igual que caça l’òliba durant la nit… vigila, observa, contempla l’inconscient d’on surten els somnis i molts de pensaments, per caçar-ne aquells que siguin aprofitables, que aportin veritat i ajudin a construir. També vigila per detectar els somnis i els pensaments mentiders, sorgits de la ment sota la influència dels enemics: ignorància, ambició, orgull, egoisme… i fer-los passar sense cap influència, sense deixar rastre, com faria l’òliba amb una presa poc aprofitable.

Me sembla que el fet que hi hagi dos únics personatges destacables per presència i tamany i que, en canvi, el nom del quadre sigui en singular, deixa ben clar que tots dos són un, les dues naturaleses del mateix ésser, les dues parts diferents però complementàries que han après a viure i a caçar juntes.

I aquesta és la història que em conta, quan el mir, El Caçador de Somnis.

Deixa un comentari