El dret de Catalunya a decidir

El dret de Catalunya a decidir

Si jo visqués a Catalunya i tingués opció de votar en un referèndum per a la seva independència d’Espanya, trob que votaria que no. No tenc clar que sigui una bona idea, ni que sigui viable, ni sostenible, ni convenient. Però el que sí que tenc clar, és que Catalunya té dret a decidir, que els catalans tenen dret a decidir si volen ser sobirans i separar-se d’Espanya o no.

No entenc que aquest dret a l’autodeterminació que gairebé tothom reconeix quan es tracta de pobles ubicats enfora, o bé sobre el paper de la llei, no es defensi quan es tracta dels pobles i les nacions que tenim a prop. Perquè nació, país i Estat són conceptes diferents. I si un país i un Estat vénen definits per les fronteres i les lleis, una nació es defineix pel sentiment. I això a Madrid li costa d’entendre.

Diada 2012

Diada 2012

Això i moltes altres coses li costa d’entendre. Ara ja ha començat la campanya contra Catalunya, per part dels polítics i dels mitjans espanyols, contra el seu Govern format per CiU i ERC (ja veurem de què són capaços, donem-li una oportunitat!), contra les seves institucions, contra la seva economia… igual com des dels temps d’Aznar va començar la guerra contra la llengua catalana i el sentiment nacional dels catalans. A aquesta Espanya rància li costa d’entendre moltes coses, i allò que a molts de països seria viscut com una riquesa cultural i social, aquí és viscut com una putada. Incomprensible, però la ignorància és així. És la mare de la por a la diferència, perquè sempre és més fàcil prohibir i tancar els ulls davant del que no es comprèn, que ocupar-se d’estudiar-ho i comprendre-ho.

És evident que a Catalunya hi ha un sentiment de profund empreny contra el Govern central. I és comprensible, perquè si a d’altres CCAA, com a les Balears, tinguéssim un Govern que ens defensa i s’ocupa dels nostres interessos, el cabreig seria exactament igual. Però a les Balears no tenim aquesta sort, de fet no l’hem tinguda mai, perquè sempre els nostres governs autonòmics han estat ocupats defensant les sigles dels seus partits i no els interessos dels balears. Entenc perfectament el sentiment de cabreig que hi ha a Catalunya, i és ben justificat. Madrid està ficant mà a moltes coses que no entèn, i no ho fa amb cap objectiu de millorar la situació, les condicions de vida dels ciutadans, sinó simplement de reprimir una diferència que no entèn i que li molesta. El Govern central vol adoctrinar els infants a les escoles, però no vol que ningú més ho faci. Vol imposar el pensament únic, l’idioma únic. Per a Madrid que el català sigui cooficial no vol dir que sigui tan oficial com el castellà, que és el que significa la paraula “cooficial”, sinó que és una llengua secundària. I amb la llengua, tota la resta. Un greu error.

Quin horror, dos idiomes!

Quin horror, dos idiomes!

El dret a l’autodeterminació és el dret més fonamental dels pobles. Si Catalunya vol separar-se d’Espanya ho ha de poder decidir. Si la llei no ho permet, s’ha de canviar la llei. Simplement perquè legal i just no són el mateix, i les lleis han de respondre a les necessitats dels ciutadans, no a l’inrevés. En una democràcia en la que governen els representants del poble, això no hauria de ser discutit, però es veu que fins i tot hem oblidat el que vol dir “democràcia“.

La llei ha de permetre un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Senzillament perquè hi estiguem o no d’acord, el que és inqüestionable és el dret a decidir. Però moltes vegades tendim a pensar que les nostres opinions són les bones i que s’han de convertir en llei perquè així tothom pensi el que és correcte. Idò no… no és així, les opinions personals ens comprometen únicament a nosaltres mateixos, en canvi, la llei ha de defensar el que és just i ha de protegir la diversitat d’opcions. En altres paraules, la llibertat de conciència de cadascú. Passa el mateix en temes com l’avortament, els matrimonis homosexuals, l’eutanàsia…

Menorca, enmig!

Menorca, enmig!

Catalunya té dret a decidir. Per què tanta por al referèndum? Si surt que sí, fantàstic, seran amos del seu futur i ja no hi haurà ningú a qui culpar de res, amb raó o sense. I si surt que no…, tot seguirà igual, o no, però serà el que el poble ha triat. Al Canadà, al Quebec, cada x temps es fa un referèndum d’autodeterminació… de moment ha sortit que no sempre, però si un dia surt que sí, es durà a terme la separació. Perfecte. El 2014 es durà a terme un referèndum per a la independència d’Escòcia… perfecte també, lògic, si és el que els escocesos volen. Per què aquí ens costa tant d’entendre?

Això sí, com a menorquina, si algún dia Catalunya es separa d’Espanya, m’agradaria que ens compràs… veient com té de buida la bossa el Govern Balear i veient com de poc ens estima, és possible fins i tot que faci un bon preu i noltros, també, aconseguim separar-nos d’un Govern que ens ignora i desprecia.

Deixa un comentari