El llibre de les set sivelles

El llibre de les set sivelles

Des de sempre es conta als fillets de Ciutadella que els protocols i el naixement de les festes de Sant Joan es troben escrits en un llibre misteriós i ple de secrets: el Llibre de les Set Sivelles. Es tracta d’un llibre amb fulles de pergamí, amb coberta de cedre i cuir, i tancat amb set sivelles d’or del qual tothom n’ha sentit parlar a les Balears, Catalunya i València, però que ningú no sap d’on surt ni on es troba. El llibre conté tota la ciència i la saviesa divines, i surt en alguns contes populars com el guardià de tots els secrets i misteris. Per tant no és estrany que a Ciutadella sigui considerat el guardià dels secrets de les festes de Sant Joan: realment se’n sap molt poc de l’origen i del per què d’aquesta celebració i de l’evolució que va patir abans del saqueig turc de 1558.

Però… quin llibre de les set sivelles coneixem? El que s’anomena a l’Apocalipsi (o Revelació), escrit per Joan l’Evangelista: la profecia de l’arribada del Regne de Déu i no tant de la fi del món, com s’ha popularitzat. Segons la Bíblia Catalana Interconfessional, “revelació” és la traducció exacta del terme grec que ha donat origen a la paraula “apocalipsi”, nom amb què és conegut tradicionalment el darrer llibre de la Bíblia. I vés per on, no el Baptista sinó el seu “alter ego” Joan l’Evangelista, apareix com l’autor de l’únic llibre de les “set sivelles” que coneixem.  Dic que l’Evangelista és l’”alter ego” del Baptista perquè tots dos provénen del déu romà Janus, el de les dues cares, el nom del qual ve de “porta” en llatí i que de fet dóna nom al mes de gener. El dos Joans, per això mateix, són els guardians de les dues “portes” del cel, les portes dels solsticis d’estiu i d’hivern.

La paraula “revelació” prové de l’arrel indoeuropea weg- que vol dir “ser fort, molt viu”, més el sufixe eli-, que en llatí donen vigil = estar viu, dispost, vigilant. La paraula llatina revelare vol dir revelar, treure el vel, o sigui, accedir a allò que és ocult. “Velar” vol dir cobrir amb un vel, i “revelar” vol dir descobrir. Vetllar, igual que la castellana “velar”, vol dir estar despert, en vigília, vigilar. Per tant, l’Apocalipsi ens revela algun secret, lleva el vel que cobria alguns misteris i els fa accessibles a aquells que estiguin vius, disposats i vigilants. O sigui: no a tothom, només a qui sapi escoltar.

L’Apocalipsi no és el llibre que anuncia la fi del món, sinó el llibre que ens descobreix, ens fa forts i vius, ens fa estar vigilants i disposats, atents davant del que podem conèixer si aixecam el vel. Però, quin vel? El vel d’Isis, que a les antigues tradicions simbolitza els secrets i misteris de la Natura, els secrets sobre la vida i la mort que podem descobrir en la nostra recerca del coneixement i la perfecció, sempre que es tracti d’una recerca sincera i esforçada. Isis, la deesa egípcia de qui prové el culte a Maria, és la representació de la Natura, de la Matèria (mater) mare de tot, que conté els secrets de la vida i totes les veritats: per això se la representa velada, perquè cal que amb l’estudi, amb la dedicació, amb l’observació i la lectura, amb la feina, sempre amb la feina, l’iniciat s’atreveixi a aixecar-li el vel i a “des-cobrir” els seus secrets. Un iniciat, del verb llatí “ineo” que expressa l’acció d’”anar cap endins”, és aquell que ha començat a recórrer el camí interior que recomanen totes les tradicions per trobar resposta a les grans preguntes.

Aquesta Natura misteriosa però que pot ser coneguda és la figura que presideix l’entrada al palau del Comte de Torresaura, a Ciutadella, a pesar de la versió planera i sense cap interès que algú es va inventar fa temps i que ha fet fortuna, fins el punt que si demanau a qualsevol què representa aquella dona amb un vel davant dels ulls, la versió que en sentireu serà sempre la mateixa, mancada de tota elevació i simbolisme. Però en realitat la figura adverteix: “Aquí hi viu algú que cerca respostes”.

Deia Louis Cattiaux que la Natura és el llibre que Déu ens ha donat per a descobrir tots els secrets de la vida, però que mai no ens hem molestat en llegir-lo. En el Cristianisme, el que simbolitza tots aquests misteris que ens seran revelats algun dia, quan siguem “homes justos”, és l’Apocalipsi, el llibre que mostra les visions de Joan l’Evangelista i que descriu un document que duu a la mà dreta un ésser de llum que seu en un tron, “escrit per davant i per darrere i tancat amb set segells”. “Qui és digne de trencar els segells i d’obrir el document?”, cridava un àngel, segons conta Joan (5-2). I resulta que ni al cel ni a la terra, ni davall de la terra, ningú no va ser capaç d’obrir el document i veure què deia. I sabeu qui va poder obrir els segells? Idò sí, un altre vell conegut de les festes de Sant Joan: el be, l’anyell de Déu, ell va ser qui obrí els segells i amollà els cavalls i cavallers que van aparèixer gràcies al poder del llibre: el cavall blanc, el cavall roig, el cavall negre i el cavall color cendrós. Amb el setè segell va arribar el silenci absolut.

L’Apocalipsi és un llibre simbòlic que parla de la lluita de l’iniciat per vèncer la seva naturalesa inferior i aconseguir la unificació amb Déu, l’eterna batalla entre el bé i el mal, entre l’instint i l’esperit. I el fet que l’anyell sigui l’únic amb la capacitat d’obrir el llibre deixa ben clar quins atributs ha de tenir la persona que inicii la recerca i estigui disposada a arribar fins el final.

Perquè, què ens suggereix la imatge d’un anyell? Segur que tots hi estarem d’acord. Suggereix conceptes com innocència, bondat, bellesa, força també si ja té aquelles banyes cargolades … I també suggereix la idea de sacrifici, com en la Pasqua. Però bàsicament l’anyell ens remet a la puresa. “L’anyell de Déu” és com el Baptista es refereix a Jesús. Jesús és l’anyell de Déu en el sentit que és la imatge de tot allò bo que Déu ens atorga: innocència, puresa, bellesa, bondat, absència d’egoïsme, mansetud, acceptació del que és, disposició per fer allò sagrat.

L’anyell és la representació simbòlica que acompanya en moltes ocasions el Baptista. Com a precursor, ell precedeix l’arribada de Jesús, de l’“anyell de Déu”. Per Sant Joan, el diumenge abans de la festa, un pagés surt al carrer vestit amb pells de be i amb un anyell a les espatlles: és el “Dia des Be”. La tradició popular diu que representa Sant Joan, tot i que popularment se’l coneix amb un misteriós “S’Homo des Be”, i la jornada festiva és el “Dia des Be”…, sorprenentment, cap referència a Joan! De fet, a la iconografia cristiana, el Baptista no és representat mai amb un anyell a l’espatlla (i els Evangelis diuen que anava vestit amb pells de camell). Quan surt aquest animalet a la iconografia amb Joan, ell el té als peus, o l’assenyala amb el dit, o com a molt, el duu als braços, però mai a “be-coll”. En canvi, qui sí que surt sempre amb un be a l’espatlla en la imagineria cristiana i vestit amb pells de be és “el bon pastor”, Jesús en la figura del pastor que té cura de les ovelles de Déu. És el protagonista d’una de les paràboles de l’Evangeli: el bon pastor, aquell qui dóna la seva vida per les ovelles (Crist), el qui es sacrifica. L’anyell representa la capacitat de sacrifici de l’iniciat, la seva feina pel bé de la humanitat, i això agermana Joan i Jesús.

No és curiosa aquesta relació d’un dels protagonistes de la festa de Sant Joan amb l’únic ésser viu que aconsegueix obrir el Llibre de les Set Sivelles i llegir-ne el contingut?

I encara tenim un altre lligam entre la festa i el llibre de les Set Sivelles: l’Obreria de Sant Joan va néixer a principis del segle XIV, poc després de la conquesta de Menorca el 1287, i el seu primer objetiu era vetllar pel manteniment de l’ermita de Sant Joan de Missa, aixecada als voltants del 1300, i dedicada en primer lloc a Joan l’Evangelista. O sigui, a l’autor del Llibre de les Set Sivelles que tots coneixem! I no és estrany, perquè els dos Joans, el Baptista i l’Evangelista, han estat sempre i són encara els patrons dels iniciats.

El que ens interessa del Llibre de les Set Sivelles és clarament que es dóna per fet, a nivell popular i des d’antic, que conté els secrets de la festa de Sant Joan; que ens remet al llibre de l’Apocalipsi, escrit per un dels dos Joans, l’Evangelista; i que aquest llibre misteriós pot ser obert només per l’Anyell de Déu, estretament relacionat amb el Baptista. De fet, a la iconografia cristiana tal i com podem veure al retaule principal de la preciosa esglèsia de Sant Miquel, a Palma, sempre surt el llibre tancat amb les seves set sivelles daurades, i el benet que dorm dolçament sobre el seu llom, com si esperàs el moment d’una gran missió…

 

La mirem per on la mirem la festa de Sant Joan és plena de misteris, però si la miram amb els ulls del simbolisme podem descobrir moltes coses que romanen ocultes per als ulls de la Història. Per això els símbols són importants i val la pena aprendre a mirar-los i interpretar-los, com els humans haviem fet sempre.

Deixa un comentari