El vel de na Najwa

No hauria de passar que una al.lota de 16 anys sigui notícia a tots els mitjans de comunicació, estigui a les portades des de fa dues setmanes cada dia, es parli d’ella com si fós un objecte i del seu pare com si fós un monstre (no el conec, no sé si és o no és bona persona), i de la seva religió com si fós un crim. No hauria de passar, però ha passat, en aquesta Espanya que té una capacitat sorprenent (i preocupant) per ressuscitar fantasmes i mesclar conceptes.

Na Najwa i el seu famós vel han ocupat titulars, tertúlies, informatius…, opinions a favor i en contra del fet que pugui dur-lo a l’escola; alguns parlen de submissió, d’imposició del seu pare, del seu déu, de discriminació de la dona…, altres parlen de símbols religiosos sense saber ni tan sols què volen dir aquestes dues paraules…, mentre, sobrepassam els 4,6 milions d’aturats i l’economia no s’aixeca, continuen morint dones a mans de les seves parelles i la justícia segueix sent injusta en moltes ocasions…, però el tema del vel ens permet treure fantasmes a passejar i parlar de coses que realment no ens afecten i ens importen poc. Total, na Najwa només és una adolescent musulmana que mai no coneixerem cara a cara…, ni al seu pare, ni a la seva mare…, i no ens ocuparem de conèixer la seva religió perquè és més fàcil senzillament despreciar-la i insultar-la.

Tota aquesta situació me sembla lamentable, i més perquè neix d’un confusió molt pròpia d’una societat inculta massa aficionada a les coses intrascendents i als programes de famosets i massa allunyada del diccionari i dels llibres. Si vivim en un Estat laic, una institució com és l’escola pública no pot imposar símbols religiosos als seus alumnes. Per això és normal que s’hagin llevat les creus de les parets. Però aquest mateix Estat no pot prohibir a un alumne que dugui un símbol religiós, sigui una creu penjada pel coll o sigui un “hiyab” islàmic. La llibertat religiosa és un dret fonamental i s’ha de respectar, fins i tot per part de l’escola.

Però com jo ho veig, l’institut on anava a escola aquesta al.lota musulmana no va prohibir un símbol religiós. Simplement havia prohibit que els alumnes acudissin a classe amb el cap tapat: amb una gorra, un capell, un turbant o un vel. Encara que fós amb la gorra de l’equip de bàsquet del mateix institut. Per això aquesta jove no podia anar a escola amb el vel, no perquè aquest fós un símbol religiós (que també ho és), sinó perquè era una forma d’anar amb el cap tapat. El més normal en aquesta situació és que els pares de la jove la matriculin a un institut on aquesta prohibició no l’afecti, o que decideixin que l’al.lota vagi a escola sense vel…, però qualsevol d’aquestes dues decisions recau dins l’àmbit privat de la família. A mi em semblarà millor la segona opció, però jo no som musulmana, ni la meva família ho és, ni la meva cultura ho és.

El que no és normal és que una situació que no havia d’haver sortit mai de l’àmbit familiar i de la seva relació amb el centre educatiu, sigui portada dels diaris i dels informatius de televisió durant dues setmanes. Creixerem algun dia? Serem capaços de destriar el gra de la palla i de donar importància a allò que és important? Perquè mentre, continúa la confusió amb què educam els joves sobre l’amor, i sobre el sexe, i no els donam possibilitats d’oci que vagin més allà del “botellón”, ni invertim tots els nostres esforços i doblers en la seva capacitació professional i en la seva formació com a ciutadans, ni els obrim els ulls a les coses valuoses de la vida, ni a l’estímul que representa la diversitat, ni al respecte per l’altre…

La confusió és un gran negoci per als que la creen, i és còmoda per als que s’hi enrosquen. Anem a veure què fan a la tele, que segur que ens adormirà un poc més les neurones…

Fins prest!

4 Comentaris
  1. Vel? jo pensava que era un mucador per el cap, el hiyab que diuen, no es cert? El que es clar es que per nosaltres es positiu es aprendre d’altres cultures, ens enriquieix, però quan veus que tot està tant instrumentalitzat… em començ a creure la teoria de la conspiració, que ens volen imposar unes formes de viura d’una cultura que fa 1500 anys era fabulosa, però s’ha quedat en això. Es com si nosaltres visquesim i siguessim al peu de la lletra la Sagrada Biblia… vas veura Agora? no creus que ens hem retrassat 1.500 anys darrera estar sobmesos?

  2. Hola, Pedro!
    No, no vaig veure Àgora, em sap greu. Tens raó amb això que dius que és important i enriquidor aprendre de les altres cultures. I fins i tot en això de la conspiració pens que tens part de raó…, però jo trob que la conspiració és que de fa uns anys ençà ens estan bombardejant el cervell amb missatges negatius contra l’Islam. En caure el Teló d’Acern algú necessitava inventar un nou enemic, i va triar l’Islam…
    Trob que realment no en sabem res de la seva cultura, ni de la seva religió. Només ens arriben missatges negatius i que ens fan por, i estic convençuda que també té moltes coses positives. Al món hi ha molts de musulmans, però en proporció molt pocs assassins islamistes. I de fanàtics n’hi ha per tot…
    Sí, el hiyab és un mocador més que un vel, tens raó.
    Gràcies pel teu comentari!

  3. Quan jo era petit,les dones s’havien de posar un vel per anar a misa.Si no el duien no podian entrar.Ningun pensava que fos una discriminacio maxista.
    A la Escola Internacional a on van els meus fills les nenes musulmanes hi van amb el seu mocador pel cap,els nois “siks” porten el cabell sensa tallar recollit dins un turban i ningu s’escandalitza ni en fa un problema.
    Un altre cosa es el
    vestit negre integral que cubreix de cap a peus i nomes amb una escletxa per poder mirar.Aixo si que es una clara discriminacio “machista”!

  4. Sí, tens raó amb la teva reflexió. Tal vegada si a Espanya hi visqués gent de moltes tradicions religioses diferents, cadascú amb els seus costums, no se’ns faria tan complicat entendre algunes coses…, tenim tendència a considerar “normal” el que és tradició nostra, però en general ens costa acceptar les altres tradicions, com que les desconeixem, les temem. Ens sentim amenaçats, i els poders públics i els mitjans de comunicació en lloc d’ajudar a la civilització, ajuden a incrementar les pors viscerals.
    Gràcies per la teva valuosa aportació!

Deixa un comentari