Els meus Mestres

Els meus Mestres

A la vida hi ha molts de mestres: de molta gent, gairebé de tothom, en podem aprendre coses. Alguns són mestres involuntaris, d’altres són mestres en sentit invers (et mostren el que no ha de ser i et posen a prova), d’altres t’ajuden conscientment, d’altres n’aprens coses cada dia… alguns passen fugaçment per la teva vida però deixen petjada…

Tenc una carpeta de fotos amb aquest nom: Mestres. No són aquestes persones de qui s’apren sempre alguna cosa… per sort, tenc amics que són autèntics mestres per a mi, que són un exemple d’actitud, de serenitat, de coherència, d’amor, de conviccions, de feina, de moltes i moltes coses… però en aquesta carpeta que dic hi ha poques persones. Són els Mestres que pos en majúscula perquè han estat, per a mi, el que realment vol dir la paraula “magister”: el que ha aconseguit el més alt grau de coneixement…

Gràcies a tots!

gueshe2

El Lama Gueshe

 

L'amo en Rafel de Son Blanc

L’amo en Rafel de Son Blanc

 

En Miquel Anglada

En Miquel Anglada

 

En Pere Melis

En Pere Melis

 

En Belarmino i en Rafa Fernández de Castro

En Belarmino i en Rafa Fernández de Castro

 

En Quique Taltavull

En Quique Taltavull

 

Na Lola

No tenc fotos de na Lola Romeo, una dona excepcional. Però com que a la moixeta li varem posar Lola en record d’ella… la frase que més record: “Si Dios le da de comer a un pajarito, ¿cómo no me va a dar de comer a mí?”.

Comments are closed.