Em diran subversiu…

Em diran subversiu…

He vist aquesta setmana a TVE la mini sèrie “Descalzo sobre la tierra roja”, dos capítols sobre els primers anys de la vida a una regió de Brasil del claretià català Pere Casaldàliga, més tard ordenat bisbe del seu estimat Sao Félix do Araguaia.

Fa anys havia llegit el llibre del periodista Francesc Escribano en què es basa la mini sèrie, i em va impressionar molt el que hi explica. El bisbe Pere Casaldàliga és un testimoni viu, encara (té 86 anys i pateix Parkinson), de la lluita per la justícia i de la pràctica de l’amor fraternal, o sigui, del cristianisme en estat pur: fets, no paraules. Exactament el que ha defensat a Amèrica Llatina des dels anys 60 la Teologia de l’Alliberament.

Vos recoman aquest reportatge sobre la seva feina, amb entrevistes i imatges de com es va rodar la mini sèrie:

http://www.tv3.cat/videos/4975611/Pere-Casaldaliga-Les-causes-i-la-vida

I la mini sèrie, en dues parts:

 

Casaldàliga va ser cridat a Roma per ser interrogat pel llavors cardenal Ratzinger, cap de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, sobre les paraules subversives que amollava en els seus sermons al Mato Grosso. En arribar a Brasil es va trobar amb una situació d’opressió, tortura, esclavatge i assassinat dels indígenes, dels “posseiros” o pagesos desposseïts de terres, dels pobres en general, per part d’una dictadura militar que estalonava els “fazendeiros” o grans latifundistes. Casaldàliga no va poder quedar neutral davant de tanta injustícia i simplement, va aplicar l’Evangeli. Avui, diu el bisbe, 40 anys després, Brasil no pateix una dictadura militar sinó una “macrodictadura neoliberal”, com la resta del món, on els pobres segueixen exclosos i els rics els segueixen excloent.

Tant a la mini sèrie com en el vídeo hi apareix part del diàleg entre Ratzinger i el bisbe de Sao Félix do Araguaia, i hi ha moltes frases que val la pena retenir. Una llum enorme en un món tan amenaçat per la fosca absoluta.

“El capitalisme és un pecat capital, i el latifundisme també”. Com podria l’església catòlica no condemnar aquests dos sistemes econòmics que exclouen a molts, privilegien a pocs, no es basen en la justícia i el repartiment, creen desposseïts i tenen con objectiu l’acumulació de tota la riquesa en mans d’uns pocs?

Ratzinger li diu: “No ha pensat mai que tot el que vostè fa pot ser emprat pel comunisme?”. I ell respòn: “I l’esglèsia no ha pensat mai que pot ser utilitzada pel capitalisme?”.

Casaldàliga admet que tant s’ha d’evangelitzar els pobres com els rics, però assegura que això no es pot fer si l’esglèsia es posa “al costat dels rics”. Té molt clar que el costat de l’esglèsia és l’altre, el dels pobres, perquè només allà, sent també ella, pobra, l’esglèsia pot defensar la justícia. “L’esglèsia dels pobres només pot ser que, ella també, pobra”.

pere_casaldaliga_foto_de_ana_helena_tavares_640

També m’agrada quan parla dels màrtirs, una paraula que en el primer món sona estentissa però que té tot el sentit. “Ser màrtir és morir per una causa”, diu Casaldàliga, i explica com ell viu envoltat de màrtirs, de persones que moren per defensar la seva casa, la seva terra, la seva dignitat, la seva vida. Entèn que al primer món la paraula hagi perdut tot el sentit, i diu: “Al primer món li falten causes per viure, entenc que no en tenguin cap per morir”. A la mini sèrie, en Ratzinger li qüestiona que el seu amic jesuïta Joao Bosco, assassinat per la policia per defensar la llibertat al Brasil, sigui un màrtir. “L’esglèsia no ha dit que ho sigui”, puntualitza el cardenal. “El poble també és esglèsia -respòn Casaldàliga- i té clar que ho és”.

Davant Ratzinger demana una esglèsia realment catòlica, o sigui, universal, una esglèsia també indígena, africana, llatinoamericana, asiàtica… i demana una revolució en l’esglèsia catòlica, un compromís, una renúncia, un canvi en els gestos, en els vestits, en qüestions com el celibat, que ell considera que ha de ser voluntari, en que les dones puguin accedir al sacerdoci.

Casaldàliga me sembla la pràctica d’un principi molt difícil de complir: que entre el bé i el mal no hi ha componendes ni negociació possible… o ets a una banda o ets a l’altra. Ell desconfia del camí d’enmig, del “centre” polític, de la “tercera via”, i diu que pot ser una manera de, simplement, evitar el compromís i la confrontació i quedar-se aturat, passiu, còmodament resignat. Aquest, diu, no pot ser el camí de l’esglèsia ni hauria de ser el camí de ningú. Aquest rebuig a la “tercera via” em recorda el que diu un estimat amic: només hi ha dues vies, la bona i la dolenta, i la tercera és “trivial”.

Per tant, davant de la injustícia, no es pot ser neutral, ni es pot negociar ni es pot pretendre tenir un peu a cada banda. Tampoc no es pot callar. I ell no calla, no calla mai, ni davant dels latifundistes, ni dels policies, ni de l’exèrcit, ni de la conferència episcopal del Brasil, ni davant den Ratzinger ni del Papa… ni tampoc calla davant del seu poble. A pesar de les amenaces de mort, ell no calla i diu el que vol dir en veu ben alta. I si el maten? “No em fa por morir per una causa, crec en la vida i en la ressurrecció, i la mort és al mig”.

 

Mis insignias episcopales    

TU MITRA será un sombrero de paja sartanejos;

el sol y la luna;

la lluvia y el sereno;

el pisar de los pobres con quien caminas

y el pisar  glorioso de Cristo, el Señor.

TU BÁCULO será la verdad del Evangelio

y la confianza de tu pueblo en ti.

TU ANILLO será la fidelidad a la Nueva Alianza del Dios Liberador

y la fidelidad al pueblo de esta tierra.

No tendrás otro ESCUDO que la fuerza de la Esperanza

y la liberdad de los hijos de Dios.

No usarás otros GUANTES que el servicio del Amor.

 

ME LLAMARÁN SUBVERSIVO

Con un callo por anillo,

monseñor cortaba arroz.

¿Monseñor “martillo

y hoz”?

Me llamarán subversivo.

Y yo les diré: lo soy.

Por mi pueblo en lucha, vivo.

Con mi pueblo en marcha, voy.

Tengo fe de guerrillero

y amor de revolución.

Y entre Evangelio y canción

sufro y digo lo que quiero.

Si escandalizo, primero

quemé el propio corazón

al fuego de esta Pasión,

cruz de Su mismo Madero.

Incito a la subversión

contra el Poder y el Dinero.

Quiero subvertir la Ley

que pervierte al Pueblo en grey

y al Gobierno en carnicero.

(Mi pastor se hizo Cordero.

Servidor se hizo mi Rey).

Creo en la Internacional

de las frentes levantadas,

de la voz de igual a igual

y las manos enlazadas…

Y llamo al Orden de mal,

y al Progreso de mentira.

Tengo menos Paz que ira.

Tengo más amor que paz.

Creo en la hoz y el haz

de estas espigas caídas:

una Muerte y tantas vidas!

Creo en esta hoz que avanza

– bajo este sol sin disfraz

y en la común Esperanza –

tan encurvada y tenaz!

 

2 Comentaris
Deixa un comentari