En record de na Núria i d’un trist Sant Joan

En record de na Núria i d’un trist Sant Joan

La parella de 60 i pico anys accidentada al Pla durant les festes de Sant Joan eren n’Enric Rivero i na Núria Balcells. Aquests dies hem parlat d’ells lamentant el succeït, però no els coneixiem, no hem vist mai les seves cares, eren de fora i no en sabem res en realitat… aquí els teniu: així eren.

Perquè na Núria era real, estimava i era estimada, tenia dues filles, na Laia i na Mireia, i ara havia de ser àvia… ella i n’Enric viatjaven, esperaven, somiaven, vivien… com qualsevol de nosaltres. Na Núria era del Barça, li agradaven els Beatles i en Bob Dylan. Era aficionada a la fotografia i per tant, usuària d’Instagram. Es veu que era vital, divertida, amiga de les seves amigues…

Me sembla necessari un petit homenatge de record a na Núria, perquè ella va venir a passar un dies a Sant Joan amb la seva parella i hi ha deixat la vida, i això és molt greu.

La seva mort i les tristes circumstàncies que l’han envoltada, tant al Pla com posteriorment, ens han de dur a una reflexió seriosa i profunda. Primer hem de conèixer què va passar exactament i què va fallar, perquè està clar que alguna cosa important va fallar aquest Sant Joan i hi ha moltes persones que coneixen trocets de la veritat. L’Ajuntament és qui ha de recomposar el trencaclosques per arribar a tenir una idea molt clara del que va succeir, del que va fallar i per què, i actuar immediatament depurant responsabilitats.

Després val la pena posar la seguretat de les festes de Sant Joan, tot el dispositiu policial i sanitari, en mans de professionals. Ja ha passat el temps dels voluntaris… la situació ja ens supera i només si consideram Sant Joan com un espectacle multitudinari que mou a milers de persones, com altres espectacles musicals o esportius, podrem muntar uns dispositius proporcionats i eficaços. Hi ha gent que en sap, cerquem-los.

Si el problema és la massificació s’haurà d’actuar sense por per aturar-la. Si és l’alcohol, s’hauran de fer més controls. I si és la manca de doblers, s’hauran de trobar solucions: tal vegada tots els que fan negoci amb Sant Joan podrien aportar doblers a la seguretat de la festa. Idees i imaginació és el que ara necessitam, i un Ajuntament conscient, sense por ni sobèrbia.

I finalment, tots els ciutadellencs també hem de reflexionar sobre el que està passant i fins on també en tenim culpa. No val dir que s’estima la festa i que això signifiqui simplement sortir a passar-s’ho bé. No val queixar-se de la massificació però aprofitar-la per fer-ne negoci. No val passar de tot, actuar irresponsablement, i culpar els de fora. No val que els voluntaris hagin estat quatre des del primer dia amb una mitjana d’edat de 40 anys. Fa empegueir.

Les dimissions, en aquest moment, no són una solució ni beneficien a ningú. El batle i l’equip de govern municipal han d’entendre que el seu deure no és anar-se’n, sinó posar-se a fer feina per solucionar els problemes que tenim. I tenen dret a demanar la col.laboració de tothom i tots tenim l’obligació de posar de la nostra part. Però no és hora de dimitir, sinó de fer feina.

I vull acabar amb un nou record a na Núria, a n’Enric, a les seves filles i familiars. Han de saber que molta gent a Ciutadella lamenta profundament el que ha passat, tot el que ha passat, i els demana disculpes en nom del nostre Ajuntament. El millor que podem fer, segurament, és adquirir el compromís de fer que una cadena d’errors com aquesta no torni a succeir.

Deixa un comentari