Jo diria que ho hem aconseguit

Jo diria que ho hem aconseguit

I ha estat gràcies a molta gent, però sobretot al seny d’un grup de persones que ha volgut posar solucions i voluntat -i també algun sacrifici- sobre la taula.

Primer, els Voluntaris de Sant Joan, que han conegut moments agres en els darrers mesos davant de la inoperància municipal. Ells han fet molta feina de forma desinteressada i han conseguit convèncer amb la seva actitud responsable i generosa.

jocs-des-pla-vespre-sant-joan3

Segon, el grup de joves -i no tan joves- que cada any troba sentit a les festes davall de s’ensortilla… el seu sacrifici generós ha demostrat que és possible tenir uns jocs segurs i espectaculars. És cert que s’han d’ajustar algunes coses, sobretot el ritme de les carreres, però aquest grup de ciutadellencs ha demostrat sentir-se responsable també del present i el futur de la festa. I tal com li vaig dir a un d’ells el dia de Sant Joan, de vegades cal fer una passa endarrera per poder-ne donar dues endavant. L’haver fet aquesta passa endarrera els honra. Sabem que també podem comptar amb ells.

Tercer, la nova batlessa, na Joana Gomila, i els regidors que des de tots els colors polítics han mogut un dit, han dit una paraula justa en el moment just, han fet una telefonada o una reunió, o han renunciat a tenir la raó i a discutir en favor de la festa. Pens que na Joana Gomila és una dona dialogant, capaç i acostumada a fer feina en equip, i els seus primers dies a  l’alcaldia ja han mostrat aquest tarannà. Estic molt contenta de tenir per fi una alcaldesa que no té figurera, que parla clar i que té les idees clares, i sobretot, que és capaç de donar protagonisme als altres com va fer dalt de la tarima del Pla en el moment de donar les canyes amb les culleretes de plata als cavallers que s’havien endut l’ensortilla: tots els portaveus en van donar una, llevat d’ella.

600

Què voleu que vos digui? De cop n’estic orgullosa de la gent que ha fet possible aquest Sant Joan. Els cavallers van xalar i no van passar tanta pena, els jocs no van ser ni la meitat de perillosos i tot va fluir com toca.

Trob que de cara a l’any que ve, a més de donar més ritme a les carreres, ens hem de plantejar una nova assignatura pendent: recuperar espais de la festa per als fillets i per a les persones majors, perquè tothom pugui disfrutar dels caragols i del “jaleo”.

Sincerament, trob que hem encetat una nota etapa en moltes coses, en la forma i en el fons. I a Ciutadella ja era hora!

Comments are closed.