Justícia de conya

Ja fa 25 anys que Pedro Pachecho, batle de Jerez, va dir allò tan famós de “la Justícia es un cachondeo”. No sé si ell pensava la paraula Justícia, en aquella frase, en majúscula o en minúscula, però pel cas és el mateix: es referia a la forma de fer justícia per part dels jutges, o sigui, de la Justícia. De fet, sempre he tingut la sensació que això d’aplicar justícia no és cert en moltes ocasions. Els jutges es limiten a aplicar les lleis amb més o manco encert, i moltes vegades la justícia és enfora de les seves decisions… ja es sap: feta la llei, feta la trampa… hi pot haver tantes interpretacions com lectors.

Ara resulta que si un grup d’homes agafen a una al.lota enmig del carrer, li estiren i rompen la roba, li lleven la roba interior, la toquen per tot, li posen els dits dins dels genitals i la deixen en pèl… ara resulta que això NO ÉS ABÚS SEXUAL???!!! Idò es veu que no: el jutge de guàrdia del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Ciutadella ho deixa en “lesions”. Ha llevat de les diligències tota connotació sexual, segons la mateixa informació. Es veu que no hi havia cap intenció sexual en els agressors… cosa que no se la creu ni un que vagi gat ara mateix! El primer que pens és que aquest jutge no sap què es pesca, i el segon que si s’ha limitat a aplicar la llei, o l’ha aplicada malament o aquesta  llei no serveix per fer justícia.

Els delictes sexuals, que es cometen sempre per abús de poder de qui en té en front de qui no en té, són una autèntica vergonya per a la nostra Justícia i la nostra societat. Els que els pateixen, gairebé sempre dones i fillets, estan ben indefensos no només davant dels abusadors i criminals sinó també davant de la Justícia. No passa res… de vegades fins i tot sembla que la víctima s’ho ha cercat (“anava vestida com una puta”), o que s’ho mereixia(“no s’hi hagués atracat!”), o que després de tot, que et fiquin els dits dins del cony no és tan greu….

Estic cansada, emprenyada, decebuda… una merda de justícia que no serveix per res és el que tenim. Els agressors contra les dones i contra els infants sempre se’n surten… els pedòfils poden consumir material vomitiu mentre no el comprin, venguin o distribueixin… i als infants víctimes dels abusos que els hi posin un psicòleg… tampoc no és tan greu… ningú no s’ha mort per culpa dels abusos sexuals… hem criticat a l’església Catòlica perquè ha estat molt lenta a l’hora de castigar els delinqüents i demanar perdó a les víctimes, i la nostra Justícia –l´únic que els queda a les víctimes– no fa un paper gaire millor… sí, ho sé: el jutge es limita a aplicar la llei. Fantàstic, és la coartada perfecta. Idò que canviin la llei, o que l’apliquin d’una altra manera, perquè no crec que una persona amb criteri ètic i responsabilitat social pugui defensar sense creure-ho que no és abús sexual el que va passar davant d’Es Molí. I si de ver ho creu, no hauria de ser jutge.

P.d: he posat “Justícia de conya” al titular perquè és l’opció que me dóna el diccionari per a la paraula castellana “cachondeo”… i trob que s’hi escau. De conya marinera.

4 Comentaris
  1. Educació és el que falta Esther. Pel jutge i pels desgraciats agressors

  2. Un amic m’acaba de passar això:
    Codigo Penal.- Art. 178 El que atentare contra la libertad sexual de otra persona, utilizando violencia o intimidación, será castigado como responsable de agresión sexual con la pena de prisión de uno a cinco años.
    Art. 179 Cuando la agresión sexual consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, el responsable será castigado como reo de violación con la pena de prisión de seis a 12 años.
    Art. 180 Las anteriores conductas serán castigadas con las penas de prisión de cinco a diez años para las agresiones del artículo 178, y de doce a quince años para las del artículo 179, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:
    1ºCuando la violencia o intimidación ejercidas revistan un carácter particularmente degradante o vejatorio.-
    2º Cuando los hechos se cometan por la actuación conjunta de dos o más personas.
    “DOCTORES TIENE LA IGLESIA” pero esta es la redacción textual de nuestro actual Código Penal.

    O sigui, que a mi me sembla que l’AGRESSIÓ SEXUAL està més que clara!!! Quina vergonya!!!

  3. Hola Ester, enhorabona pel teu bloc, que acabo de descubrir per casualitat.
    En relació al teu comentari, malhauradament és veritat que als jutges -essers humans que han acreditat sobradament els coneixements jurídics- no se’ls exigeix ni se’ls prepara per tenir capacitat d’empatia, sentit comú i d’altres atributs que molts considerariem bàsics per a exercir la judicatura. Tot i això, puc dir amb coneixement de causa que en la darrera dècada, en relació a les agressions sexuals, la majoria de jutges són extremadament sensibles i les seves sentències s’ajusten a la gravetat dels fets, sempre respectant “les regles del joc”, es a dir, les garanties processals que tot sistema democràtic requereix, per molt que ens costi entendre.les quan ens fan sentir en perill.
    Del cas que comentes no tinc més informació que la que dóna la premsa, però caldria saber què ha motivat aquesta decisió, que per cert no depen només del jutge, sinó també del fiscal i d’altres professionals que intervenen en aquests casos. És molt freqüent que les notícies que reben els mitjans de comunicació siguin parcials -a vegades per filtracions indesitjables de persones desinformades però d’altres pel respecte a la intimitat de la víctima- i per tant tal vegada treiem conclusions sobre premises inexactes.
    Tot i això, tots coneixem sentències que posen els pels de punta i que fan molt mal a les víctimes i a la societat en general ja que semblen donar “camp lliure” a determinats comportaments abominables. Per sort, però, les vícitmes poden apelar a instàncies superiors que revisen i amb freqüència modifiquen calificacions i sentències. També és veritat que per una víctima traumatitzada és molt difícil allargar mesos el procés judicial i no l’ajuda a recuperar-se, però al menys hi ha la possibilitat del recurs. En d’altres errades professionals, com ara mediques o arquitectòniques, sovint no hi ha segones oportunitats…
    Personalment crec que la justícia en majúscules no existeix, com tampoc la veritat absoluta o la felicitat plena, però vull pensar que tenim un sistema que garanteix, tot i les seves obvies limitacions, l’estat de dret.
    Una forta abraçada

  4. Esther, estic d’acord amb tot el que dius. Però es veu que en aquest cas concret ha fallat tot el que fa que els ciutadans tinguem confiança en el sistema i en les persones que el representen. La Justícia en majúscules hauria d’existir, perquè és el deure de molts i el dret de tots, i no ens hem de conformar amb res que estigui per sota del màxim.
    Estic contenta d’haver-te retrobat!
    Una abraçada també per a tu :)

Deixa un comentari