La Bellesa

La Bellesa

Sabíeu que la paraula “Bellesa” té la mateixa arrel indoeuropea que la parula “Bondat”? De fet Isidoro de Sevilla fa derivar allò Bo del que és Bell, a partir de la “venustas”, o la bellesa del cos representada per Venus. O sigui, que Bondat i Bellesa pràcticament s’assimilarien.

Tots estariem d’acord a dir que una cosa bella “adorna”. Semblaria que es tracta d’un detall decoratiu, posat al final del procés de creació o construcció. Però “adornar” prové de l’arrel indoeuropea AR-, que vol dir “ajustar, col.locar, disposar”… conceptes que tenen més a veure amb la precisió i l’ordre inherents a la construcció o a la creació, que no amb una cosa supèrflua. La mateixa arrel dóna “harmonia” (ordre, proporció) i “art” (talent). Per tant, sembla que la Bellesa és més fonamental del que ens podria semblar, que més que un detall que acaba l’edifici o l’obra, és una forma d’ajustar, col.locar, disposar les peces en ordre i proporció.

També te que veure amb la paraula llatina “beo“, que vol dir “satisfer“, “fer feliç“.

Capitell de l'ordre Corinti al temple d'Artemisa (Jerash, Jordània).

En la Maçoneria, la Bellesa és representada per una columna amb capitell de l’ordre Corinti.

Els físics teòrics tenen clara una màxima: la bellesa és una guia fiable cap a la veritat, i per tant cerquen l’elegància matemàtica de les eqüacions, rebutjant o substituïnt les que són “lletges”: llargues, complicades, sense simetria. El físic Michio Kaku diu: “Les eqüacions de la física són com els poemes de la natura. Són curtes i estan organitzades d’acord amb cert principi, i les més belles transmeten les simetries ocultes de la Natura”.

Alguns físics teòrics es plantegen que qualitats com l’enginy, l’economia de recursos, la bondat i la bellesa són compartides per la Natura, són qualitats que es reflecteixen en l’estructura del món natural. Fins el punt que es plantegen si les potències ètiques o estètiques com la bellesa o la bondat, poden tenir qualitats creatives. El físic Paul Davies diu: “Personalment m’inclin a suposar que qualitats com l’enginy, l’economia de recursos, la bellesa… posseeixen una realitat transcendent genuïna -no són simplement fruit de l’experiència humana- i que aquestes qualitats són reflectides en l’estructura del món natural”. I afegeix “si aquestes qualitats són capaces de fer entrar l’Univers en existència, no ho sé. Però si ho fóssin, s’hauria de concebre déu com una simple personalització mítica d’aquestes qualitats creatives, en lloc de com un agent independent”.

L'eqüació d'Einstein sobre l'equivalència massa-energia, la més famosa, sens dubte.

L’eqüació d’Einstein sobre l’equivalència massa-energia, la més famosa, sens dubte: breu, clara, harmoniosa, elegant.

Podem pensar que la bellesa és només una percepció subjectiva, cultural… un joc de la Biologia per garantir la supervivència… i en part sí que ho és. Però només en part. La Bellesa es troba en la constitució del món natural, fins i tot en el món de les partícules subatòmiques, que no té res a veure amb la Biologia. La ciència no considera la Bellesa com un ornament estètic de la Natura, sinó com una qualitat fonamental, constitutiva, ordenadora, creadora.

Si és així, la Bellesa té un important paper en le nostre món, perquè no només el fa més agradable i ens apropa a la felicitat  sinó que forma part dels fonaments de tot el que ens envolta.

Així, la Bellesa no seria només un plaer estètic, sinó molt més. La Bellesa no és només per contemplar-la, sinó per REALITZAR-LA, per fer-la cada dia, amb nosaltres mateixos i amb el món. Plató va dir: “La Bellesa és l’esplendor del que és veritat“. Si forma part de la construcció del món natural, si ens dóna felicitat i ens apropa a la veritat, com podriem nosaltres deixar-la fora del que construim cada dia? Fem de la Bellesa un dels sòlids fonaments del nostre edifici vital.

Deixa un comentari