La carta 0 del Tarot

Benvinguts, lectors i lectores de Menorcadiario, a aquest mapa secret. És un mapa perquè ens durà a algún lloc i l’anirem dibuixant entre tots, no sabem encara a on arribarem, però aquesta és l’aventura. I també aquesta és una part del secret: on anirem a parar, gràcies a quins senyals ho farem, com hi arribarem i amb l’ajut de qui…, interrogants que segurament s’aniran desvetllant, o pot ser no…, però que formen part de l’encant del viatge.

He triat la carta 0 del Tarot de Marsella, l’anomenada El Boig (Le Mat), per il.lustrar aquest primer post al nostre nou diari. Aquesta carta és molt polida per diversos motius, i molt propícia per a un bateig. És la primera, però en realitat, no és la que duu el número un: això vol dir que es pot ubicar a qualsevol lloc entre les altres vint-i-una cartes, en qualsevol zona del nostre mapa pot aparèixer El Boig. El personatge que veim viatja decidit, lleuger d’equipatge, emprèn un viatge sembla que sense un objectiu concret, simplement pel fet de viatjar, d’iniciar alguna cosa, tal vegada una recerca. No duu mapa, no duu maletes, ni vehicle que el porti…, simplement un farcell gairebé buit…, segurament deu preveure anar-lo omplint durant el trajecte amb aquelles coses de valor que vagi descobrint.

El Boig no viatja tot sol. L’acompanya un cusset que sembla encantat, també, d’iniciar el camí. Se’l veu actiu, alegre, entusiasmat…, tant que el cusset li romp la roba dels pantalons al nostre personatge, però ell no en fa cas, sembla no donar-li gens d’importància, ni s’immuta. Però en canvi, camina empès pel cusset, és com si l’animalet fós la força, l’energia, que el fa caminar. El Boig em suggereix algú ple d’imaginació i d’idees poc convencionals, algú capaç d’improvisar, de provar, d’atrevir-se, de fer i de callar…, segurament algú amb prou humilitat com per partir de viatge en aquestes condicions i amb aquest petit company, satisfet de ser acariciat pel sol i agraït pel cel estrellat…, m’agrada la seva actitud davant del món. És com una llavor: una cosa tan petita i insignificant que pot arribar a ser tan gran com un baobab!

El Boig sol dir la veritat, no s’amaga darrera d’artificis, ni màscares, diu el que pensa encara que perdi les amistats…, almanco, les amistats que no són dignes d’aquest nom. El seu pensament és pur, no veu mal en els altres perquè no el duu a dins, viu a prop de la natura i en coneix els secrets, perquè la contempla i se l’estima. Parla poc però està atent sempre al seu voltant, i de vegades parla amb ell mateix, o amb el cusset, o amb una flor…, està content perquè és viu i ho sap, i perquè cada dia l’esperen noves experiències, nous reptes, noves persones i  bèsties a qui anar coneixent…, d’aquesta manera passa els dies, innocentment, sense preocupar-se, sense pensar en el passat ni en el futur, conscient que només l’ara existeix. Agraeix la pluja i també el vent i no espera res, ni necessita res. No molesta, no destrueix, no acumula, no ambiciona, no enveja…, tal vegada alguns pensaran d’ell que és un “mesquinet”…, i tal vegada ho sigui, una persona simple, que no destaca en res. Però tal vegada sigui en persones com ell en qui es pensava quan es va dir allò de: Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel. Ostres! Pot ser ara canvia tot, perquè en realitat és l’hereu d’un regne màgic que cerca el camí de tornada a casa…

He volgut que El Boig inauguràs el nostre mapa secret perquè trob que és un personatge de qui tots en tenim moltes coses que aprendre. També perquè ell, que inicia un viatge, em sembla un bon exemple per a l’inici d’aquest diari i d’aquest blog, el nostre viatge particular.

Amb l’exemple d’El Boig esperem no perdre’ns, no desorientar-nos…, en definitiva, no  des/tarot/ar-nos.

Fins prest.

Le mat

Le mat

5 Comentaris
  1. Hola Esther,

    Feliç de retrobar-te a l’espai virtual! Enhorabona per aquesta col·laboració, i que sigui per molts d’anys. Per cert, has vist la pel·lícula “El día que Nietzsche lloró?” Va de bojos que diuen la veritat… Te la recoman, i qualsevol segle d’aquests la comentam davant una cerveseta ben fresca. Salut!

  2. Hola, Miquel Maria!!
    Què bé saber de tu! No, no l’he vista aquesta pel.lícula, però me l’apunto. M’alegra trobar-te precisament en aquest diari i en aquest blog :)
    A veure si això de la cerveseta és cert, eh? Si pot ser aquest segle, millor!
    Una besada forta

  3. Ei Esther!
    M´ha encantat trobar-te.
    Crec que és una bona iniciativa la que heu començat, endavant que feis falta. I, especialment a tu, t´enyorava.
    Una abraçada i fins molt prest (per Sant Joan ,espero)

  4. ¡ÁNIMO¡Adelante, y que tengáis suerte para sacar adelante este proyecto.El análisis crítico es muy necesario, no se puede caer en creerse que estamos en el ombligo del mundo.Una abraçada.
    en

  5. Gràcies per les teves paraules, Magda! Trob que tens raó i sí que és necessari aquest diari a Menorca. Així que quedam per Sant Joan, d’acord?
    Xoriguer, gracias también por tus palabras de ánimo. Los bloguers y los periodistas son dos patas del proyecto, pero los anunciantes y los lectores son las otras dos, así que todos tenemos algo que poner en este proyecto. Gracias por entrar y opinar, y estoy totalmente de acuerdo:NO somos el ombligo del mundo, así que mejor que nos vayamos haciendo a la idea!
    Salut/Salud!

Deixa un comentari