La gran broma

La gran broma

“Tu no pots deixar de ser, perquè no ets”.

En aquesta frase d’Ibn Arabi (“Tractat de la Unitat”) s’hi resumeix tota la història de l’ésser humà, de tots els éssers, de tota la natura i les formes, la nostra pròpia història i també la història del que hi ha més enllà de la natura i que és, també, més enllà del temps.

És la vida una broma? Sí, jo pens que sí que ho és, un gran joc que comença i acaba al mateix lloc però que consisteix a partir-ne amb un nivell de coneixement i arribar-hi de nou, després del viatge en cercle (peregrinatge), amb un nou coneixement. Dit de forma simple: la vida consisteix en el joc de l’ésser que es manifesta en múltiples formes; cadascuna d’elles pensa que es independent, completa, autònoma, un individu separat dels altres (a pesar que “individu” vol dir en realitat no separat)… i el millor del joc consisteix en què cada forma ha de descobrir, recordar, el que és realment: part de l’ésser veritable que es troba més enllà de les formes i les limitacions i del temps. Hem oblidat el que som i ho hem de recordar, n’hem de ser conscients… i tot el que ens envolta, en allò que confiam per orientar-nos en el món, els nostres sentits i la nostra raó, és el que en està enganant i ens dificulta veure les pistes que menen a la veritat! És la nostra ment la que disfressa el que som de veritat i ens fa creure que som una altra cosa, un cos, uns sentiments, uns gustos, unes opinions… i ens passam la vida adorant només l’envoltori del que som realment, i ignorant el que hi ha a dins i és la nostra herència autèntica i immutable.

1013049_357969027638996_592953753_n

La realització consisteix a fer-nos conscients del que som, més enllà de la natura (cos, formes, sentiments, entorn…), a ser conscients que formam part d’una realitat única, no creada, no finita, no expicable… i que això no és una cosa que “hem de fer”, o “hem de crear”… perquè ja som el que som, només ho hem de reconèixer.

Quan Ibn Arabi diu “tu no pots deixar de ser, perquè no ets”. Quines implicacions té?

– El que és sempre és, no deixa de ser mai…

– El que no és, no és mai… una cosa que no és no pot, de cop, entrar en el ser…

– Tu, amb els teus noms i llinatges, no ets…, per tant, no pots deixar de ser simplement perquè ja no ets… el que tu penses que ets és només un cos, una forma material amb data de caducitat, envoltada per unes circumstàncies que són part d’un decorat també irreal…

– El que tu ets realment ho ets tant si hi creus com no, tant si ho saps com no, tant si ho vols reconèixer com no, tant si cerques o no cerques aquest coneixement… el que tu ets és, i com que és, mai no deixarà de ser…

arte_contemporanea_029

La mort és només el final lògic de les formes que viuen dins l’àmbit de la natura. Allò que neix, mor… és una llei que es cumpleix universalment. Si tu penses que ets el teu cos, llavors està clar que moriràs… el teu cos morirà, tot i que no morirà allò que ets realment i que no saps que ets: ésser únic, immutable, infinit, atemporal…

Realment sembla una gran broma! Una broma divina! Llegiu a Ramana o a Papaji, perquè val la pena. Tota la vida, entesa com a una vida individual, o sigui, el que hi ha entre el naixement i la mort, és una oportunitat per a reconèixer el joc, la broma, i rendir-se a jugar-hi cercant la veritat. Un comença fent-se preguntes, a trobar-se insatisfet amb el que hi ha, a voler indagar en qüestions que van més enllà del dia a dia: qui som? d’on venc? on vaig? Les grans preguntes que els homes s’han fet des del principi… Fer-se aquestes preguntes i cercar les respostes és el principi de l’oportunitat de reconèixer el joc, de jugar-hi i de rendir-se a la veritat.

Clar, i tot això com es fa? Evidentment, no sembla fàcil… però és la nostra autèntica naturalesa, així que tampoc no és impossible! Hi ha molts de llibres útils que en parlen, però clar, no hi ha un manual d’instruccions… en aquest post hi podreu trobar algunes referències: http://esthermascaro.com/blog/mes-enlla-de-la-natura/ 

En el fons es tracta d’agafar tot allò que pensam que som: cos, idees, opinions, prejudicis, pors, desitjos, plans… allò que conforma el nostre més preuat tresor, el nostre ego, i començar a desmuntar-lo peça a peça… a llevar-li capes com quan pelam una ceba… no es tracta de suprimir res, sinó de llevar-li importància a tot fent-nos conscients que en realitat, tot és a la nostra ment i res és real. Són trampes, entreteniments, que ens fan enfora del nostre objectiu: ser conscients del que som realment. Però, n’estam tan enamorats del que pensam que som!

4 Comentaris
  1. estic estorat. Pero contentisim realment has trobat sa porta.Vedre a vorerte

  2. Yupiiiiiiiiii :):):):)
    Vine, vine!!

  3. Què bo trobar-se amb Blogs que diguin: Atura!
    Vetaquí perquè en la nostra forma dialectal catalana emparemtem el Jo amb el Nosaltres: Jo som; Nosaltres som.Per dir que som ú sense mescla.El fons és que Hom és…esdevenint “caledoscopisament” amb el temps i amb les altres forces de la creació que esdevenen, també.

  4. Gràcies Manolo, sempre és un gust llegir-te per aquí! :)
    Una besada ben forta!
    Tot això és tan… gran, tan gran, i tan meravellós…