La importància dels símbols a la festa de Sant Joan

La importància dels símbols a la festa de Sant Joan

Les festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca serven, conserven i transmeten una antiga tradició, estan plenes de simbolisme i aquests símbols vénen de molt, molt enfora, són molt antics i comuns a tota la humanitat. I aquesta part simbòlica de la festa no ha estat gens estudiada, i per deconeixement, corre perill de morir.

Fixau-vos només en els símbols que els cavalls duen en els seus guarniments: estels de cinc puntes i circumferències amb miralls a la corona, i creus i cors al pit.

Estel de cinc puntes, circumferència, mirall, cor, creu...

Estel de cinc puntes, circumferència, mirall, cor, creu…

L’estel de cinc puntes

El pentagrama equival simbòlicament a l’home: la punta superior és el cap, les dues puntes horitzontals són els braços i les dues puntes inferiors són les cames. El dibuix de l’home col.locat així, dins d’una circumferència, tal i com el va pintar Leonardo da Vinci (l’home de Vitruvio), dóna la idea de totalitat, de proporció i harmonia, del fet acceptat per totes les tradicions que l’home és un microcosmos, un univers en miniatura que reflecteix a petita escala tots els fenomens del cosmos.

Les cinc puntes de l’estrella simbolitzen també els cinc sentits que té l’home per actuar en aquest món: vista, oïde, olfacte, gust i tacte. El pentagrama representa l’home vencedor dels sentits i de les seves facultats terrenals, l’home que ha trascendit aquestes capacitats i que troba la seva llum interior, l’estrella que brilla de dins cap a fora.

No debades és un estel de cinc puntes i amb coa el que il.lumina i guia els tres Savis o Mags d’Orient la nit en què cerquen el pessebre on ha nascut Jesús, l’Esperit fet carn.

Estel de cinc puntes, amb mirall i circumferència.

Estel de cinc puntes, amb mirall i circumferència.

La mateixa estrella de cinc puntes girada cap per avall, en canvi, vol dir tot el contrari. Es relaciona amb la màgia negra i amb tot el potencial fosc de l’home, esclau de la matèria i dels seus instints. Parla d’error, d’il.lusió, d’oblit del que l’home és realment i dels seus deures com a punta de llança de l’evolució. L’home inscrit en el pentagrama cap per avall està sotmès a la ignorància. És important la posició del símbols… segurament per aquesta intuició mai ningú no col.loca un estel de cinc puntes cap per avall al front d’un cavall!

L’estel és de cinc puntes i no de sis. L’estrella de sis puntes formada per dos triangles, un cap avall i l’altre cap amunt (cel i terra), l’anomenat Segell dels Savis o Segell de Salomó, és un símbol de la correspondència còsmica: el que hi ha a dalt és com el que hi ha a baix, hi ha una correspondència entre les lleis que regeixen els diferents plànols de l’existència (“…així a la terra com es fa en el cel”, diu el Parenostre). No és un símbol a la mesura de l’home, el que mostra és molt més gran i molt més trascendent, i de fet per això és el símbol de la religió jueva, com la creu ho és de la cristiana.

Estrella de sis puntes.

Estrella de sis puntes, mal col.locada, a més.

El símbol de l’estrella de cinc puntes es complerta amb un punt central que ens remet al sisè sentit: la intel.ligència, un sentit interior que va més enllà. I precisament l’estel de cinc puntes que llueixen els cavalls mostra al centre una circumferència amb un petit mirall.

El mirall

És una porta, un túnel cap a la transformació. Veure el que hi ha a l’altra banda del mirall és veure el que som realment. Els savis han parlat del “mirall de la saviesa”, també de la natura entesa com el mirall on hem  d’aprendre la simplicitat, l’estalvi de recursos i la bellesa. La saviesa popular en sap alguna cosa dels miralls. Hi ha moltes supersticions populars lligades a aquest objecte i això tot sol ja ens diu que es tracta d’alguna cosa més que un simple objecte. També forma part de moltes llegendes i contes infantils (Blancaneus, Dràcula, Alícia, llegendes menorquines on sol ser una dama –la Saviesa- qui el mostra…).

Circumferència amb mirall al front del cavall.

Circumferència amb mirall al front del cavall.

La circumferència

El mirall va encaixat al centre d’una circumferència, que, com l’espiral, la roda o el Zodíac, representen el temps cíclic i la totalitat, l’obra acabada i perfecta. El centre de la circumferència és immutable, és l’eix del món, la vertical que ens manté rectes en el nostre lloc. Per això moltes vegades es col.loca un punt al mig del cercle, on també es col.loca el foc, com en els festers i els balls al seu voltant. Tot gira al voltant d’allò immutable que és al mig. La roda, el cercle, l’espiral, simbolitzen el viatge cap al nostre propi coneixement. De fet, geomètricament, el punt simbolitza l’inici del món material, l’Un, que després es converteix en el dos amb la línia recta que uneix aquest punt amb un altre, i després arribam al tres unint a aquests dos un tercer punt i fent néixer les dimensions.

L’estel que duen els cavalls al front, amb el seu ric simbolisme,  té el mateix sentit del “tercer ull”, l’ull de la ment, el tercer ull de Shiva, o el símbol de l’anomenat “ull de Déu”: l’ull que tot ho veu, perquè és el que ens connecta amb el món de l’esperit.

Vegem ara els símbols que els cavalls duen al pit.

El cor

Sempre ha estat considerat com el centre sensitiu de l’home, que regeix la unitat de l’ésser humà juntament amb el cervell. Ha estat també, tradicionalment, la seu de la intel.ligència, entesa no com una facultat de l’intel.lecte o de la raó, sinó com una facultat que ajunta les dues principals capacitats de l’home: el coneixement i l’amor. I conèixer no vol dir aquí tenir un coneixement intel.lectual, sinó que es refereix a haver après la veritat que s’amaga darrera de cada cosa, la seva essència, la seva realitat profunda sense prejudicis ni opinions. Per això aquest coneixement pur no s’ubica a la seu de la raó, que és el cervell, sinó al cor.

El cor, on toca.

El cor, on toca.

Per efectes del reduccionisme racionalista, el cor ha perdut en la modernitat la seva relació amb la intel.ligència, que s’ha situat exclusivament al cervell, quedant per al cor només el component sentimental. El racionalisme ha cercat identificar la intel.ligència amb la raó, i per a molta gent sembla haver-ho aconsguit. Alguns autors no confronten el cervell amb el cor, sinó que els consideren els dos pols del nostre organisme que funcionen en equilibri i de forma complementària.

L’esquema geomètric del cor és un triangle invertit, aquell “ull que tot ho veu” dirigit cap a baix. El triangle invertit és també l’equivalent geomètric de la copa, del Grial que contenia la sang recollida per Josep d’Arimatea del cor obert de Crist a la creu, el líquid de la immortalitat. El simbolisme del cor, així, ens remet no només al nostre cor que bombeja sang i vida a l’organisme, sinó al cor del món, a l’alè de vida intel.ligent i conscient que lliga el nostre destí al de tots els éssers vius. Les religions ho han sabut sempre i per això han fet del cor un símbol sagrat. Respecte dels nostres cavalls… quin seria el millor lloc per a un cor, sinó el pit?

La creu

És un dels símbols més antics que hi ha. Ja en el Neolític en trobam representacions, tot i que moltes persones pensen encara que es tracta d’un símbol exclusivament cristià. És cert que la creu, per a bona part del món, representa la mort -i per a manco gent, la resurrecció- de Crist. Però tampoc no és per casualitat que, clavat en una creu de fusta, Jesús de Natzaret es transforma en el Crist.

La creu, al pit.

La creu, al pit.

La creu és un símbol universal i ens parla de la totalitat, del domini dels elements per la intel.ligència superior i per tant, del domini sobre el món material. Réné Guénon diu que és sobretot un símbol de la totalització de l’espai, una unió de contraris comparable al Kua xinès, la unió del yin i el yang. A l’antic Egipte ja era important i molts de sepulcres tenien forma de creu, a més del fet que es posava –i encara avui es fa en algunes zones- una creu amb una ansa a la part de dalt -anomenada ankh- sobre el pit dels difunts: la creu de la vida. Era la clau per accedir als misteris del cel i la terra, la clau de la vida eterna.

La creu representa el triomf de l’esperit sobre la matèria, la connexió entre el cel i la terra gràcies al sacrifici del Fill de Déu: el sacrifici voluntari de l’home just, qui accepta el camí difícil de la llibertat i la justícia.

Conclusió

És impressionant constatar com els cavalls de Sant Joan duen cada guarniment “on toca” des del punt de vista simbòlic: al cap, l’estel de cinc puntes, la circumferència i el mirall. Al pit, la creu o el cor. El símbols no són invencions, sinó convencions i formen part del nostre patrimoni com a humans que som, perquè són creacions del moment en què van néixer la intel.ligència humana i la capacitat de representar, amb figures reconeixibles, conceptes que no eren presents ni fàcils de conèixer. Acompanyat d’aquests símbols l’home ha recorregut el camí del coneixement i dels principis ètics al llarg de la seva evolució.

Però en els darrers dos o tres anys, es veuen creus col.locades al front d’alguns cavalls i fins i tot estels de sis puntes: una mostra més que el ric simbolisme de la festa es pot morir amb rapidesa i pràcticament ningú no se n’adona, perquè és totalment ignorat. Les innovacions en aquestes coses, que fins ara cap família del camp no s’havia atrevit a reinventar, són perilloses perquè poden acabar amb una part molt profunda del significat de les nostres festes, un significat que ve de molt enfora i que farà que segueixin tenint el mateix significat d’aquí a centenars d’anys.

Si en algunes coses som tan estrictes, jo demanaria que també fóssim estrictes en aquestes altres, que són les que connecten Sant Joan amb una tradició tan antiga que es perd en el temps i que neix gairebé alhora que la nostra consciència humana i transcendent. Que no sigui per desconeixement, per ignorància, que perdem allò més profund i més valuós, tot i que desconegut, de les nostres festes.

5 Comentaris
  1. Gràcies per tota aquesta informació, no tenia ni idea del de les puntes dels estels i miralls que porten els cavalls de Sant Joan.

  2. J. Mary,
    el món dels símbols és molt ample però molt desconegut. Com que tenim la sort d’haver mantingut una festa molt antiga, pel que és i pel que simbolitza, és important conèixer els elements que la conformen, que la lliguen amb tants de conceptes importants… m’alegra que t’hagi agradat. Si vols saber alguna cosa més, miraré de poder-la contestar.
    Una abraçada i que tenguis un molt bon Sant Joan! :)

Deixa un comentari