La por

La por

“La font de la Llum és l’energia de l’amor, i la font de l’ombra és l’absència d’amor, és la por” (Rvd. Alex Orbito)

Aquesta frase m’agrada molt perquè trob que posa la por en el seu lloc just. La por és un dels nostres grans enemics, neix de la ignorància, de la inseguretat i ens paralitza, no ens deixa pensar objectivament, bloqueja el nostre cor i posa en marxa uns instints de conservació molt primaris.

És clar que davant d’un lleó és normal tenir por i deixar que aquests instints de conservació ens facin córrer el més ràpidament que poguem!

Però aquesta por és normal i positiva, ens ajuda a sobreviure.

La por a la que m’estic referint és l’altra, la que apareix per fer-nos dubtar i bloquejar-nos. Està clar que, com diu Orbito, la por és absència d’amor: la por bloqueja l’amor i ens fa egoïstes, ens tanca en nosaltres mateixos, ens fa petits i foscos.

Si vos aturau a pensar-hi, veureu quants de sentiments que viviu cada dia en realitat neixen de la por… un munt! Els éssers humans experimentam cinc emocions principals: por, ràbia, tristesa, alegria i amor. Fixau-vos com molt sovint la ràbia i la tristesa estan relacionades amb la por -por de perdre alguna cosa o algú-, o amb la inseguretat, que no és altra cosa que por de no “estar a l’alçada”, por de no ser prou bons, de no respondre a les expectatives que els demés puguin tenir respecte de nosaltres. La ràbia també pot estar relacionada amb un excés d’ego… l’ego ens dóna molts de mals de cap, per això totes les tradicions de saviesa recomanen especialment una virtut: la humilitat, que entre nosaltres no està massa ben vista perquè la relacionam amb la feblesa. Quin gran error, precisament és tot el contrari!

L’alegria i l’amor, en canvi, estan absents de por. Ens fan lliures, solidaris, respectuosos, amables… fan que la nostra vida sigui un regal per als que ens envolten. És la diferència entre viure en la Llum o en la fosca, i pensau que cadascú només pot donar el que té.

 

Publicat a El Iris, 9 d’octubre 2015

Comments are closed.