La primavera secreta

La primavera secreta

La primavera és una època molt especial de l’any perquè és quan esclata el fruit d’una transformació que s’ha anat gestant poc a poc, durant l’hivern, a les fosques, en el silenci i la humitat, sota terra… la natura no està mai quieta, i quan ens sembla que calla o que dorm, durant l’hivern, és només perquè està treballant a cobert, enfora del vent i del fred, en el laboratori d’una terra que només necessita aigua de tant en tant i una temperatura estable.

La vida és imparable i es manifesta sempre i per tot, encara que sigui en condicions precàries i sorprenents.

Vos heu fixat mai en els socarrells, que neixen i creixen arran de mar, sobre les roques, castigats per la tramuntana i ruixats per la sal? Són un exemple d’aquesta vida que brolla per tot i que crea éssers vius adaptats a totes les condicions de supervivència.

Socarrell

Socarrell

Aquelles llavors que han passat l’hivern amagades sota terra, germinant pacientment, broten ara amb força i alegria. Les branques dels arbres esclaten amb fulls i flors, secreten la substància de vida que han anat generant en secret, la sàvia corre i milímetre a milímetre es genera el creixement, sempre constant, sense pressa però sense pausa.

L’aigua, la terra, el sol i l’aire fan tota la feina. És meravellós pensar com el líquid és l’element que ho fa tot possible. És cert que la vida va començar a l’aigua i fàcilment es pot entendre si pensam que tots els processos de màxim aprofitament de substàncies, de transformació i generació, es fan a través de l’element líquid: la concepció d’un nou ésser, la digestió dels aliments, la putrefacció després de la mort… la natura s’alimenta d’ella mateixa, la vida reneix de les restes d’una vida anterior.

La germinació

La germinació

Per això la primavera és temps de renovació i d’esclat de vida, i com podreu imaginar tot això té que veure també amb les festivitats que des d’antic han celebrat els humans en aquesta època de l’any, tal i com mostra la celebració cristiana de la Pasqua de Ressurrecció. Les societats humanes, en les seves celebracions, sempre han seguit els cicles de la natura i han simbolitzat les seves fases. Avui en dia vivim d’esquenes a la natura i estic convençuda que aquest fet també contribueix a la sensació de pèrdua que patim els humans, de desconnexió d’alguna cosa més gran que tots nosaltres i de la que en formam part… i que hem de conèixer, perquè és la teranyina que ens connecta a tots i amb tot.

Un savi va dir que Déu ens ha donat el llibre de la natura on tot hi és escrit, però que no ens hem molestat a llegir-lo. I pens que és cert.

La natura ens mostra simplicitat, paciència, intel.ligència, varietat, determinació, generositat… unes qualitats que podem aplicar a la nostra vida i que sumades a les pròpies de la nostra espècie ens haurien de fer feliços i invencibles, capaços de contribuir amb eficàcia a la construcció del millor món possible.

Deixa un comentari