La veu de la consciència

La veu de la consciència

En Jean Valjean és el principal protagonista de “Los Miserables”, den Victor Hugo. No m’havia llegit mai el llibre, i un cop vençuts els prejudicis que tenc contra els musicals (i deman perdó al Sr. Victor Hugo perquè una cosa no té res que veure amb l’altra) m’hi he posat i m’ha agradat molt.

En Jean Valjean és un personatge immens, un gegant. He subratllat moltes de les frases que Victor Hugo li fa dir perquè me semblen aplicables a moltes circumstàncies de la vida. També Javert, el seu adversari, és un personatge enorme. Un home que és presoner del deure dut a les darreres conseqüències, inflexible, aferrat a l’altre sentit de la paraula obeir: l’obediència cega i no qüestionada a un deure que per a ell és sagrat i que està per damunt de tot i de tothom.

Jean Valjean i Cosette.

Hugh Jackman com a Jean Valjean, amb na Cosette.

Al final, he marcat aquestes frases de Jean Valjean: “Me preguntáis quién me ha obligado a hablar. Os contesto que es algo muy raro: mi conciencia”. I més envant, diu: “Es degradándome a vuestros ojos como me elevo a los míos”. I encara: “No necesito más que un perdón: el de mi conciencia”. Tota una declaració de principis.

I és cert que massa vegades estem tan pendents del que els altres diran, jutjaran, valoraran, acceptaran o criticaran de tot allò que fem, que ens oblidam del més important de tot: què en pensam nosaltres mateixos? Semblam disposats a tot per tal d’agradar, de recollir crítiques positives, de semblar agradables als ulls dels demés. Però, a quin preu? Al preu d’amagar les pròpies conclusions? Al preu d’anar sempre a favor del corrent? Al preu d’ignorar allò que realment pensam? O sigui, al preu d’ignorar-nos a nosaltres mateixos, de no escoltar la veu de la nostra consciència? De vegades, sí.

A la societat li agrada jutjar, ha fabricat durant molt de temps unes precioses etiquetes que són vàlides per a pràcticament tothom. I s’han de col.locar sempre. No hi pot haver ningú sense etiqueta. Tenim etiquetes “bones”, que confereixen a qui les duu el reconeixement social, l’acceptació, l’aplaudiment. I tenim etiquetes “dolentes” que confereixen l’aïllament, la crítica i el judici severs.

La veu de la consciència.

La veu de la consciència.

Però sovint aquestes etiquetes no s’han construït damunt de principis ètics, sinó damunt de normes morals… els principis ètics estan per damunt de costums i cultures, les normes morals són fruit dels costums i les cultures i poden ser molt divergents en el temps i l’espai.

Pens que tots tenim a dins nostre una veu -“alguien que me habla cuando estoy solo”, diu Jean Valjean-, i que té molt clars quins són els principis ètics i les normes de comportament que se’n deriven. És la veu que ens alerta quan som a punt de cometre una injustícia, quan som a punt de fer mal a algú o de fer-nos mal a nosaltres mateixos. Però de vegades simplement és més còmode fer veure que no la sentim… I tanmateix, és aquesta l’única veu que val la pena escoltar i obeir, la veu de la consciència.

Les etiquetes socials poden ser molt injustes i cal llevar-lis tota rellevància. El que realment importa és l’etiqueta que nosaltres mateixos ens posam. El fons i no tant la forma. Per això Jean Valjean pot dir que de vegades, un s’enalteix davant dels propis ulls si es degrada als ulls dels demés. Perquè algunes normes morals acceptades socialment no són dignes de ser respectades. Al cap i a la fi, ser lliure és això: viure segons la pròpia consciència, sense cercar l’acceptació social.

4 Comentaris
  1. Bona reflexió, Esther. És d’aquelles coses que son òbvies (o ho haurien de ser) però que no tenim sempre presents i que, Los Miserables, i la reflexió que t’ha provocat a tu, ens permet pensar-hi, tenir-ho en compte. A jo també me va encantar la pel·lícula, la història, els personatges i el que representen, l’estètica, la música … Bsss

  2. Moltes gràcies pel teu comentari, Toni. M’alegra que també t’hagi fet reflexionar… pensar és important, tot i que es tracti d’una activitat molt minusvalorada avui en dia.
    Besada!

  3. Nice read, I just passed this onto a friend who was doing some research on that. And he just bought me lunch since I found it for him smile So let me rephrase that Thank you for lunch! Whenever you have an efficient government you have a dictatorship. by Harry S Truman. kgeggedccaae

  4. Very nice site! cheap goods

Deixa un comentari