Les tres etapes de la vida: despertar, morir, néixer

Les tres etapes de la vida: despertar, morir, néixer

Moltes vegades haureu sentit que les etapes de la vida són néixer, créixer, reproduir-se, envellir i morir. Segurament sigui cert si ens fixam en la part més material, animal, de nosaltres mateixos. Però, hi ha alguna cosa més?

Filòsofs, savis, alquimistes, pensadors de tots els temps dirien que sí, que efectivament hi ha alguna cosa més. De fet, molts d’ells estarien d’acord amb l’existència de tres etapes ben diferents de la vida que arriben per aquest ordre: despertar, morir, néixer. En aquestes tres etapes, referides a l’esperit, a la ment, a la consciència, a allò que som a més d’un tros de carn amb reaccions químiques, es basen gairebé totes les religions i filosofies que han intentat trobar un sentit a la nostra presència en aquest món. Perquè les religions també tenen una part exotèrica, externa, visible, fàcilment accesible per a tothom, i una part esotèrica, amagada, de difícil accés i que no s’explica en públic. Esotèric, per tant, tot i que és una paraula molt maltractada, només vol dir això: que és interior i per tant està ocult, que no es veu a simple vista, però que hi és, i que és possible arribar-hi i comprendre, però amb una feina prèvia.

Aquestes tres etapes de la vida estarien més relacionades amb la visió esotèrica que no amb l’exotèrica però, tanmateix, són complementàries i totes dues formen part del que som i fem en aquest món. Clar, la visió esotèrica es refereix a aquelles coses que passen a dins nostre, mentre que l’exotèrica es refereix a les coses que passen a fora.

El símbol xinès del Yin y el Yang al.ludeix als elements que són contraris però complementaris.

Yin Yang

Yin Yang

“Despertar”. Per a mi es refereix a un moment de la vida en què passes de fer-te preguntes a estar disposat a treballar per trobar-ne les respostes. És un moment de la vida adulta, segurament quan ja hem acumulat experiències, tenim certa estabilitat, hem patit pèrdues, hem afrontat reptes, hem comès errors i hem intentat aprendre d’ells… fer-se preguntes és importantíssim, però més important encara és decidir-se a fer el que calgui per trobar les respostes. Trob que aquest és, precisament, el paper que la Bíblia li dóna a Joan el Baptista en referència a Jesús, per això li deim “el precursor”. Ell despertava consciències i preparava les persones pel que vindria després, per un nivell superior de coneixement i compromís que seria el missatge de Jesús i el seu Regne de Déu, el regne de justícia i amor que és a dins nostre. El despertar es refereix al moment en que un diu “sí, me compromet” amb un mateix i amb el món, amb les seves preguntes sense resposta, sense saber molt bé a què, ni com, ni què cerca… però amb la ferma disposició de cercar, de no conformar-se amb el que es veu ni amb respostes fàcils, interessades o procedents de la ignorància.

I com ens “despertam”? Hi pot haver moltes maneres… de vegades t’ajuda una persona que pren el paper del Mestre; d’altres vegades pot ser t’ajudi algú sense saber-ho; de vegades és arran de situacions difícils, de pèrdues, de grans dalt-a-baixos de la vida, d’insatisfacció amb allò que ens envolta… El que marca el moment del “despertar” no és tant el com succeeix, sinó la teva actitud davant del que succeeix: bàsicament si decidim aprofitar el moment i seguir a pesar de la incertesa, o si reculam.

Aquest despertar és simbolitzat, entre altres coses, per l’anomenat “tercer ull”, l’ull de la ment. No implica veure-ho tot de cop, sinó que és la promesa d’una realitat molt més ampla i profunda, és la intuició inicial, l’inici d’un camí, és la realització en potència a partir del convenciment que si un cerca, trobarà, tal i com diu l’Evangeli de Lluc 11,9: “Jo us dic: demanau i Déu us donarà, cercau i trobareu, tocau i Déu us obrirà, perquè el qui demana rep, el qui cerca troba, i a qui toca li obren”.

El tercer ull del Buda.

El tercer ull del Buda.

El moment del “despertar” és clau, perquè si no es produeix, o si es produeix però no en feim massa cas per vessa, per comoditat, per rutina…, haurem perdut una gran oportunitat. Carl Gustav Jung va dir:

“Qui mira cap a fora, dorm. Qui mira cap endins, desperta”.

“Morir”. Aquesta és la fase més dolorosa i difícil… no entenguem aquí la mort física, la nostra desaparició, és clar. Aquest morir es refereix, per a mi, a la mort d’una part de nosaltres mateixos, de la part que sempre havíem valorat i estimat per damunt de tot, convençuts, precisament, que “nosaltres érem aquesta part”. Heu pensat mai qui sou realment? Si algú vos demana que vos definiu, què direu? Parlareu segurament de gustos, d’opinions, de valors, també de coses exteriors com l’aparença física, de records… Parlareu d’una sèrie de coses que conformen la vostra vida, el vostre pas per aquest món, però que no són “vosaltres”, sinó les característiques o capacitats que vos són pròpies… però el que jo som és més endins, és més important i és més difícil de descobrir.

Aquesta etapa consisteix, per tant, en la “mort” simbòlica de tot allò de nosaltres que és sobrer, que ens impedeix créixer, millorar com a persones… solen ser aspectes de nosaltres mateixos que ens han acompanyat gairebé des de sempre i que ens són tan familiars… prejudicis, pors, enveges, egoïsme, dependència… cadascú ha de saber quines són les parts d’ell mateix que s’hauria de llimar per ser una millor persona: millor ciutadà, millor fill, millor pare, millor treballador, millor vesí, millor amic… es tracta de fer una revisió integral del que som i respon a aquella vella sentència de l’Oracle de Delfos, aquell “Coneix-te a tu mateix”, que acabava dient: “… Oh, Home, coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’Univers i els Déus”.

Conócete a tí mismo

Coneix-te a tu mateix.

Si en l’etapa del despertar acceptàvem un compromís, en aquesta etapa hi hem de començar a fer feina: aprofondir en nosaltres mateixos per conèixer què hi ha, rectificar allò que ha de ser rectificat i anar esculpint la persona que volem ser. Hi ha una frase que sempre m’impressiona molt del llibre “Faust”, de Goethe. És quan el doctor Faust alaba un Esperit i li diu que s’hi sent molt proper… l’Esperit li contesta: “T’iguales a l’Esperit que ets capaç de concebre, no a mi”. Per tant, ens podem semblar al que volem ser. Només cal tenir-ho clar i fer feina perquè així sigui, vigilant i rectificant.

Així no hem de tenir por d’aquesta mort, com de fet, no hauriem de tenir por de l’altra. Aquesta mort simbòlica de les parts de la meva persona que son millorables o directament prescindibles, i la revalorització d’allò que realment val la pena, d’allò que som realment, és l’objectiu de la Iniciació, un ritual de pas que s’ha fet a moltes cultures i a moltes societats filosòfiques i també a moltes religions (el bateig ho és), i on s’escenifica aquesta mort simbòlica de l’ego. Igual que una llavor ha de morir per a donar fruit, la mort simbòlica produeix un ésser nou diferent del que prové i en el nostre cas, més depurat, millor, perquè està disposat a treballar en ell mateix i millorar-se.

“Desperta! Mor abans que no moris”, aconsella el filòsof persa Djalal al-din Rumi.

És La Mort que simbolitza la carta XIII d’El Tarot de Marsella. Una mort que no indica aniquilament, sinó depuració.

La carta XIII del Tarot.

La carta XIII del Tarot.

L’etapa d’aquesta mort simbòlica pot durar, de fet, tota la vida. Mai no s’acaba de pulir la pròpia pedra d’impureses, però és imprescindible perseverar en aquesta feina si volem anar a parar a la tercera etapa, al “naixement” d’aquest ésser nou, depurat, més savi i més apte per actuar com exemple per a les altres persones, que dóna llum en tost de donar fum, que comença a trobar les respostes que cercava perquè no té por i perquè practica dos principis fonamentals: l’amor fraternal amb la resta d’éssers i el treball incansable per al seu millorament i el d’allò que l’envolta.

De fet, les etapes de “morir” i “néixer” no succeeixen de forma cronològica, una després de l’altra, sinó que conviuen. Al mateix ritme que mor allò prescindible o nociu de nosaltres mateixos, neix allò que és millor.

El camí no és fàcil perquè requereix disciplina, voluntat, esforç, capacitat de sacrifici, humilitat, vigilància constant, estudi… el món ens enduu com un remolí, ens falta temps i silenci, estem cansats o avorrits, el llistat anterior de paraules ens fa por, són paraules que han quedat antigues, que gairebé estan mal vistes en una societat com la nostra basada en allò fàcil i immediat. Les trampes són moltes i el perill de caure o retrocedir és molt alt. Però el que importa és anar fent, no tenir por i no rendir-se.

“Néixer”. No vos en puc dir res encara perquè just hi estic arribant.

Deixa un comentari