Models qüestionables de felicitat

S’ha mort en Michael Jackson, i també en Vicenç Ferrer. Però del primer, que era un geni de la música i del ball però una persona trista i obscura en molts d’altres sentits, se’n parla molt més, se’l converteix en un mite, un heroi del segle XXI, un exemple d’èxit, fama i fortuna.

Me sembla que ja fa temps que estem equivocant les prioritats, i que estem fomentant la malaltia dels individus a través de la malaltia social…, o deu ser a l’inrevés? No sé com podem veure impassibles que els models de conducta siguin avui persones l’únic mèrit de les quals és sortir per la tele a programes com “Supermodelo” o “Gran Hermano”-i d’altres igualment poc dignes-.

Persones dèbils i influenciables en la majoria de casos, amb greus mancances de desenvolupament, analfabetes funcionals, persones que simulen, que menteixen, que fan espectacle d’elles mateixes i dels demés, que com més grolleres i excèntriques siguin més èxit acumularan, més sortiran per la tele, més famoses seran i més ingressos obtindran.

És un greu error que ja estem pagant, com a societat, molt car. L’èxit està ben vist si es basa en la superficialitat i si és mediàtic, i si dóna doblers, és clar. L’èxit humà garantit per l’esforç, la disciplina, la responsabilitat, el sacrifici, la força de voluntat, la paciència, la perseverança, ha perdut tot el seu valor en una societat en què només val allò que es pot pesar o medir i surt per la tele. De fet, aquestes paraules s’han convertit gairebé en “políticament incorrectes”!!! Són els valors que molts hem vist a casa, els valors de la gent senzilla i neta.

Però ens pensam que llibertat vol dir “fer el que em dóna la gana”, i que democràcia vol dir “poder fer el que em dóna la gana”, i que respecte vol dir “que em deixin fer el que em dóna la gana”, i que existeixen els miracles i que sempre podem recórrer a una pastilla, a un terapeuta o a la hipnosi per aconseguir sense esforç allò que desitjam…, sacrifici?, disciplina?, paciència?… les hem esborrades del nostre diccionari, cosa que és més fàcil que molestar-nos en entendre-les i aplicar-les a les nostres vides.

Diuen molts de filòsolfs que l’objectiu de tot ésser humà és aconseguir la felicitat. Pens que és cert, però també hem equivocat el sentit d’aquesta paraula, i sembla que la felicitat és un sentiment que va i ve i que ens fa estar contents quan tot surt com volem. Pens que la felicitat és molt més que tot això, però és que, a més, també hem errat el camí per arribar-hi. Posam els fonaments d’una felicitat buida i lleugera, a mercè de qualsevol vent, que gira cap aquí o cap allà com un penell dalt del terrat. I amb el model d’èxit, de felicitat, que estem inoculant a les noves generacions, la collita de persones insatisfetes, depressives, amargades, tristes o malaltes està garantida.

Si algú llegeix això i es demana què podem fer per canviar aquesta dinàmica, trob que la resposta no hi és a nivell social perquè els interessos són molts i de vegades desconeguts. Però estic convençuda que el canvi sí que es pot fer a nivell particular, a nivell individual, a cada família, a cada casa, a cada grup d’amics, de companys de feina…, trob que la manera de canviar el món és començar, avui mateix, per canviar el trocet de món que ens envolta. Només ens hem de desfer de la comoditat, desconfiar del que és massa fàcil i lliurar-nos de la vessa.

Avui he triat la carta X del Tarot per il.lustrar aquest post: La Roda de la Fortuna. Fixau-vos com la roda gira sempre seguit. Hi ha dos personatges que pugen i baixen a mercè de les circumstàncies. Però n’hi un altre, a dalt, de color blau, que duu l’espasa i la corona: té la força de voluntat i el poder de decidir. Les circumstàncies són com són, però la manera com les veim i les vivim pot canviar del tot la nostra vida…, tenim el poder!!

Què estam esperant?

Fins prest!

La roda de la Fortuna, carta X del Tarot.

La roda de la Fortuna, carta X del Tarot.

2 Comentaris
  1. Interessant la reflexió, Esther. Perquè davant la situació que descrius en la meva opinió només hi podem posar reflexió (personal, i colectiva si n’ès el cas) per tal que cadascú exerceixi la seva llibertat de triar.
    Encara que no és el mateix, però si que té algun element en comú, ahir vespre pensava en com pot ser que a la presentació del jugador del Reial Madrid KAKÁ (un jovenet que juga bé a futbol) s’hi apleguin 50.000 persones al Santiago Bernabeu! per veure un al·lot que aixeca una camiseta blanca amb el número 8 i diu que vol guanyar moltes coses (títols i doblers) amb el Madrid! Deu ser que la gent necessita ilusionar-se amb alguna cosa, encara que sigui frívola, davant la situació econòmica i social que vivim?

  2. Hola, Toni, gràcies pel teu comentari!!
    És exactament com dius respecte a Kaká, és el mateix. I va més enllà de la situació actual, fa uns anys no hi havia crisi i el model de felicitat i d’èxit que ens venien és aquest mateix: és igual si no saps parlar, ni gairebé llegir, ni saps on cau Yemen ni t’importa…, el que val és sortir per la tele i guanyar doblers…, ser famós…
    La reflexió és una bona eina, me sembla, però a més hi hem d’afegir l’acció, aquesta llibertat de triar de la que parles, que ens ha de menar pensar i actuar d’una altra manera.
    M’agrada que entris a comentar! :)

Deixa un comentari