No anam bé

Quan el Govern d’un Estat del Benestar ha de ficar mà i tisores a les pensions dels jubilats és que, realment, les coses van molt malament. El president del Govern espanyol, socialista, ell, per a més pistes, ha esperat tant a posar-se en acció per intentar frenar la crisi, que ha arribat tard, malament i de forma molt penosa. Jo tenc la sort de no ser president del Govern, però no puc deixar de pensar si no seria millor que abans d’agafar les tisores i retallar el poder adquisitiu dels jubilats, vídues i pensionistes en general, retallàs d’on fos!! Cercaria on fós alguna retxa dels pressupostos on retallar…, armament? despeses generals? cotxes oficials? ministeris? viatges? dinarots? regals d’Estat? Estat de les Autonomies? ajuts als sindicats i a la patronal?

Els retalls anunciats l’altre dia pel Sr. Rodríguez Zapatero no poden de cap manera ajudar-nos a sortir de la crisi. No generen llocs de feina, ni inversions, ni contractes, ni animen el consum, ni incentiven la productivitat, ni milloren la competitivitat, ni la formació…, demostren que el Govern està totalment desbocat, despistat, enredat…, amb el cap acotat davant d’Europa i del món per no haver estat capaç primer de veure venir la crisi, després d’admetre-la, i més tard de fer-hi front. És patètic que les úniques mesures hagin estat de gastar doblers, fins que només han pogut tancar l’aixeta per reduir el dèficit públic i evitar un altre paquet de part d’Europa i l’escarni internacional. Les mesures aprovades ens fan pitjors com a país, de tota manera, no millors, i tenc molts de dubtes que el Sr. Zapatero pugui passejar-se amb el cap alt o pugui mirar-se als ulls al mirall i no pensar que és una estafa.

La supressió del “cheque bebé” és la conseqüència d’una política injusta: era una ajuda que només té sentit si la reben els qui la necessiten, no qualsevol que tengui un fill. Però en l’època de vaques grasses, quina importància tenien uns quants milions més? Ara es queda tothom sense aquesta ajuda, la necessiti o no. El retall del sou als funcionaris no me sembla malament, però el problema de l’excés de treballadors públics a Espanya tampoc no s’arregla així, ni tampoc la necessària millora de la productivitat d’aquests treballadors. O sigui, que tampoc arreglam res.

Baixar el sou als membres del Govern està molt bé, i també s’hauria de reduir el nombre de ministeris i càrrecs amb cotxe oficial. I el sou de tants de diputats nacionals i autonòmics, que haurien de cobrar en funció de criteris més sostenibles i d’eficàcia. Però tocar les pensions…, ostres! Quin fracàs per a un Govern socialista! No me puc imaginar res pitjor…., bé, sí, eliminar l’Estat del Benestar seria pitjor…, però que la supervivència del model passi perquè les àvies vídues que han de sobreviure amb 400 euros ara a sobre siguin més pobres…, quin fracàs!

Alguna mesura aprovada preveu carregar amb més impostos els grans capitals? l’activitat dels bancs? de les grans multinacionals? Per què som els de baix els que hem d’eixugar el dèficit? Senyor Zapatero, vostè ha estat el bluf més gran de la història de la democràcia espanyola. Alguns esperavem molt més de vostè. Però respecte a la qüestió econòmica, quan es va desfer vostè de l’única persona del seu Gabinet que sabia un poc de nombres ja vam començar a sospitar… Ens ha enganat (i n’Aznar ens va enganar i el PP ho va pagar), ens ha tractat d’idiotes, ens ha ignorat, i ara retalla el poder adquisitiu de les persones que han aixecat aquest país…, quina vergonya, Senyor president…

7 Comentaris
  1. Que esperas fieta meva un milagro, en un pais que no se piden responsabilidades, a ningún político. y mucho peor a los amigos de los políticos que esperan que gane su partido para ocupar silla de funcionario bien pagado en cualquiera de sus consellerias, todos son lo mismo un atajo de irresponsables, la mayoria corruptos, chorizos y ladrones, pero cual es el problema que vivimos en un pais de sumisos, al español de a pie, le gusta ver los toros desde la barrera,y pocos dan la cara, y de esta manera tenemos lo que nos merece3mos.
    Luego estan los 8.700.000 inmigrantes que con el gobierno sociolisto, les dan mas derechos que ha nosotros, para que no lleguen al extremo de deliquir, tenemos en emigración lo que no quiere la comunidad europea Rumanos,Moros,Ecuatorianos, Colombianos y un largo ect. si los criticas entras en racismo y xenofobia, es decir, no podemos criticarlos estando las carceles llenas de lo mejorcito de cada pais.
    Que pasara?? LA CRISIS MAS GORDA DESDE QUE ESPAÑA ES UNA NACIÓN, cada año a peor, pronto, muy pronto!! corralito financiero, despues moratoria para los que no puedan pagar, y lo mas seguro que los Rumanos, Moros, Ecuatorianos y Colombianos se queden a vivir en España y los Españolitos de a pie, nos tengamos que buscar el pan fuera de nuestro pais.

  2. Hola Esther, no sé com he arribat fins el teu bloc? encara m’ho demano… m’he posat a llegir i a llegir i, m’ha encantat. Escrius sobre temes interessants i en fas un raonament senzill i molt clar. Només et volia felicitar :-)

    També volia escriure, precisament, en aquest punt del bloc, ja que l’únic comentari que hi ha no s’ajusta a sa meua realitat ni forma de pensar. De fet, ja ho diu la història, tot es repeteix i, malauradament, alguns aconsegueixen escampar els missatges erronis, aquells que els “españolitos de a pie” (com diu en el seu comentari apolonia) en fan el seu “lema nacional” de què totes les desgràcies que passen en un país són culpa de tots, a excepció dels qui hi van néixer, “faltaria más!) (és clar, quan dic “néixer”, me refereixo a aquells que ja porten de tres a quatre generacions en un mateix país, com a mínim!).

    Salut,
    Lina.

  3. Me sap greu haver de reconeixer la debilitat de la nostra memòria, de la memòria individual i col.lectiva dels humans, vull dir.
    Apolonia n’és un exemple clar. Parla dels immigrants com uns privilegiats (“les dan más derechos que a nosotros”) i s’oblida del drama que s’amaga rera cadascun d’ells. I s’oblida de que la condició d’immigrant no és patrimoni exclussiu de cap raça. De fet, els espanyols hem hagut de patir les inclemències de l’emigració durant molts d’anys, quan el nostre pais no era membre del G20, ni se l’esperava a cap reunió internacional important.
    Sobre el comportament del govern socialista d’en ZP, totalment d’acord amb la teva visió, Ester: una autèntica presa de pèl.

  4. Pera, yo cuando hablo del inmigrante, hablo del inmigrante conflictivo, NO, del Argentino, Brasileño, Polaco, Checo, y un largo ect a estos en particular les tengo un gran respeto, no es lo mismo La hija del raja, que la ???? de la hija.

  5. Vetuadell Apolonia barco de rejilla iha tu te farem a soller de ses Valentes Dones, sa millor Apolonia

  6. Si és així, convindria que quedas clar en el teu escrit, Apolonia. Me l’he tornat a llegir amb atenció i descobreix el mateix que havia descobert abans. Textualment dius: “Luego están los 8.700.000 inmigrantes que con el gobierno socialista, les dan más derechos que a nosotros…”
    Efectivament, no és el mateix. Ni s’assembla!

  7. Hola a tots i gràcies pels vostres comentaris.
    Apolònia, hi ha una frase que m’agrada molt i és aquesta: No pensis què pot fer per a tu el teu país, sinó què pots fer tú per a ell.

    Pere, estic totalment d’acord amb el que dius. Quan parlam de persones és important ser respectuós i precís.

    Lina, m’alegra que hagis trobat aquest blog i que la seva lectura t’aporti alguna cosa. És el millor que me pot passar! :) Tens raó quan dius que tots en som responsables en part del que passa en un país. És molt fàcil donar la culpa als polítics, que no vol dir que ho estiguin fent bé, però com li deia a n’Apolònia, trob que és millor pensar què podem fer cada un per ajudar a millorar la situació més que no cercar culpables. Això sempre és massa fàcil i sovint, molt injust.

Deixa un comentari