Ojalà fós de ver el “darrer dimarts”

Ojalà fós de ver el “darrer dimarts”

El “darrer dimarts” té un nom apocalíptic. És com aquelles portes que te trobes quan baixes de l’avió i ets a punt d’entrar a la zona que està més enllà dels controls de passatgers, la porta diu: “Salida sin retorno”… és com si fóssis a punt de ser engolit per un forat negre… què hi ha després d’aquella porta? El no-res? Què hi ha després del “darrer dimarts”?

El sentit del “darrer dimarts” tanca amb clau el carnaval: per això s’enterra en Carnestoltes. S’ha acabat el temps permès per als excessos, d’abusar de la carn, dels greixos i dels embotits, d’anar pel món amb una màscara i fent veure que un és el que no és, mentint, aprofitant-se de l’anonimat… el “darrer dimarts” és la darrera oportunitat per viure desenfadament i sense restriccions morals, per no estar empegueït de res i deixar-se anar. I després ve el “dimecres de cendra” i l’àvia “Corema” amb el bacallà i l’oli… i mirau, me sembla més autèntica que tota la resta…

S'àvia Corema

Perquè tot això no és cert. Tal vegada sí que antany la gent vivia més diferenciadament el temps normal i el temps del carnaval, segurament per això també aquesta celebració tenia sentit. Però avui en dia… no estam cansats de veure màscares tot l’any? No veim cada dia personatges que fan veure que són el que no són? No són la simulació i la mentida el nostre pa de cada dia? No estan a l’ordre del dia els que ens volen fer creure just el contrari del que és veritat, els que amaguen les seves intencions reals, els que vénen vestits amb pells de be tot i ser llops?

Com podria el carnaval tenir el mateix sentit que antany? No és que abans no hi hagués mentides i mentiders i falsos profetes, és que les persones tenien una vida més lligada a la terra, al dia a dia real, als ritmes de la natura… sense tant d’artifici i tanta lluentor falsa… per això abans la paraula d’una persona tenia tanta validesa com un contracte, i una encaixada de mans significava un pacte permanent… l’austeritat era comú a totes les cases i austeritat no vol dir misèria ni pobresa, sinó ser lliures de les necessitats artificials i dels objectes innecessaris.

534763_567141733327187_284193815_n

Però avui, era del marketing, de la publicitat, de la propaganda i del consumisme, dels excessos d’uns que els més fràgils han pagat amargament, on la mentida i la falsedat es venen en bòtils preciosos perquè sembli que tenen algun valor, on ens volen fer creure que la virtut resideix en el poder i l’elegància en els doblers i la noblesa en els títols i la bellesa en el maquillatge i la joventut en la pell… avui, la mentida del carnaval és la realitat nostra de cada dia, la realitat en la que ens volen fer viure. El “darrer dimarts” no és el retorn a la normalitat, simplement és l’avís que les màscares visibles s’acaben, que els “de la peluda” no duran nassos falsos ni grans panxes rodones i blanes… és l’avís que a partir d’ara serà més difícil desemmascarar-los i identificar-los perquè s’aproparan a nosaltres fent veure que són el que no són i amb una clara voluntat d’enganar-nos, però sense donar pistes.

Vivim en una època estranya, en què mentre a la gran mentida casposa i hipòcrita de Hollywood lliuren els “Oscars” i es suposa que això ens ha d’interessar molt a tots, a l’Àfrica moren fillets de gana, a Ucraïna és a punt d’esclatar una guerra, a Venezuela la gent no pot sortir al carrer, a Melilla un munt d’afamats són agredits perquè cerquen el seu dret a sobreviure, a Síria hi ha milers de persones fent cua per obtenir menjar i al costat de ca nostra hi ha famílies que no arriben a final de mes, mascotes que són abandonades sense compassió, fillets que pateixen maltractaments… i mentre, l’estora vermella de Hollywood brilla amb lluentors falses i un suposat glamur que fa olor de bolla d’arna i de suor i de por mal ventilades… i no estic parlant només del Hollywood de Califòrnia, n’hi ha de més propers…

Certament, el “darrer dimarts” no existeix. Tots els dimarts són iguals i tots els dimecres, i els dijous, i els dilluns… la mentida s’ha instal.lat entre nosaltres i ens vol lleials i convençuts, militants obedients que deixin de banda per sempre la molt digna capacitat de pensar per un mateix i de fer preguntes molestes. Submissos, embobats, amb el cervell que ens fa bimbolles, passius, desesperançats, anul.lats… així ens vol aquest carnaval en què s’ha convertit la nostra època, liderat sempre per aquells que un dia van prometre i es van comprometre a defensar els nostres interessos i que ara ja són en campanya electoral. Alertau, els mentiders són a prop i no van “de la peluda”.

Deixa un comentari