On són els joves santjoaners? I els santjoaners?

On són els joves santjoaners? I els santjoaners?

Fa molts d’anys, a la revista “Cap de Ponent”, vaig dir que Ciutadella tenia un problema bàsic i era que li sobraven “bons ciutadellencs” i li faltaven bons ciutadans. Han passat els anys i seguesc pensant el mateix, i exactament el mateix es pot aplicar a Sant Joan: hi sobren “bons santjoaners” i hi falten bons ciutadans.

Ja hi ha cadires dalt del Born reservant lloc per al caragol. Ja es veuen banderes en els balcons. El Facebook en va ple de fotos santjoaneres. Ja tothom pensa només en la festa que s’atraca… fantàstic, està molt bé, això només té un inconvenient: que per a la immensa majoria de gent la festa que importa és la SEVA festa, passar-s’ho bé, xalar amb els amics, beure o no, cadascú el que sol fer. Però no interessa Sant Joan, no interessa la festa de tots que és un patrimoni que hem de conèixer, conservar i transmetre… això no interessa gens. El que interessa és passar-s’ho bé i prou, i així Sant Joan té molts d’enamorats exactament tres dies a l’any, i la resta de dies no hi pensa ningú.

Ningú? No, no és cert. Hi ha un grup de persones compromeses que simplement per responsabilitat han fet una feinada durant tot l’any. Són els Voluntaris de Sant Joan… exactament 35 persones fins la setmana passada. Com? No és possible que en un poble ple a rebentar de santjoaners, només hi hagi 35 Voluntaris de Sant Joan!!!!! Idò, sí, així és. I voleu una altra dada? No n’hi ha cap de la franja d’edat dels 20 als 30 anys. La majoria dels 30 que són té de 40 a 55 anys.

A jo això me fa empegueir, vos som ben sincera. No puc evitar un sentiment de decepció, no ja amb un equip de govern que s’ha demostrat ignorant, inoperant, soberbi i incapaç pràcticament en tot, sinó amb un poble que diu estimar una festa que ni coneix ni té cap interès a conservar. És possible que els fills d’aquest joves santjoaners que ara tenen 20 anys no en vegin cap de Sant Joan, o vegin una festa ben diferent a la que tots coneixem… el que va succeir l’any passat va posar en marxa moltes alarmes, però entre la vessa d’uns i la incapacitat dels altres, hi falten 15 dies i pràcticament tot està per fer. I ni tan sols el que va succeir l’any passat, la urgència evident de protegir la festa, de fer-la segura, d’impedir que els fillets i les persones majors la perdin totalment, ni tan sols urgències tan evidents, han fet que 100, que 200 ciutadellencs, que serien igualment pocs, hagin donat una passa endavant i s’hagin fet Voluntaris, o simplement s’hagin compromès amb la festa.

Això sí, tothom és molt santjoaner. De boquilla.

 

Article publicat al Setmanari El Iris el 12 de juny de 2015.

5 Comentaris
  1. Estic totalment desacord amb sa teua opinió. Simplement per es fet de que no sóm voluntaris per fer passadis a n’es Pla sóm menus santjoaners que altres?? Idò no! Estas molt equivocada. Ara que me diras que un senyor o una senyora de Ciutadella de 60 i picu d’anys no són ciutadellencs ni santjoaners deve perque no van a fer passadis a n’es Pla? Ells no es senten sa festa com un voluntari?

  2. No, no és això ni té res a veure amb el que dius. Una persona de 60 anys ja ha fet per la festa el que ha pogut, són els joves els que han de prendre la responsabilitat que els toca quan els toca. Els fillets i els majors sí que poden disfrutar la festa sense responsabilitats, perquè és el que els toca i és el que vos tocarà als joves quan en tingueu 60. Però cadascú té el seu moment de responsabilitat i de implicació amb les coses que són de tots, el patrimoni, la cultura, la festa, la política, l’activitat ciutadana… El que dic és que els bons santjoaners de ver són aquells que posen algunes coses importants per damunt de la SEVA festa, del seu xalar, i saben que han d’implicar-se i comprometre’s amb una festa que és de tots i que necessita compromís i implicació per recuperar algunes coses i no perdre’n d’altres. La festa és vostra, sou vosaltres els que decidiu què en voleu fer, fins on la voleu dur, com voleu que els vostres fills la coneguin en el futur. És molt senzill, es diu relleu generacional.
    Gràcies per llegir i pel teu comentari. Que tenguis un molt bon Sant Joan!

  3. Pens en València que són els barris que organitzen i paguen la Festa del Foc. Els carrers i el seu veïnat han d’ésser recuperats i engrescats.Arribant a les butxaques de sa gent hom viu quant hi posa.

  4. Gràcies Manolo. La implicació i el compromís dels ciutadans és vital en tota festa. A Ciutadella hi ha massa el costum de dir que Sant Joan es fa tot sol, però no és ver i s’ha demostrat. Tants d’anys de deixadesa van acabar molt malament l’any passat. No es tracta ni de posar doblers ni d’anar a sacrificar la festa de cada un, sinó d’implicar-se cadascú amb el que pugui per garantir una festa segura, espectacular i que no exclogui ningú.
    Que tenguis molt bon Sant Joan!!

  5. Desconec sa teua edat i si ets ciutadellenca però crec que ets una de ses moltes persones defensores de Sant Joan. De boquilla.
    Jo som santjoaner. I ho dic amb sa boca plena, som SANTJOANER. Pero no som gilipolles, així de senzill.
    Fer camí a n’es pla és jugar-se sa vida i açò ho sap molta gent. Fer de voluntari a dia d’avui vol dir fer camí i prou.
    El màxim que una persona de a peu pot fer és criticar una acció reprehensible si la veu i intentar sensibilitzar a sa gent del seu voltant. I per aquestes accions em dic Santjoaner.
    Sa gent de a peu no som policies ni membres de s’ajuntament, la resta els hi pertoca a ells.