Pasqua de Ressurrecció

Pasqua de Ressurrecció

Quan vénen les festes de Pasqua sempre record una cosa que solia explicar-nos en Sebastià Taltavull, actualment Bisbe auxiliar de Barcelona. Parlant del sentit d’aquesta festivitat, sempre ens deixava molt clar que no és la mort de Jesús el que rememoram, sinó la seva ressurrecció, el seu retorn a la vida tres dies després d’haver estat crucificat.

És clar que qui va morir a la creu i qui va tornar a la vida no són exactament el mateix: va ser Jesús de Natzaret, fill de Maria, qui morí crucificat. I en canvi, qui va ressuscitar va ser Crist, l’home perfecte, el veritable Fill de Déu, després d’acomplir el sacrifici que era el seu destí.

Crist surt de la tomba

Crist surt de la tomba

Sempre m’ha impactat que Déu exigís del seu Fill un sacrifici tan extrem… tant de patiment, tant de dolor, tanta humiliació… i també que Jesús conegués com seria el seu final i en canvi, no el defugís, ni es negàs a complir-lo… va dubtar, sí, però és que era humà! Això encara me’l fa més proper.

Després de tot, sacrifici no equival a mort. És una paraula que solem emprar amb sentits negatius, quan el sentit autèntic que té és molt positiu i transformador: sacrificar-se vol dir fer allò que és sagrat. En el cas de Jesús, pens que el sacrifici que s’esperava d’ell no era tant el fet de morir a la creu, sinó el fet de demostrar que es podia viure d’una altra manera, que es podia estimar fins i tot els enemics, que la humilitat, la solidaritat, la justícia, la germanor entre les persones era possible i valia la pena. Aquest era el seu “fer sagrat”, el que va venir a fer al món i a ensenyar als homes, i per això Jesús ha passat a la història com un dels grans mestres de la humanitat, com Buda, Confuci, Sòcrates, Pitàgores o Moisès, entre d’altres, cadascún segons les seves qualitats.

M’agrada Jesús, m’agrada el seu missatge. És coherent i parla de valors sòlids com la justícia, la llibertat, la igualtat, l’amor fraternal… Els humans som aquí, pens, per anar-nos conformant, anar-nos donant forma, construïnt una consciència humana, cada vegada més humana, a la vegada que humanitzam un món salvatge. Com diu José Antonio Marina, som uns animals llestos que volem arribar a ser animals dignes i que aspiram a construir una cosa superior, bona, més humana i millor que nosaltres mateixos, un món basat en la justícia i en la bondat.

És evident que el camí és complicat i que moltes vegades no ho fem bé, però el que importa és la tendència, la voluntat, l’ideal cap al que volem tendir. Aquest món basat en l’amor i en la justícia és el món que proposava Jesús, i que anomenava “Regne de Déu”.

Tal i com diu Marina, Jesús va fer una promesa: que la bondat i la justícia acabarien triomfant sobre el mal i sobre la mort. Ens hi apuntam?

Deixa un comentari