Pausa, balanç, rectificar… i seguir!

Bon dia,

Hem superat el 2009, que no és poc. I entram en el 2010 amb un gust agre-dolç perquè a pesar de seguir aqui, d’haver sobreviscut personalment, laboralment, ecològicament, culturalment, planetàriament…, molts diuen que aquest 2010 serà encara pitjor. De fet, alguns amics m’han felicitat directament el 2012!! Però això només és possible als SMS. El 2010 i el 2011 són inevitables, el primer ja és aquí…, i també el superarem, amb una mica de sort, un molt de voluntat i un moltíssim de determinació.

Fer balanç quan s’acaba un any i en comença un altre me sembla un exercici molt sa. L’autoexamen sempre té resultats positius, encara que de vegades el nostre ego en surti malferit. Repassar el que hem fet al llarg de l’any, fer una mirada a la nostra agenda ja caducada, ens pot donar una idea del que volíem quan va néixer el 2009, i d’on hem arribat en finiquitar-lo. I el que és més important: què és el que hem fet malament, tant a nivell personal com professional.

A la meva empresa, Hosteltur, hem fet una reflexió sobre les lliçons apreses el 2009. Són aquestes:

– Que les ganes no basten per aconseguir una cosa que vols. Ni tan sols les ganes i la feina. Es necessita també una mica de sort, i, clar, capacitat d’inversió.

– Que les ganes i la feina són imprescindibles, tanmateix, per aconseguir-ho. La sort i els doblers tampoc no basten.

– Que el que importa són els fets i no les paraules, ni els eslógans, ni els anuncis d’intencions. Són els fets allò que parla de nosaltres, de com som i del que volem. La resta és artifici.

–  Que ningú no es prescindible, substituible. Tots aportam coses úniques en la part professional i en la personal.

– Que la humilitat és realment difícil, i que les persones humils són un exemple impagable.

– Que de vegades s’ha de saber renunciar. La renúncia és part de l’aprenentatge i també requisit previ per a sortir cap a nous objectius.

– Que rectificar, tot i que costa, és molt saludable.

– Que la confiança és un ingredient necessari per a seguir, i lligada a ella, l’esperança. Aquesta crisi està debilitant totes dues i ens deixa sense combustible per a continuar. No ho hem de permetre.

– Que som més forts del que ens pensàvem, i que com deia la meva àvia, millor que mai no ens enviïn tot el que podem suportar.

Segurament hi ha més coses dignes d’apuntar en aquesta llista de lliçons apreses.

Bé, de fet, rellegint la llista, arrib a la conclusió de què es tracta de la mateixa llista de lliçons de l’any 2008, del 2007, del…, per tant, m’imagin que en realitat no són lliçons apreses, sinó que segueixen pendets. Tal vegada n’hem aprovat alguna, però hem de millorar nota ben segur. L’avantatge, trob, és que en som conscients. I aquesta és la primera passa cap a la victòria.

Feliç setmana i bons Reis!

Fins prest.

2 Comentaris
  1. Lo millor de passar anys és la vida viscuda i la EXPERIÈNCIA adquirida, i que aquesta ens serveixi per a millorar: ser més bona persona (perquè la vida ens hagi donat una nova lliçó), tenir més capacitats (personals i professionals), saber més (no només tenir més coneixements sino saber resoldre millor els problemes), tenir més i millors amics. No passen els anys, passen els dies, les hores…i un ha d’estar cada vegada més satisfet d’un mateix. Besos!

  2. Toni, tens molta raó! M’agrada molt el teu comentari, no hi sobra ni hi falta una paraula :)
    Gràcies per ser-hi!

Deixa un comentari