Perdre la innocència

Perdre la innocència

Un comentari de l’amic Bosco Faner al Facebook sobre una trobada amb fillets i filletes de 9 anys m’ha fet tornar sobre una qüestió que trob fonamental: la innocència.

Tots estarem d’acord que la innocència és el principal atribut de la infantesa. Per això els fillets tenen aquest encant especial, perquè tot ho diuen sense malícia, amb una lògica contundent, raonen a la seva manera seguint uns camins que nosaltres, pobres adults, vam deixar enrere fa molt de temps. Escoltar-los és com connectar amb alguna cosa perduda del passat, amb el que nosaltres vam ser un dia, i per això ens emocionen i ens provoquen un somriure.

La qualitat de la innocència és bàsica per a la convivència humana. Ho estem fent molt malament, perquè contràriament a tot sentit comú, trobam que perdre la innocència és prova de maduresa, de convertir-se en adult… tot està encaminat a fer que perdem la innocència infantil, com si no hi hagués altre remei, com si fós una prova necessària de la vida, com si fós un atribut sobrer.

1005148_358966610872571_584702901_n

És més, si un adult manifesta aquesta innocència el miram malament, no ens en fiam, inventam per a ell paraules com “tonto”, o “pànfil”, o “pobre d’esperit”… “és com un fillet” deim amb un poc de pena, i ens en compadim, mesquí.

Innocència, en realitat, vol dir “no fer mal a ningú”. Algú innocent és algú que no fa mal, que no perjudica els altres, que viu en harmonia, que no és una amenaça ni un perill. I tanmateix, la història n’és plena de maltractaments als innocents. En el fons sí que són un perill: diuen les veritats.

L’infant innocent és l’únic que li diu al rei que en realitat va despullat, encara que tothom, hipòcritament, li alabi els vestits. I aquest paper l’acomplien els bufons, els únics personatges que podien dir-li al rei allò que pensaven realment. Els indis americans i moltes cultures antigues respectaven els bojos i els cuidaven, perquè ells estaven connectats amb l’Esperit.

Com que m’agrada jugar amb el so de les paraules, amb perdó dels lingüistes, m’agrada pensar que “tonto” en el fons vol dir “tot en tot”, o sigui, algú que está connectat a un Tot que ens supera i ens anima. Igualment, “pànfil” me sona molt, seguint la seva etimologia, a algú que és “amic de tot”… novament aquesta connexió amb alguna cosa important per damunt d’interessos concrets.

M’agrada molt la instrucció de les Benaurances, perquè en bona part pens que parla dels innocents d’aquest món: pobres en l’esperit, els qui ploren, els humils, els qui tenen fam i set de ser justs, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau, els perseguits pel fet de ser justs…

Me fa molta pena l’interès d’aquesta societat per eliminar d’arrel la innocència en les persones, i considerar un senyal de maduresa el fet que l’hagin perduda. Reivindiquem la innocència, perquè és fonamental per a viure i conviure.

 

Article publicat en el Setmanari El Iris el dia 27 de febrer de 2015.

2 Comentaris
  1. Avui he descobert aquesta web: Paraula de Vida. He llegit l’article de la innocéncia i m’ha semblat encertadissim, heu explicat amb psraules el que sento.
    Magnífic. Felicitats!
    Elisenda

  2. Moltes gràcies Elisenda, per llegir i per comentar aquest article. M’alegren molt les teves paraules.
    Rep una cordial abraçada des de Menorca.
    Esther