Podrà reinventar-se el PSOE?

Ningú no pot negar que el resultat de les eleccions de diumenge ha enviat un missatge molt clar al PSOE. Una altra cosa és que els seus dirigents vulguin donar-se per assabentats o s’estimin més cercar culpables fora del partit, o al partit contrari, o a les cases dels pressumptes electors… el missatge ha estat aquest: “No ho heu fet bé, no vos mereixeu la nostra confiança”. Si fossin autocrítics no dirien que “no hem sabut convèncer”… sinó “no hem sabut governar”.

I me direu… I el PP, que ho va fer bé? No, evidentment no ho va fer bé, ni al Govern ni a Ciutadella (i per a mi, ni a Espanya!). Però m’agrada haver reafirmat que el votant d’esquerres no ho dóna tot per bo, i que quan “els seus” la pífien simplement vota a un altre partit o es queda a casa, en lloc d’anar a dipositar el mateix vot de sempre com si no tingués capacitat crítica i voluntat pròpia. El PSOE no ho ha fet bé, i quan l’esquerra no fa bé allò que hauria de fer, la conseqüència sempre és la mateixa: vé la dreta a fer-ho a la seva manera. I està bé que sigui així: la culpa és de qui no vol aprendre. Veurem què fa ara el president Zapatero… si en 8 anys no ha après anglès, tenc dubtes de que ara en 1 any pugui aprendre res…

Per començar, el PSOE no pot presentar unes candidatures mediocres. Cap partit no ho hauria de fer, però quan un es presenta amb ànim de governar, ha d’anar molt alerta amb quins noms posa. En cas de guanyar, aquests noms tindran poder de decisió sobre coses importants. I me deman, els noms es posen perquè es tracta de persones capacitades, valentes i amb coneixements i vocació de servei, o per interès de les sigles, de la cúpula i dels que estan millor col.locats al partit? I això és aplicable a tots els partits: Els candidats no estan formats, els partits no se’n preocupen durant tres anys i mig de a qui posaran a la següent candidatura, i a darrera hora és més fàcil trobar ben disposats els oportunistes de torn, o els “de sempre”, que les persones que tots voldriem veure en llocs de responsabilitat pública. Un candidat no es fa en tres setmanes, però es veu que n’hi ha que es pensen que sí. O pitjor encara: no els importa gens.

Dimitirà algú?El Sr. Antich ja va demostrar el que era capaç de fer quan va perdre les eleccions de 2003 davant de Jaume Matas. I què va fer? Anar-se’n a Madrid, al Congrés, en tost de quedar aquí a fer feina a l’oposició en el Parlament. El més sorprenent de tot, per a mi, és que quan va decidir tornar, per a les eleccions de 2007, el PSOE va i el posa novament de cap de llista. Havien passat quatre anys i no s’havia treballat en un nou candidat. No es pot dir que Francesc Antich, o el PSOE, guanyassin les eleccions de 2007. El PP les va perdre -i s’ho mereixia- i llavors el qui va fugir, literalment, va ser Matas. Però almanco no ha tornat!… vull dir amb això que els partits haurien de ser gelosos de qui els representa, de qui els lidera, del nom i el currículum del principal dirigent i candidat. Però es veu que no, que l’estructura, la cúpula, tampoc no té massa capacitat d’autocrítica, i m’imagin que cadascú es mou no en funció d’un criteri lògic i racional sinó d’on ha d’estar posicionat per rascar alguna cosa. La culpa, per tant, no és del Sr. Antich: simplement ningú no li va dir “no”, i si algú li va dir, el van fer callar.

El PSOE ha tingut una gran oportunitat durant aquests quatre anys a les Balears i a Menorca (i a Espanya). A Menorca l’ha tinguda durant 12 anys. Però a n’en Marc Pons l’ha enganxat un fi de cicle que no tenia per què ser el seu. Va substituir na Joana Barceló en plena legislatura i per tant, l’ha arreplegat enmig el fi de cicle dels seus companys de partit… trob que no era el seu moment, i esper que de la derrota n’aprendrà alguna cosa, si és intel.ligent. Això sí: millor que parli amb la gent del carrer, n’aprendrà més que si parla únicament amb els companys d’Executiva…

Avui diu el nostre menorcadiario que “El PSIB no descarta la dimisión de sus líderes tras la debacle electoral”. Ens hi jugam alguna cosa que no dimiteix ningú? Perquè quan un té clar que ho ha fet malament i que ha de dimitir per dignitat i per respecte a unes sigles, no ho explica als companys d’Executiva i, entre tots, “s’ho estudien”… Un reflexiona, parla amb un parell d’amics íntims i amb algú que se l’estima, i pren una decisió. I va i ho fa, presenta la dimissió. No me crec que cap dels “líders” se’n vagin a casa, al contrari: trob que tots intentaran córrer més deveres que els altres per col.locar-se al Congrés o al Senat… fer feina a l’oposició es veu que no els fa massa ganes… i anar-se’n a casa, evidentment, tampoc. Ben mirat, no sé si vull que se’n vagin… se’ls hauria d’obligar a fer feina a l’oposició… però amb aquest “tap” probablement el PSOE no podrà reinventar-se mai.

L’esquena ha estat molt grossa. Però estic segura que en el partit hi ha gent de paraula, gent amb coneixements, amb aspiracions que van més enllà de la pròpia carrera… jo en conec alguns, i tot i que el seu temps ha passat, poden donar consells molt valuosos i dignes de ser escoltats. Jo suggeresc que el PSOE li demani al PSM el seu “manual de formació de candidats”, perquè pens que és l’únic partit que realment ho fa. T’agradaran o no les opinions i les polítiques concretes d’aquest partit, però és innegable que candidat per candidat, és d’enfora el que posa a persones més preparades…, perquè les prepara.

Ja sé que el PSIB-PSOE s’ha carregat el descontent regnant contra el Govern espanyol. Però un enfonsament com aquest requereix també autocrítica, no es pot justificar només donant les culpes a Madrid. És clar que també poden dir com l’ex batle de Córdoba (IU): “El pueblo se ha equivocado“. Però aquest, almanco, ha renunciat a la seva acta de regidor.

Bé…, si algú s’enfada o s’ofen pel que dic aquí, li deman aquí mateix disculpes. No pretenia fer una anàlisi de la derrota socialista, perquè ni tenc prou coneixements ni capacitat per fer-la. Només necessitava escriure el que se m’ha passat pel cap veient la notícia de les possibles, ho estudiarem, dimissions.

Fins prest!

P.D: Per cert, avui mateix un amic bon coneixedor de com es fan les coses dins del partit, m’ha suggerit la següent llista del PSIB al Congrés dels Diputats, els quatre primers llocs, d’aquí a un any: Francesc Antich + Joana Barceló + Xico Tarrés + Margarita Nájera. Fem una porra?

4 Comentaris
  1. Tens raó, Ester. L’autocrítica és un concepte que els polítics en general han fet fora del seu diccionari. Però tammateix, la realitat sempre és la que és i cadascú s’enganya com vol. Vull dir amb això que si els dirigents socialistes, els candidats, els militants, no son capaços de veure’s la biga que tenen clavada a l’ull, les coses al seu voltant aniran fent, i el personal apostarà per altra gent per què els ajudi a sobreviure en aquesta vall de llàgrimes.
    Ha arribat el final d’un cicle, ben cert. I coincideix amb els moments més fotuts d’una gravísima crisi del sistema econòmic i financer mundial. Jo trob que això explica pràcticament les raons per les quals els espanyols, els balears i els menorquins hem apostat pel canvi.
    Si ens centram en Menorca, era molt evident que la gent cercaria alternatives a la paràlisi escleròtica de l’economia, provocada en bona part pels nombrosos entrebancs legals i burocràtics que es troben els que volen invertir.
    Aquestes coses arriben a passar factura. Generalment, quan la gent ho passa malament perquè es queda sense feina i sense esperances de trobar-ne en el mig plaç.
    Amb la defensa del territori com a gran argument de la gestió política, s’ha estat implacable (vull pensar que amb tothom) a l’hora de fer cumplir les prohibicionistes lleis d’ordenació, ofegant iniciatives que, amb una correcta reconducció negociada, hauríen creat riquesa i llocs de feina.
    Com molt bé dius, Ester, l’esquerra ha deixat passar la gran oportunitat d’ordenar de veritat la utilització dels recursos de l’illa, des del consens amb la societat, i no al marge com s’ha fet, i ara haurà d’assistir, impassible, al procés d’obertura que haurà d’impulsar sí o sí la dreta guanyadora.
    Esperem que ara la dreta tengui més visió política i no es torni a equivocar. L’equilibri és sempre el terme mig: ni el NO sistemàtic d’uns, ni el SI a tot dels altres.
    Aprofitant el teu post i aquest espai de llibertat d’opinió que és Menorcadiario, vull demanar expressament a Santi Tadeo, com a cap visible que és del PP de Menorca, que governi amb seny i prudència. I que ens digui sempre la veritat als ciutadans. Val més, us ho assegur, un bon NO que un mal SI. Te fa estalviar temps i doblers.

  2. Esther, una interessant reflexió sobre el que ha passat, i sobre l’actitud davant la derrota.

    El més destacable, per jo, és, no la falta d’autocrítica, perquè la fan, però la fan limitada i parcial. Per exemple, Marc Pons ha dit: aquest resultat té a veure amb la llarga i profunda crisi econòmica … No! te a veure amb la capacitat dels governants d’afrontar-la, de donar-li resposat, d’inspirar confiança als ciutadans que estan en una situació d’incertesa, precarietat … No ho trobes?

    Podria dir moltes coses més, pero ara només volia dir açò! Bono, m’apunt a la petició de Pere a Santi Tadeo … necessitam lideratge polític i social … assenyat!

  3. Sí, Pere, és el que dius: qui és al poder sempre s’apanya per viure d’esquenes al carrer, al que de veritat vol i pensa la gent… és una altra cosa de la que en Santi Tadeo en pot prendre nota, perquè certament, acaba passant factura. Parlar només amb els teus companys de govern i de partit és començar el camí del suïcidi polític. I sí, l’esquerra ha tornat a perdre una oportunitat de començar a fer realitat el seu projecte de país… però ara que ho escric, me deman: en té cap, de projecte de país? En tenc serioses dubtes…
    Toni, sí, l’autocrítica es limita al missatge: o ells han comunicat malament o nosaltres els hem entès malament… no a la gestió, com dius. És cert que el moment és pèssim, i això també ho notarà el PP, però la paràlisi, la falta d’idees, la sensació d’estar superats per la situació, la desconfiança, no prové de la crisi en si sinó, com dius, de com es gestiona.
    Sí, totalment d’acord, necessitam lideratge polític i social raonable, assenyat i generós, pensant en els interessos dels menorquins i no d’unes sigles, i conscient que Menorca no pot seguir perdent peu i oportunitats de futur, però que tampoc no hem de vendre l’ànima al diable.
    Gràcies pels vostres comentaris! :)

  4. …i que diguin al poble quant val cada mot que diuen…Què cobren a final del mes? Ses contes clares i es xucolati espès!(són doblers públics).

Deixa un comentari