Reaccions davant del conflicte: enfonsar-se o sobreviure

Estic llegint el llibre de n’Elsa Punset, “Inocencia radical”, i m’ha agradat el que diu sobre el conflicte. Pot aplicar-se a la nostra vida diària i també a l’empresa, a la nostra feina i a la nostra relació qüotidiana amb les decisions que hem de prendre i amb les decisions que prenen els nostres caps, els nostres companys, els nostres clients…, els nostres familiars i amics… Pel que sembla, tendim a reaccionar davant del conflicte de forma estàtica, emprant esquemes únics i en ocasions atàvics, que estan gravats en el nostre subconscient.

Elsa Punset, "Inocencia radical"Segur que coneixeu algú que fa servir davant del conflicte algun d’aquests esquemes: la conquesta (guanyar a qualsevol preu), la distracció (negar el conflicte), el regateig (acord basat en renúncies que no satisfan cap de les parts), la “tirita” (solucions ràpides i poc efectives però que creen una imatge falsa d’haver fet alguna cosa) i finalment, el joc dels rols (solucions des de l’estatus, el poder o la diferència). A que sí que vos reconeixeu i reconeixeu algú en aquests esquemes?

Si algú et demana que escriguis 10 paraules relacionades amb el conflicte, quines paraules anotaries? És una prova curiosa. Es veu que la majoria de persones tendim a pensar en conceptes negatius: enfrontament, dolor, desacord, baralla, lluita, disgust…, molt poques identificam el conflicte amb paraules com oportunitat, renovació, creixement, voluntat…, i això ja dóna una idea clara de com resoldrem el conflicte, des de quina posició i amb quines expectatives.

N’Elsa Punset proposa una visió oriental del conflicte, que me sembla molt útil per a l’empresa i per a la nostra vida diària: el conflicte com una oportunitat de renovació, com una experiència que s’ha de mantenir viva per tal que les dues parts puguin seguir-se transformant, creixent. Des d’aquest punt de vista, el conflicte ajudaria a eixamplar limitacions i visions i seria un antídot contra l’avorriment, la rigidesa i la fossilització. Després de tot, no hi ha res fixe, estable, inamovible…, el conflicte “fa reviscolar la ment, obliga a noves comprensions, a noves consideracions, a tornar imaginar. Recorda a les persones que no hi ha res fixe, que sempre hi ha una altra possibilitat, una opció oblidada. Remou i embulla allò segur i familiar, a alguns els enfada, a d’altres els espanta”.

Pens que el grup o la persona que aconsegueixi realment veure el conflicte (personal i professional) des d’aquesta òptica, té l’èxit assegurat. I entenc èxit com a satisfacció, com a capacitat de construir en lloc de destruir, d’aportar alguna cosa molt valuosa al seu pas per una relació, una empresa, un grup d’amics… Serem capaços de fer-ho? Pens que ha arribat el moment, no sé si estam preparats, però les condicions externes són favorables a aquest canvi de paradigma.

Ara només hi falta que tinguem clar que la resolució de tot conflicte comença per un mateix, i requereix coherència i determinació. El capítol sobre el conflicte acaba amb una frase que hauriem de tenir tots ben present: “Al llarg de generacions, qui va engendrar?, qui va empitjorar?, qui va perpetuar? Sempre resultará més constructiu formar part d’aquells que van comprendre, que van resoldre i van perdonar”. I la debilitat és una altra cosa ben diferent.

Fins prest!

3 Comentaris
  1. Greetings Ester: mira a on mos tornem a trobar…i mercès a unes reflexions molts encertades de ta part i de la d’Elsa. Africa i aquests dies el proper Orient (en la nostra Mediterrània…),és un conflicte darrera s’altre…emperò hi han ments joves i sanes que com deim a casa…”Quant més vent, més vela”! Els cinc dits de sa mà no n’hi han cap d’igual, emperò tots fan feina a l’una…i ses dents mosseguen a estones sa llengüa, emperò conviuen ben aprop un de s’altre…Mig plè sempre!

  2. Hola Manolo, quina sorpresa!!
    M’alegra molt tenir noves teves, què fas, per on ets?
    Sí, tens raó, a pesar de que tot sembli anar a pitjor de vegades, la gran esperança i la realitat és que hi ha moltes persones que fan força des del plat positiu de la balança… però solen fer poca renou i criden poc, per això de vegades sembla que no hi són… però elles mantenen el món en equilibri.
    Una besada molt forta!! :)

  3. Greetings de Binde…i meus: A rel de la revolució cultural als països de la “Mediterrània”, crec que ha arribat el moment d’entrar-hi amb un Fòrum de Ca’nostra recolçant aquesta joventut de l’Internet. Jo hi he començat aixís: Què penses?

    OLAS DE REVOLUCIÓN EN EL MEDITERRANEO.
    Este fin de semana concluye en Ouagadougou (Burkina Faso) el Festival de Cine y Televisión… FESPACO.
    Al unísono con Los Goya, Los Oscar,los César y más, es el “Etalon de Yennenga”(Potro dorado de Yennenga) el galardón de dicho evento cultural.
    Era de esperar que Egipto, tras catorce años de ausencia en dicho festival a causa de la censura de Mubarak, esta vez estuviera presente y lo ha sido justo al final con el film: Cuéntame Sherazade, cuéntame (Mujeres del Cairo) del cineasta Yousry Nasrallah (1952) .
    Con el telón de fondo de Las Mil y Una Noches, sus protagonistas Hebba y Karim captivan a los espectadores entrelazándose tres narrativas que con un colorido distinto se mantienen en todo momento en un universo común en el que la pasión y el amor, el “establishment” no debe de altercar.
    Film premonitorio de la revolución cultural egípcia apenas estrenada, en el que la mujer (Hebba) es la protagonista haciendo evolucionar al marido (Karim) por su desenvoltura y candidez en programas televisivos de cómo la vida ha de vivirse dejándola que pase a través de todos los poros de la piel…y los de la sociedad.
    Tal revolución cultural que vive Egipto han sido los jóvenes del “Internet” quienes la han protagonizado con sus vidas, sus protestas y sus muertes…al margen del “establisment” del Al Alzhar, las mezquitas y los Hermanos Musulmanes…
    Las olas que se han originado con tal revolución del “Internet” ya en Tunicia, Egipto y Libia…
    ¿Llegaran a nuestras costas compartiendo un mismo mar Mediterráneo revitalizando cuánto en nuestra cultura está aún por nacer?

    Mbonet-fuster.

Deixa un comentari