Sant Joan d’hivern, la Llum i el Nadal

Sant Joan d’hivern, la Llum i el Nadal

Ja sabeu que per Nadal celebram el naixement de Jesús, un fillet molt especial que va arribar a ser un dels grans mestres de la humanitat i que va dir i fer moltes coses interessants, sobretot aquella recomanació d’estimar fins i tot els enemics i de no fer a ningú allò que no voldries que et féssin a tu.

És normal que l’església situàs el naixement de Jesús precisament en la festa del solstici d’hivern, quan es celebrava el naixement de la llum vivificant. Jesús va ser també “la llum del món”, gràcies al seu exemple i ensenyances.

El solstici d’hivern, la festa pagana que dóna origen al Nadal, és el moment de l’any en què el sol arriba al seu punt més baix, s’atura i inicia una nova marxa que el durà, cada dia, a un punt més alt en el cel. D’aquesta manera el dia començarà a ser més llarg i la llum guanyarà terreny a la fosca fins al mes de juny, quan en el solstici d’estiu el sol tornarà aturar-se i començarà la seva “marxa enrere”, amb la mort paulatina de la llum. El dos marquen l’inici de l’hivern i de l’estiu, respectivament.

En aquest viatjar amunt i avall durant tot l’any, el sol dibuixa una doble el.lipse, com un 8 horitzontal… el símbol matemàtic per a designar l’infinit

Si demanam a algú en quin moment de l’any tenim la llum màxima, segur que dirà que és a l’estiu… i és cert, però aquesta llum de l’estiu comença a escurçar-se a partir de Sant Joan, és una llum que minva, i que minvarà fins al solstici d’hivern, quan tornarà a créixer.

El dos solsticis formen un cicle en sintonia amb tots els cicles de la natura. Es tracta d’un cicle anual ascendent i descendent que reflecteix una llei universal aplicable a tot allò que existeix: la de dues forces oposades que s’ajunten per significar un tot, allò complert (yin-yang, masculí-femení, inspiració-expiració, naixement-mort, positiu-negatiu…). Els solsticis representen un moment de pausa i canvi, imprescindible per a la marxa normal de la natura i de les estacions.

Els dos Joans.

Els dos Joans.

El dos solsticis estan marcas per una altra coincidència: la importància dels Joans. A l’estiu, ja ho sabeu, Joan el Baptista, i a l’hivern, Joan l’Evangelista. Així, igual que dos solsticis, tenim també dos Joans: Sant Joan d’hivern i Sant Joan d’estiu.

El déu precristià Janus dóna orígen als nostres dos Joans. Janus era també el déu de la iniciació, i el seu nom té la mateixa arrel que la paraula iniciar: in-ire, partir, entrar, començar un camí. Ianus dóna nom, de fet, al nostre primer mes de l’any, el mes de gener.

Janus.

Janus.

Les dues portes del cel

El déu Janus es representa amb dues cares i és el guardià de les portes del cel, la porta dels homes i la dels déus (també la paraula porta, en llatí, comparteix arrel amb Ianus: ianua). Aquestes dues portes són les anomenades portes solsticials, els dos moments de l’any en què el sol “s’atura” i reinicia el seu camí en el sentit contrari.

Són unes portes simbòliques, amb utilitats còsmiques diferents: la porta del solstici d’estiu és la porta dels homes perquè és per on sortim del món tots nosaltres, en morir, segons la Tradició. Aquest símbol al.ludeix al cicle de naixement-mort-renaixement que defensen moltes religions: mentre la nostra evolució no arribi al seu final, tornarem a néixer i a morir i en cada vida avançarem un poc més cap a la perfecció, que és l’objectiu final, tal i com mostra Crist.

En canvi, la porta dels déus, la del solstici d’hivern, és la porta que s’obre quan surt del món algun ésser que ha estat “alliberat” del cicle de naixements, i també quan algun dels grans mestres de la humanitat torna al món voluntàriament, per seguir ajudant a l’evolució dels humans. Moltes tradicions defensen aquesta possibilitat de retorn voluntari a la Terra dels éssers que han aconseguit la perfecció espiritual. I de fet, celebram el naixement de Jesús, el fill de Déu, en el mes de desembre, just en el solstici d’hivern, quan s’obre la porta dels déus. Les grans tradicions assimilen els grans mestres de la humanitat com Jesús, Buda, o Krishna, entre d’altres, amb esperits ja alliberats, il.luminats, que tornen periòdicament a la vida manifestada per seguir donant llum als humans i que curiosament, han nascut tots en el solstici d’hivern.

Sona estrany tot això perquè no ens ho han mostrat mai, són coses que s’han de cercar als llibres, a les antigues tradicions filosòfiques i religioses, perquè al final, des de l’inici dels temps, els humans s’han fet sempre les mateixes preguntes i han intentat apropar-se a les respostes i transmetre-les mitjançant els símbols. Per això els símbols són importants i ens conten moltes coses de nosaltres mateixos.

La Llum del Nadal

Diu la Biblia que al principi, el que es movia sobre l’abisme era l’alè de Déu. La Creació que coneixem era al seu inici. Què en va sorgir d’aquell alè ple de potencial? No va ser una galàxia, ni la Terra, ni un Sol… el que en va sorgir va ser “Aur”, la Llum.

La nebulosa anomenada la catedral d'estrelles.

La nebulosa anomenada la catedral d’estrelles.

No es tracta de la llum física, sinó de la Llum de l’Ànima Universal, la substància de la que estan fetes les ànimes individuals, l’element subtil a través del qual el pensament es transmet a distàncies infinites.

La Paraula, sembla, té un potencial creador immens. Segons el Gènesi, Déu va dir: “Que es faci la Llum”, i la Llum es va fer. I si més tard Déu ens va fer a nosaltres segons la seva imatge i semblança… alerta! Perquè la nostra Paraula també té el mateix poder.

En els sis dies següents, de la Llum en brotaren les llavors, els principis, les formes, les ànimes de vida de tot el que neix. Es tracta de l’Univers en potència, simbòlicament creat en sis dies per mostrar el desplegament de la vida en gèneres, espècies i formes tan diverses.

El que va néixer de la Paraula va ser la Llum del coneixement absolut, no del coneixement racional que ens arriba només a través del pensament i que és una bona eina per funcionar en aquest món, sinó el coneixement complert que posa en joc tot el nostre potencial regit per la ment i el cor, l’intel.lecte i l’amor, els dos components de la intel.ligència.

Aquesta és la Llum que els iniciats de tots els temps han demanat per a ells i per al món, la connexió de l’home trascendent amb la font de la vida, i que en pràcticament totes les cultures és simbolitzada pel sol.

Una moda sense cap ni peus

Una moda sense cap ni peus

No és casual, per tant, que l’església catòlica fés coincidir el naixement de Jesús amb la festa pagana del solstici d’hivern, com déiem més amunt. És la festa del naixement de la Llum, i de fet, el Cristinanisme anomena Jesús “la Llum del món”. Per això la llum té un important paper per Nadal: il.luminam els carrers, adornam la casa i la taula amb espelmes, posam un estel al betlem, damunt del naixement, i un altre per coronar l’arbre de Nadal… i també per això és un mal ús del símbol aquesta moda de posar llums de colors als carrers, com si en lloc de la llum del sol, la llum pura del principi creador, de la saviesa, del potencial que guarda a dins totes les possibilitats i tota la diversitat de la creació, qualsevol llum de coloraines incoherents fós útil i recomanable… una moda sense cap ni peus.

Per favor, coneguem i respectem els símbols.

3 Comentaris
  1. Benvolguda,
    Molt complet i entenedor el teu escrit sobre el “Sant Joan” el Solstici d’Hivern i tot el que l’envolta. Felicitats.
    Un cop vaig fer una reflexió sobre el clatell d’en Janus. Si, el clatell.
    Si considerem que una cara mira al passat i l’altra cap al futur, dons ell és simbòlicament el punt de canvi, resulta que el clatell seria el present i en Janus NO TÉ CLATELL.
    Amb els millors desitjos per a la nova llum de s’acosta.

    Enric

  2. Ben cert, Enric! No té clatell… mmmmmm…. això vol dir que no es pot posar d’esquena al Sol perquè l’il.lumini… supòs que perquè si tots dos simbolitzen el camí ascendent i el camí descendent del sol, de la llum, ja deuen estar prou il.luminats tot l’any, de dalt a baix!
    Alguns parlen, precisament, d’un tercer rostre de Janus, el que representa el present… el moment inassequible de l’aquí i ara, de fet, l’únic que existeix…
    Gràcies pel teu comentari, m’ha agradat molt.
    Una besada forta i molta llum!!
    :)

  3. Hello Web Admin, I noticed that your On-Page SEO is is missing a few factors, for one you do not use all three H tags in your post, also I notice that you are not using bold or italics properly in your SEO optimization. On-Page SEO means more now than ever since the new Google update: Panda. No longer are backlinks and simply pinging or sending out a RSS feed the key to getting Google PageRank or Alexa Rankings, You now NEED On-Page SEO. So what is good On-Page SEO?First your keyword must appear in the title.Then it must appear in the URL.You have to optimize your keyword and make sure that it has a nice keyword density of 3-5% in your article with relevant LSI (Latent Semantic Indexing). Then you should spread all H1,H2,H3 tags in your article.Your Keyword should appear in your first paragraph and in the last sentence of the page. You should have relevant usage of Bold and italics of your keyword.There should be one internal link to a page on your blog and you should have one image with an alt tag that has your keyword….wait there’s even more Now what if i told you there was a simple WordPress plugin that does all the On-Page SEO, and automatically for you? That’s right AUTOMATICALLY, just watch this 4minute video for more information at. Seo Plugin

Deixa un comentari