Sant Joan com un espectacle multitudinari

Sant Joan com un espectacle multitudinari

Segurament és llei de vida: tot canvia perquè el canvi és sinònim de vida, de creixement, d’obertura de noves etapes i nous reptes… les persones creixem, ens fem autònomes, canviam, ens adaptam, fem front a nous desafiaments… i seguim canviant… fins a la mort.

A un poble li passa el mateix. I a una festa de poble com la de Sant Joan, també. Després de veure el que va passar dimarts al Pla, un any més, me sembla que ens hem de fer una profunda reflexió individual i col.lectiva. Pens que ja ni els voluntaris ho poden arreglar, ni que fóssin el doble dels que són: un altre bon tema per a la reflexió, per cert, el de com pot ser que hi hagi tant de “bon ciutadellenc” i tant de “bon santjoaner” i en canvi, els voluntaris hagin estat quatre des del principi… mai els agraïrem prou la feina que han fet, però em tem que la cosa ja va més enllà del que ells, amb tota la seva voluntat i esforç, puguin fer.

I no vull parlar aquí de la qualitat de l’espectacle, que sobretot al Pla ha patit molt i ha perdut molt en els darrers anys. Tot es fa feixuc, excessiu, perillós… i exclussiu per a persones joves i en forma física: els avis, els fillets i les persones amb dificultats de mobilitat queden fora de molts de moments de la festa. La massificació passa factura, però si es pot evitar o no i com fer-ho és una altra discussió, i també s’haurà de posar sobre la taula d’una manera seriosa i compromesa en algun moment.

Sant Joan ens ha fuit de les mans. Ja fa temps que no és una festa de poble sinó que s’ha convertit en un espectacle multitudinari, com ho són els grans esdeveniments esportius o musicals… un espectacle multitudinari on no hi ha espectadors, a més, sinó que tothom hi vol participar d’alguna manera… molt pocs seuen en quietud i només miren. Per això pens que ja es tracta d’un problema de seguretat que va més enllà dels clàssics dispositius benintencionats i voluntariosos de la Policia Local i els reforços d’altres pobles i d’altres illes, que han ajudat molt però que s’han quedat petits. Estem davant d’un espectacle que mou milers i milers de persones i els dipositius de seguretat han de ser professionals i experts i han d’estar dimensionats.

Pens que els ciutadellencs tenim una profunda reflexió individual i col.lectiva a fer, com dic. Amb tranquil.litat, sense estridències, però amb decisió i amb la ferma voluntat de no deixar morir d’èxit la nostra festa. I l’Ajuntament té la feina d’entendre vàries coses: que al marge de competències, la darrera responsabilitat sempre és seva. Un batle és un batle i no es pot amagar darrera de l’excusa de les competències, encara que hi hagi un evident problema de doblers. No dic que el batle ho faci, ni molt manco. De fet pens que l’actual batle de Ciutadella és, en aquest moment, l’únic que pot tenir el coneixement, la valentia, la col.laboració ciutadana i la força necessària per, primer, demanar, negociar, exigir al Govern Balear i a la Delegació del Govern que hi posin la seva part proporcional. I, segon, si no ho fan, per “liar-se la manta al cap” i cercar una solució municipal, tal vegada amb policies locals d’altres municipis, tal vegada amb acords amb la seguretat privada, amb bombers, protecció civil, més voluntaris… però agafant el bou per les banyes i acceptant que no ens podem excusar en que altres no fan la seva feina, encara que sigui cert.

Jo li proposaria una doble via: la de la negociació i pressió polítiques per una banda, cercant aliats en la ciutadania, les associacions, els que d’una manera o l’altra participen a la festa, i per altra banda, la previsió d’un Pla B, com es diu, per intentar que la seguretat no sigui un problema cada any a les festes i sobretot, al Pla. Sé que no és fàcil, però no fer res és una opció que ja no existeix. I sincerament pens que si algú ho pot fer és ell.

I els ciutadellencs… tal vegada haurem d’entendre que estimar una festa no vol dir només sortir a passar-s’ho bé, sinó que vol dir compromís i responsabilitat. Hem vist en els darrers anys que els problemes no els provoquen sempre “els de fora”, com pensavem… i com pot ser que la mitjana d’edat dels voluntaris sigui de 40 anys? A mi em preocupa, sincerament, perquè pens que si els joves no estan interessats en el compromís, tal vegada no ho salvarem. Perquè està clar que més policia i policia més experta no és tota la solució. Una bona part d’aquesta solució passa per les persones, per totes i cada una de les persones que es diuen “santjoaneres”, siguin d’aquí o no, i surten al carrer a viure la festa.

No som massa optimista. Massa vegades quan passa un accident es produeix un petit debat i després ens n’oblidam fins que torna a succeïr alguna cosa. La seguretat i la permanència de la festa ens hauria d’ocupar tot l’any fins que tinguem solucions viables i eficaces i les posem en pràctica. Si no, com deim, tal dia farà un any… i ja en van uns quants.

Deixa un comentari