Sobre l’avortament

Sobre l’avortament

L’Avantprojecte de Llei de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de l’Embarassada, conegut comunment com “reforma de la llei de l’avortament” està en periode d’al.legacions. Són moltes les entitats i associacions que no estan d’acord amb la reforma de la llei, i alguns asseguren que un dels primers efectes que tindrà, si finalment s’aprova tal i com pretén el Govern den Mariano Rajoy i del ministre de Justícia (¡?) Alberto Ruiz-Gallardón, és que creixerà el nombre d’avortaments produïts en circumstàncies perilloses i mancades de garanties higièniques i sanitàries.

Hi ha molts d’aspectes a tractar en una qüestió tan important i profunda com aquesta. El Tribunal Constitucional, en la sentència 53/1985 del 11 d’abril, estableix amb claretat que el fetus és un bé o valor jurídic constitucional que s’ha de protegir, però no una persona amb capacitat i titularitat de drets en el terreny polític o jurídic. En canvi, qui sí que és una persona amb drets és la mare, i mai els drets de l’embrió o del fetus poden, jurídicament, avantposar-se als drets de la mare. També abundant legislació internacional ho reconeix així. L’avantprojecte del ministre Gallardón confon aposta el que és un embrió amb el que és un fetus i amb el que és un ésser humà, realitats biològiques ben diferenciades per la ciència i que només s’equiparen o es confonen quan en el debat científic hi intervenen la ignorància o les creences religioses. Una cosa molt poc recomanable, perquè les creences religioses són sagrades només per a cadascú, pertanyen a l’àmbit privat de les persones i mai no poden ser traslladades a l’àmbit públic, i menys encara pretenir convertir-les en llei.

La Constitució espanyola no empra la paraula “laïcisme”, no diu que l’Estat és laic, com és lògic que sigui, però diu, literalment, que “cap confessió no tindrà caràcter estatal”, per tant, tot i que estigui la frase formulada a l’inrevés, s’enten que si cap confessió no té caràcter estatal, l’Estat tampoc no s’ha de tenyir dels preceptes de cap confessió religiosa. Una cosa que el ministre Gallardón no està respectant.

El laïcisme no és la negació de la religió, de cap religió, sinó l’espai públic de convivència en igualtat i respecte de les persones de totes les confessions, també dels ateus i dels agnòstics. El concepte que dóna suport ètic al laïcisme és el de la llibertat de consciència. I tots dos fonamenten la democràcia com una societat igualitària de persones lliures. Però el ministre Gallardón, empenyat en convertir en delicte allò que és pecat per a alguns, demostra no tenir cap respecte ni per la llibertat de consciència ni per la igualtat que fonamenten una democràcia.

Derecho a decidir

Me planteig si jo avortaria arribat el cas. I no puc estar-ne segura de la resposta, perquè una decisió d’aquesta importància depèn de moltes consideracions, totes fonamentals. Però el que sí que tenc clar és que la llei ha d’emparar la llibertat de consciència de totes les dones, el seu dret a decidir per elles mateixes si davant d’un embaràs no desitjat, volen avortar o tenir el seu fill.

Perquè la llei no pot recollir i imposar opinions o preceptes morals o religiosos, sinó que ha d’estar per damunt de tots aquests aspectes per defensar el dret fonamental a la llibertat de consciència, el dret fonamental de les dones a decidir sobre la maternitat. Cadascú és lliure d’opinar que l’avortament és pecat o no, és convenient o no, és recomanable o no, és terrible o no, és un mal menor o no… i no crec que ningú pensi que és un tràmit fàcil, una solució sense conseqüències dures i permanents, però ningú no pot imposar per llei la pròpia opinió damunt les altres persones, igualment dotades de raó i de consciència.

Deixa un comentari