Solstici d’estiu a Ciutadella

Visc en un poble que guarda com un tresor la festa del solstici d’estiu, dedicada a Joan el Baptista, un dels dos Joans que recuperen per al món cristià la memòria del déu romà Janus, els de les dues cares, en honor del qual es va batiar el primer mes de l’any. Molts de pobles celebren el solstici, és cert, però trob que pocs el celebren amb una festa tan rica en símbols i elements de gran significació, tot i que poc coneguts. Vos propòs que oblideu tot el que vos han contat de Sant Joan i llegiu aquest post com si en sentíssiu parlar per primera vegada. Els humans hem viscut sempre envoltats de símbols, els necessitam per explicar-nos el món i per connectar-nos amb allò que és més enllà de la nostra capacitat de comprensió racional.

Estels de cinc puntes, circumferències amb miralls, creus i cors, cavalls negres, els números 3 i 5, cavallers vestits de blanc i negre, circuïts en espiral anomenats “caragols”, una comitiva de cavalls i cavallers que sempre es mou per la dreta, la creu de Sant Joan de Jerusalem (posteriorment de Malta) anomenada també de les vuit beatituds presidint la celebració, l’anyell…, amb els ulls del simbolisme se’m fa difícil no pensar que el Sant Joan de Ciutadella el va començar a celebrar un grup d’homes iniciats cap a principis del segle XIV, just després de la conquesta de l’illa pel rei Alfons el Liberal i els seus cavallers. No hi ha dades històriques que ho demostrin, els arxius més antics de Ciutadella es van cremar en el saqueig turc del 1558, però si tancam les orelles a les explicacions dels historiadors locals i miram la festa amb els ulls del simbolisme, la teoria que vos propòs -i esper no escandalitzar ningú- és que estem davant d’un grup de cavallers iniciats que celebraven alguna cosa més que unes completes a una ermita rural per demanar bones collites. Després de tot, Sant Joan mai no ha estat el patró del camp!

Els cavalls i els cavallers són els principals protagonistes de la festa. El cavall simbolitza a moltes cultures els instints de l’home que poden córrer pel món desbocats o poden ser dominats mitjançant la voluntat i la intel.ligència. Cavall i cavaller formen un sol cos a la festa, un ésser harmònic que s’eleva als sons de la música festiva en un bot gairebé vertical. És una bella imatge de l’animal -l’instint-, guiat sàviament per l’home -la intel.ligència-.

Els cavalls de Sant Joan duen uns guarniments molt especials. Al front hi duen unes corones en forma de circumferència o d’un estel de cinc puntes, l’anomenat pentagrama,i sempre amb un mirall al mig. Tant la circumferència com l’estel de cinc puntes ens remeten a la idea de perfecció, l’objetiu de tot iniciat, i el mirall és una porta oberta a “l’altra banda”, i també cap a dins nostre. Els cavalls duen circumferències o estels amb un mirall just al punt on s’obre l’ull de la ment, el que en moltes tradicions espirituals veu les coses que existeixen realment.

Al pit els cavalls duen també dos motius molt especials: un cor o una creu. El primer sempre ha simbolitzat la idea de centre, com el sol, i algunes cultures han ubicat la intel.ligència al cor i no al cervell. La creu, un símbol universal anterior al cristianisme, remet a la unió del Cel i la Terra, als quatre elements perfectament reunits en torn del cinquè, una altra vegada la idea de perfecció. Sempre m’ha sorpès que cap cavall de la festa no dugui un cor al front, per exemple, o un estel al pit. Tot és al lloc que li correspòn.

La Qualcada de Sant Joan sempre es mou per la dreta, formant una espiral anomenada caragol. Fa sempre tres voltes, i sempre es mou en una llarga filera del més jove al més gran. Els cavallers van vestits de rigorós blanc i negre, amb un vestit que es diu “vestit de just”…, una altra vegada la idea de l’home perfecte, tocat per la justícia.

Pel que fa als cavallers, avui els membres de la Qualcada de Sant Joan són tots pagesos, llevat dels membres de la Junta, que representen els estaments de la societat medieval -noblesa, clergat, pagesia, mestres artesans i aprenents (menestral o del camp)-, i del fabioler. Però antigament, un cavaller era algú que tenia cavall i que disposava d’armes per a la defensa de l’illa. Està clar que eren un grup d’homes amb una estreta relació entre ells, pertanyien tots a “alguna cosa” que els donava un sentit de grup i donava sentit al seu ritual. Els historiadors locals ho han traduït amb la pertanença d’aquests homes a una obreria i, posteriorment, a una confraria, i pot ser que hagi estat així en els darrers segles. Però qui eren aquells primers cavallers que just començat el segle XIV van donar origen a la festa que avui coneixen? Tenien cavall i armes (avui encara duen espasí), és poc probable que fossin pagesos, i d’altra banda el pagesos tenien i tenen el seu propi patró. Per què li haurien d’anar a demanar a Sant Joan les bones collites? Un sant que, a més, és el patró dels iniciats, l’iniciador per excel.lència del cristianisme, el que “despertava les consciències” amb el bateig.

I per acabar amb aquest joc, encara hi ha un altre ésser que és protagonista de la festa i part essencial de la seva simbologia: l’anyell. Just el diumenge abans del dia de Sant Joan, un pagès recorre els carrers de Ciutadella vestit amb pells de be i amb un anyell a les espatlles. Si demanau a qualsevol qui és aquest home, a qui representa, tothom vos dirà que és Joan el Baptista. Però segons la Biblia, el Baptista no anava vestit amb pells de be i la imagineria cristiana mai no el representa amb l’anyell de Déu a les espatlles (el té en terra, a prop, o el duu als braços, o l’acarícia, o l’assenyala amb el dit…). A més, és curiós que aquest personatge sempre hagi estat anomenat pels ciutadellencs d’una manera tan poc personalitzada com “S’Homo des be”, i no, senzillament, Sant Joan. En canvi, la imagineria cristiana sí que vesteix amb pells de be un personatge, i li posa un anyell a l’espatlla. És el protagonista d’una de les paràboles de l’Evangeli: el bon pastor, aquell qui dóna la seva vida per les ovelles (Crist). I és que l’anyell representa la capacitat de sacrifici i la Biblia n’és plena de referències. Una vegada més, la idea de la recerca de la perfecció se’ns apareix a la festa, ara sota la forma del sacrifici, que no vol dir morir, sinó “fer el que és sagrat”. El Crist és l’exemple suprem de perfecció.

Tal vegada mai no sabrem la veritat sobre el per què d’aquesta festa, però m’agrada mirar-la i pensar que res no és per casualitat, que aquests pagesos que viuen tan profundament la festa són els hereus d’una cosa més gran, i que les teories d’alguns historiadors són reflexe d’un esperit de recerca dogmàtic i de curt recorregut. El simbolisme és una font de coneixements que ha estat obviada en parlar de les raons de Sant Joan, a pesar que tot en la festa és simbòlic. Tal vegada aquest post escandalitzarà alguns. Me sap greu si és així, no ha estat la meva intenció que ningú es senti ferit i vos deman disculpes. Només volia proposar-vos el joc del simbolisme i de la imaginació, i defensar-los com eina de connexió amb el passat. I cridar en veu alta que una altra visió de la festa – i de la Història- és posible.

Vos pos una imatge preciosa d’un jovenet Joan el Baptista, pintat per Goya.

Bon Solstici d’estiu a tothom, feliç Sant Joan.

Fins prest!

sant_joan

2 Comentaris
  1. Bieeeeeen!!
    Ya te has decidido a escribirlo. Y lo que es mejor, compartirlo.
    Dan más ganas todavía de volver a la próxima colcada y mirarlo con esa visión. Como si fuera la primera. O la segunda.

  2. Hola, Manol, moltes gràcies pel teu comentari i per llegir aquest post. Efectivament, m’he decidit…, i sí, tens raó, aquesta visió de la festa trob que encara la fa més atractiva, més misteriosa i alhora més propera a la realitat. Esper que puguis veure moltes Qualcades més a la llum dels símbols!!
    Una abraçada.

Deixa un comentari