Som innocents?

ape-piaggio-3-ruedasQuè pensau que és la innocència? Moltes vegades li he donat voltes, és una paraula que em crida l’atenció, i també el seu significat i la seva plasmació a la realitat, en el dia a dia. Avui me sembla que ser innocent és una gran victòria, conservar la innocència enmig de tantes coses desagradables com veim cada dia és un èxit impressionant. Una prova de que podem ser invencibles.

Innocència ve del verb llatí “nocere”, que vol dir fer mal, perjudicar. Amb la partícula “in” davant, es neutralizta aquesta acció negativa i, per la màgia de les paraules, passa a voler dir just el contrari: algú innocent és algú que no fa mal, que no perjudica, que és inofensiu.

He cercat i he vist que, anant encara més enfora, innocència vindria del grup lèxic “necare/necem”, que, atenció, implica la idea de matar…, però encara pitjor, no matar activament, sinó la idea de “fer morir”, de “deixar morir”. Es pot fer mal per acció i per omissió…, i aquest darrer cas és el que indica la paraula. Vist d’aquesta manera, algú innocent, per tant, a més de ser algú inofensiu –que no ofèn- , i que no fa mal a ningú ni participa en fer el mal, també seria algú que no deixa morir, per tant, que ajuda a viure!

Disculpau-me tot aquest rotllo. El que volia explicar-vos és que avui matí, mentre esperava el bus, ha passat davant meu un vehicle d’aquells tan curiosos de tres rodes, que encara avui es poden veure pels nostres carrers (vos en pos una foto). Era un vehicle del servei de neteja de l’Ajuntament de Palma.  Conduïa un senyor major, vestit amb el seu uniforme verd. Al costat, en un lloc inexistent per a un copilot imprevist, hi viatjava un fillet, que devia tenir set o vuit anys.  La lentitud del trànsit m’ha deixat fixar-me en la cara d’aquell fillet.

Era la viva expressió de l’alegria, de l’emoció, de l’orgull. Per uns instants he pensat que segurament, aquell fillet viatjava en el Piaggo de tres rodes de la feina d’escombriaire del seu avi, com qui podria viatjar en una luxosa limusina, inflat de satisfacció. Però no d’aquell orgull de la sobèrbia, de qui es creu millor que els altres, de qui ha decidit que la seva vida ha d’estar per damunt de tot allò que el faci baixar dos centímetres en l’escala social. Sinó amb l’orgull, precisament, de la innocència. D’un infant que, avui per alguna circumstància que m’és desconeguda, ha pogut partir de ruta amb el seu avi femater, en aquest fantàstic vehicle de tres rodes, fent un recorregut màgic pels carrers de Palma com si fos Robin dins del Batmòbil, ajudant al seu avi en alguna important missió, amb les parades necessàries perquè el Bat-avi tregui la garnera i faci desaparéixer –deu tenir algún súperpoder!- les fullaca, els papers, les restes de cigarrets que deixam tirats sempre sobre la vorera.

La innocència és un regal meravellós que se’ns fa a tots quan neixem, un autèntic súperpoder que és a mans dels infants, i que generalment perdem en fer-nos grans. És una trista victòria del món, del dia a dia, de les decepcions, de les esperances frustrades, dels enganys, d’aquelles coses que “ens fan créixer”…, però què fantàstic seria si poguessim consevar un poc d’aquella innocència dins d’una capseta, com si fos un poc de llevat, per sentir-nos com el nét de l’escombriaire dins del Piaggo de tres rodes. Pens que seriem més feliços i, segurament, el món seria menys perjudicial i ofensiu i molt més constructiu, imaginatiu, fresc.

Fins prest!

2 Comentaris
  1. Hola Esther!

    M’agrada la teva capacitat d’observar les coses que passen, i posar-lis sentiment, emoció … m’agrada la teva innocència. M’ha commogut aquest article, perquè me commou en general la relació entre els avis/àvies i els seus nets/netes.

    Què bé trobar-te x aquí, i poder llegir-te!

    Dw

  2. Moltes gràcies, Toni, m’alegra que t’hagi agradat!
    Veus com és fàcil mantenir el contacte?
    Una besada forta :)

Deixa un comentari